Hi ha un tòpic que afirma que un institut és, pel que fa a la diversitat dels alumnes, un reflex de la societat a què pertany. Ara mateix, no sé si hi estaria d’acord, amb aquesta idea, tot i que no deixa de tenir una part de raó. A l’institut en què treball, l’IES Joan Ramis i Ramis, rebem estudiants de tres municipis, que conformen el que es coneix com a llevant de l’illa: Maó, Sant Lluís i es Castell. Algun alaiorenc passavolant també s’hi deixa caure. Tenim, si fa no fa, més de set-cents matriculats, la majoria dels quals són de procedència maonesa. En aquesta ciutat, actualment i segons consta al web de l’Institut Balear d’Estadística, l’IBESTAT, el 2025 hi havia censades unes 30.666 persones. En les darreres dècades, a conseqüència d’un model econòmic de base neoliberal —que alguns anomenen, amb encert, turbocapitalisme extractiu—, centrat en una indústria turística que demana molta mà d’obra poc o gens qualificada, els fluxos migratoris a l’illa han estat constants, amb un augment dels residents proporcional al creixement del nombre de turistes. Entre tots plegats, han fet que la població illenca hagi esdevingut insostenible pel que fa a la disponibilitat de recursos: aigua, habitatge, residus, etc. El 1998, les dades més antigues que he trobat, hi havia empadronades, a Maó, 22.358 persones. Poca broma: el creixement és d’un 37% en poc més d’un quart de segle. M’agradaria saber en quants indrets del món trobaríem unes dades semblants.
Visualitzacions: 71