Tot i no guanyar les eleccions i si res no canvia, en Patxi López serà el proper Lehendakari. Serà el primer Lehendakari Nacionalista espanyol de la democràcia. Amb l’excepció de canàries, finalment tot el mapa d’Espanya serà o blau o vermell. Ara bé la seva investidura serà un dels actes més cínics de la democràcia. López serà Lehendakari amb els vots del PP i UPD, que no havíem quedat que el PP era el principal rival del PSOE? Que no havíem quedat que el PSOE posava l’eix esquerra dreta per davant de l’eix Espanya-Euskadi? Tan dolent és el PNB per haver de pactar amb el diable? Aconseguiran la presidència amb trampa. EL PSOE no ha tingut cap escrúpol per il·legalitzar un partit que representa el 10% dels eleccions (el recompte del vot nul donava 7 escons pels descendents de batassuna). Amb aquest acte estan disposats fins i tot a posar en perill l’estabilitat del parlament espanyol, la unitat d’Espanya va abans que les polítiques d’esquerres, o fins i tot abans que la dignitat.
L’esquema del PSOE es ben clar: Cal buscar el recolzament dels partits no espanyols allà on siguin necessaris per governar (Menorca, Illes Balears, Catalunya o Galícia). Ara bé, allò on aquest partits governen l’objectiu principal és derrotar el nacionalisme no espanyol al preu que sigui. Si em voten a mi perfecte, votar-los a ells mai (bé Es Mercadal i gràcies). En qüestions nacionals la filosofia de Zapatero és exactament la mateixa que la d’Aznar. No hi ha cap diferència ni una. El que canvia és el procediment. Mentre que Aznar quan obria la boca feia mal a les orelles, Zapatero sap trobar bones paraules, optimisme i moderació. Llenguatges diferents però el mateix objectiu.
Potser que hagi arribat l’hora de ser valents i dir que prou, que ja n’hi ha prou de regalar-ho tot al PSOE.
Visits: 0
Estic d’acord amb tot. Val a dir que he trobat molts elements d’optimisme en el resultat basc.
1- Els espanyols no han guanyat cap vot, ni un. NO hi ha hagut cap canvi històric en res. Hi ha hagut un canvi matemàtic que es resultat d’una llei de partits escandalosa. A Galícia sí que hi ha hagut canvis.
2- Hi ha hagut un re-definició interessant de l’espai polític basc. La consolidació d’una força d’esquerres basca que condemna la violència com Aralar és la millor notícia que ens arriba del país basc en molt de temps. És una etapa important en el lent camí cap a la indepdendència del món aberzale respecte d’ETA. Si aquesta tendència continua, Patxi López té els dies contats.
3- Tots els partits no espanyols han intentat un moment o altre pactar amb el PSOE. Tots sense excepció. Ha arribat l’hora de fer una revisió de veritat molt seriosa d’aquesta estratègia. No serà fàcil, però el procés ha començat i és esper imparable. La propera estació Nov 2010 amb ERC (o canvia o se la fot). El PSOE no està deixant cap més oportunitat.
4- Els partits espanyols n’han sabut molt més que els que no ho són. Ara bé, tampoc cal magnificar els partits espanyol. Estan cometent molts erros, molts, estan radicalitzant tot allò que toquen, estan contribuint i molt -esper- a una redefinició de l’estratègia politica dels partits no espanyols…. No acab d’entendre l’interès de Zapatero de governar en minoria en plena crisi almanco fins el novembre del 2010 (l’única possibilitat real que té d’aprovar els propers pressupostos és que en Mas sigui president o que Catalunya obtingui un sistema de finançament proper al concert). Algun historiador ens haurà d’explicar-ho.
1.- El que més s’assembla a un espanyol d’esquerres és un espanyol de dretes.
2.- Els resultats electorals bascos estan adulterats perquè una part de la ciutadania no pot votar qui vol, i a qui ha pogut votar en totes le convocatòries electorals des de 1979 fins avui. Què ha canviat?
3.- Ni Eusko Alkartasuna, ni Ezker Batua, ni Aralar acompanyen prou la pujada del PNB d’Ibarretxe.
4.- ETA no ha atemptat en aquesta campanya electoral.
5.- Si el món d’HB vol estar al Parlament basc s’ha d’independitzar d’ETA i fer política. Els hi ho reclama tothom, tret d’ETA. Que hi pensin.
6.- A Galícia, no hi ha ETA, ni partits il·legalitzats, ni plans Ibarrertxe… No serà que des dels nacionalismes perifèrics falla alguna cosa de l’estratègia política?