Fa cosa de dos anys la fundació Emili Darder em va demanar una anàlisi de la situació socio-política de Menorca per un llibre que finalment no s’ha publicat. El meu article es titulava “La política a Menorca o l’esgotament de l’oasi” i el llibre s’havia de dir Balears Ara. L’article és de juliol del 2009. Si l’escrivís avui l’article seria molt diferent. I és que ha plogut molt des de llavors.
http://www.fundacioemilidarder.cat/documentos/D_22.pdf
L’article és antic, el seu moment ha passat però alguna de les coses que diu encara són rellevants
Balears Ara, Juliol 2009
La Política a Menorca o l’Esgotament de l’Oasi
– Pau Obrador Pons-
Menorca ocupa un lloc privilegiat en l’imaginari polític de les Illes Balears. Pels sectors més inquiets de la societat mallorquina Menorca és un referent polític on s’hi projecten tota una sèrie de valors en recessió, des de l’ecologisme a la catalanitat passant pel progrés. Menorca és per molts la versió balear del llogaret d’Astèrix i Obèlix, un oasi d’esperança enmig del ciment i la corrupció, una excepció que confirma la regla de la balearització. El lloc privilegiat que ocupa Menorca en l’imaginari polític balear té un rerafons històric. Menorca sempre ha estat ‘diferent’ i per molts també ‘més avançada’. Republicana, moderna, Il·lustrada i industrial, Menorca ha dibuixat sempre el seu propi camí sovint a contracorrent de Mallorca i Eivissa. No debades l’illa es va mantenir republicana gairebé fins el final per voluntat pròpia quan Mallorca va ser ‘nacional’ des de primera hora – una precisió que els nostres avis no es cansaven de repetir. Als Menorquins aquest sentiment de diferència i modernitat ens agrada i ens fa sentir cofois.
Visualitzacions: 8