Xalandria

Força gent coneix la part més cridanera de la història de Sísif. D’acord amb el mite grec, aquest fill d’Èol i d’Enàrate va ser condemnat pels déus, al món dels morts, a pujar una gran roca muntanya amunt. Quan, després de grans esforços, arribaven dalt de tot, la pedrota rodolava cap avall i tocava recomençar la feina. Així, eternament. Poca gent coneix la causa d’aquest càstig tan sever. Ara no l’explicarem. Només cal consultar, per exemple, el diccionari mitològic de Jordi Parramon per a fer-se’n una idea.

Continua llegint «L’exemple de Sísif»

Impactes: 114

Han estat notícia, no fa gaire, les dades que mostren una caiguda en picat del nivell de competència lingüística dels nostres alumnes. Fins a un cert punt, l’estudi que ho ha fet públic confirma una intuïció que darrerament ja havíem percebut als instituts. No voldria, ara i aquí, caure en allò que tan poc m’agrada d’acabar dient que qualsevol temps passat va ser millor. Déu me’n guard! No es tracta d’enyorar uns alumnes que mai no han existit sinó de constatar una realitat objectiva.

Continua llegint «Entendre allò que llegim»

Impactes: 55

Als anys seixanta va aparèixer, als Estats Units d’Amèrica, l’anomenat garage rock. El terme sembla que obeeix a la facúndia de més d’un músic professional, és a dir, amb formació acadèmica, que d’aquesta manera despectiva es referira a un gènere que consideraven menor, però que va democratitzar la música, ja que no calien coneixements profunds per a executar-la. Amb tres acords i ganes n’hi havia prou. La instrumentació era bàsica —bateria, baix i guitarra— i va aportar contundència i distorsió al panorama musical del moment. El nom d’aquest estil, com es pot deduir fàcilment, tenia relació directa amb el lloc on els grups assajaven: la cotxeria de la llar familiar d’algun dels components de la formació.

Continua llegint «Galliner»

Impactes: 101

Dimarts passat, dia 9 de maig, va faltar —com diuen al País Valencià, tot fent servir una expressió que consider molt ben trobada a l’hora de referir-se a la mort de qualcú— la germana Margarita Marquès Salom, a noranta-sis anys. Feia poques hores que havíem sabut de la imminència d’un desenllaç inevitable, però no per açò va deixar de ser una notícia punyent. A la cadena de missatges amb què la família reaccionàrem a la notícia, ningú, però, no s’hi va referir amb seu nom de pila. Com havíem fet sempre, vam emprar l’expressió que encapçala aquest text: sa tia monja.

Continua llegint «Sa tia monja»

Impactes: 102

Quan, a classe, amb els alumnes de segon de batxillerat, comentam el poema «Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany», de Carles Riba, no puc evitar de formular-los una pregunta. Com que estan passant per un any acadèmicament molt exigent —podríem resumir-ho amb un tòpic: la vida és allò que passa mentre toca fer exàmens, treballs i deures—, sotmesos a una pressió que no tothom és capaç de gestionar, més d’un es sorprèn quan els deman: «i vosaltres, sou feliços?» Com a resposta, sempre hi sol haver qualque cara que és un poema.

Continua llegint «De beatitudine»

Impactes: 11

Parlàvem, fa un parell de setmanes, de les quatre novetats poètiques que s’havien publicat a Menorca poc abans de Sant Jordi. De llavors ençà, caldria afegir-hi encara un altre títol, a la collita, perquè hem sabut aquesta setmana de l’aparició d’Aprenentatge de silenci, de Gustau Juan Benejam, un llibre editat per l’Iris. Si ampliam retrospectivament la mirada, encara podríem afegir uns quants títols més a la llista, d’entre els quals voldria centrar-me en el debut literari de Bartomeu Obrador, aparegut no fa ni mig any, Plaquette de Préveza. He tingut el gust de participar un parell de vegades en la presentació del llibre i m’agradaria compartir amb els lectors del blog la lectura que n’he fet.

Continua llegint «Un enfilall de (bons) poemes»

Impactes: 6

Ja fa unes quantes setmanes que es respira l’ambient de Sant Jordi. Per exemple, el bombardeig de novetats editorials és constant i, fins i tot, abassegador. Amb tants de títols promocionats —sobretot aquells darrere dels quals hi ha grans grups editors—, ens poden passar desapercebuts llibres que realment són importants, obres que defugen la caducitat gairebé immediata que envolta molts d’aquests «productes de temporada». I, que, a més, ens conviden a pensar. Per açò, aprofitaré aquesta finestra oberta al món per a parlar-vos d’un llibre menorquí d’aquells que no només cal adquirir. S’ha de llegir. Em referesc a Època de muda, de Miquel Camps.

Continua llegint «Un llibre necessari (per al canvi)»

Impactes: 8

En termes de sistema literari, Nadal i Sant Jordi són dies assenyalats. Aprofitant aquestes dates, el mercat s’omple —es satura, fins i tot— de novetats llibresques. Menorca que, fins a un cert punt, s’havia mantingut al marge d’aquest fenomen, s’hi ha acabat imbricant del tot, més per a bé que per a mal: un engranatge més que funciona. Enguany, idò, hi ha hagut collita primaveral i, en el camp de la poesia catalana que es fa a la nostra contrada, podríem afirmar que ha estat esponerosa. Almenys quantitativament. Ho dic perquè, en el moment d’escriure, a la correguda, aquestes quatre ratlles, encara no n’he pogut llegir cap. Però la xifra ja és prou significativa per ella mateixa.

Continua llegint «La collita (poètica) menorquina d’enguany»

Impactes: 4