Es veu que no en tenim prou amb haver de patir l’inefable «Es Mahón» de forma recurrent. Aquesta cançoneta, de lletra infame, mostra impecable del provincianisme nostrat —recordem que posa les al·lotes de la població al mateix nivell que les farmàcies i els cafès, o que fa servir l’adjectiu hermosa per referir-se a una cosa tan mala de veure com és l’electricitat—, és considerada un himne oficiós de la ciutat per més d’un. Per açò mateix, en ser cantat coralment al pla de la Parròquia, el dia central de les maoneses festes de Gràcia, alguna veu es trenca per l’emoció que tan magnífica lletra i música desprenen. Idò bé, sembla que aquesta composició podria deixar de representar, en solitari, la bandera dels despropòsits maonesos.
Visits: 62