El nacionalisme espanyol

per

El nacionalisme espanyol ha entrat en una nova fase, més crispada i ferotge. Aquesta nova fase va ser dissenyada per l’equip d’Aznar durant els anys 90 i va ser batejada com “la segunda transición”. Les seves idees no van començar a ser implementades tanmateix fins a l’any 2000 amb la majoria absoluta del PP. Tot i les expectatives d’una Espanya plural que havia generat, ZP ha abraçat amb il·lusió els objectius del nou nacionalisme espanyol, fins a convertir-se en el seu principal profeta. Aznar dissenya, ZP executa sense estridències i tota la resta mirant cap a una altra banda, senzillament brillant!. Tal com en Joel ens recorda sempre que pot. “El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”.

Les idees força d’aquesta nova etapa del nacionalisme espanyol no són originals. Es tracta de culminar el projecte nacional espanyol encara inacabat. El principal problema d’espanya no és Europa, com passa al Regne Unit, ni la immigració com passa als Països Baixos, sinó el “nacionalisme perifèric” o com diria na Margaret Thatcher – “The Enemy within”. Cal uniformitzar una geografia que es resisteix a ser assimilada. Aquesta nova fase del nacionalisme espanyol no només implica un retorn a allò de “antes roja que rota” sinó també una revisió en profunditat dels principis mateixos de la transició, la qual ha deixat de ser un model a seguir i ha passat a ser un excés a corregir.

Llegiu més

Visits: 0

Exposició de quadres de na Nineta

per

En sap greu no haver pogut avisar abans de la inaguració, però més val tard que mai. Na Nineta ha inaugurat una exposició de quadres a la sala Ocimax de Maó. Si hi passau qualsevol fosquet la trobareu fent guàrdia, hi ha de temps fins a final de mes Visits: 0

El cinisme del PSOE

per

Tot i no guanyar les eleccions i si res no canvia, en Patxi López serà el proper Lehendakari. Serà el primer Lehendakari Nacionalista espanyol de la democràcia. Amb l’excepció de canàries, finalment tot el mapa d’Espanya serà o blau o vermell. Ara bé la seva investidura serà un dels actes més cínics de la democràcia. … Llegiu més

A tots els professors d’institut

per

Després d’una dura setmana de feina dins una aula batallant amb adolescents indomables no és potser la pel·lícula que un professor d’institut intuïtivament triaria, tanmateix tot professor l’hauria d’anar a veure. La pel·lícula en qüestió és diu “entre les murs” (traduïda malauradament com “la classe”, “The Class” en anglès) i és la millor pel·lícula que … Llegiu més

The Common People

per

Una de les coses que m’impressiona més d’Anglaterra és la seva extraordinària tradició musical – de la qual ens arriba més aviat poc i malament. La seva riquesa i complexitat no m’ha deixat mai de sorprendre. Alces una pedra i et surt una banda de música, una revista música o una botiga de discs de … Llegiu més

La diferència entre tenir i no tenir (música)

per

Dijous passat el suplement de tecnologia del Guardian hi havia un article que parlava del fracàs comercial del model de descàrrega de música de pagament. Tot i els esforços d’Apple només un 13% de les vendes de música a Europa són en forma de descàrrega. El 87% restant- d’un mercat cada vegada més petit- encara … Llegiu més

Ser de Menorca

per

Ja em disculpareu que no ho tradueixi, però tot i així crec que paga la pena: 1 cuando uno, o ambos, de tus apellidos es Pons 2 cuando puedes responder a cualquier pregunta con la misma palabra: idò 3 cunado estas harto de oir “osti, que guay Menorca es la illa més maca” 4 cuando … Llegiu més

Va d’avions

per

Aquest dematí demanaven per sa ràdio anècdotes d’aeroports i he pensat que estaria bé telefonar-hi per explicar ses meves múltiples experiències. I és que crec que si féssim un concurs, modèstia a part, guanyaria jo. Ara mateix se me n’acudeixen 4 o 5. Començ: 1) Vol de setmana santa Barcelona- Menorca. Embarcam amb més d’una hora … Llegiu més