Xalandria

En començar l’any, el natural, la gent acostuma a formular bons propòsits de cara als mesos venidors. Així, es plantegen tota mena de reptes —relacionats moltes vegades amb la dictadura de la imatge: emmagrir, fer esport, menjar saludable…—, aprofitant la frontera mental que el pas de desembre a gener suposa. Tot i que en el meu cas són els cursos acadèmics els que marquen el pas del temps, també vaig caure en la trampa i, en haver acabat de menjar els dotze grans de raïm reglamentaris, vaig formular, amb tot el convenciment del món, el ferm determini d’aprendre, d’una vegada per totes, a saber dir que no.

Llegiu més

Views: 69

Dissabte. Deixarem de banda que, en una accepció que ha passat molt malament el pas del temps, però amb la qual, avui en dia i per desgràcia, encara hi ha molta gent que hi està d’acord —només cal veure què voten—, pot ser el nom que es dona a un «conjunt d’operacions de neteja de la casa, que les dones solen fer en dissabte, però que també fan en altres dies de la setmana». El diccionari Alcover-Moll ens diu que aquest mot també es pot referir, d’una banda, al sisè dia de la setmana —al segle XVIII, a la Menorca britànica, potser era el setè?— i, de l’altra, a la vigília d’una festa. Açò explica que, paradoxalment, la jornada que precedeix un dia assenyalat no necessàriament hagi de caure en dissabte tot i que se’n digui així. El de Sant Joan darrer va ser en diumenge, per citar-ne un exemple de fa poc. Enguany, però, açò no passarà a les maoneses festes de Gràcia: tot coincideix el mateix dia. Avui és un dissabte vertader.

Llegiu més

Views: 95

Quan dúiem l’àvia Nena dins el cotxe, solia romandre en silenci. Un lleu moviment labial, però, feia pensar que, dona com era de fortes conviccions religioses, estava resant. Potser per a garantir-nos un bon trajecte. En arribar a la nostra destinació, però, aquella dona, llesta de pensament tot i que, per circumstàncies de la vida, tot just sabia llegir i escriure, deia, per exemple: «quaranta-tres». O «vint-i-sis». O la xifra que fos. Amb tota la concentració del món, s’havia dedicat a comptar els vehicles amb els quals ens havíem creuat per la carretera. Era un costum que tenia, sorprenent als nostres ulls fins que ens hi vam acostumar i, al final, érem nosaltres qui li demanaven pel resultat del recompte. Me n’he recordat avui, de na Nena, mentre travessava l’illa en cotxe. En venien tants, per l’altre carril, que no crec que l’àvia els hagués pogut comptar tots. S’hauria perdut.

Llegiu més

Views: 58

Ens trobam en plena canícula. Aquest mot —provinent del llatí canicŭla i que el Diccionari català-valencià-balear tradueix com a cusseta— dona nom a un estel de la constel·lació del Ca Major, conegut també com a Sírius. A més, fa referència al període de l’any en què sol fer més calor, que és quan aquest estel surt i es pon amb el sol. S’aixequen i es colguen a la vegada. El diccionari d’Alcover i Moll, redactat quan el canvi climàtic encara no s’havia fet evident com ara, ja qualificava la calda que hi feia d’exagerada. La cultura popular, per la seva banda, ha aprofitat l’animal, que dona nom a l’astre i al període d’estiu més calent de l’any, per remarcar-ne les condicions climàtiques, que fan grinyolar els cans o, com recull a Menorca l’espigolador de paraules Francesc Riudavets, els fan anar per ses voreres.

Llegiu més

Views: 54

Cada any, un dia d’entre setmana de mitjan agost, a casa, ens aixecàvem tots a primeríssima hora del matí. Encara era fosc. L’objectiu d’aquest esforç, titànic, era contemplar, des d’Alcalfar, la sortida del sol damunt la mar. Durant les vacances, el despertador de casa també en feia i, per açò mateix, solia romandre mut, excepte aquell dia puntual en què sonava massa prest. Acostumats a anar al llit tard i, sobretot, a aixecar-nos a la quina hora, la maniobra costava. Però valia la pena. Es parla molt de les postes de sol. Massa. Les sortides no els tenen res a envejar.

Llegiu més

Views: 71

Potser enguany li ha costat un poc més, però ha acabat arribant. Per variar, les previsions l’han anunciada a bombo i plateret. A l’illa, tothom roman pendent de les aplicacions meteorològiques i sap quines seran les màximes i les mínimes, quina temperatura de xafogor tindrem o quin vent farà —detall important a l’hora de decidir si s’ha d’anar a nedar al nord o al sud. Aquest és un aspecte que sorprèn els visitants: creuen que cada menorquí és, a la pràctica, un meteoròleg in pectore. Deuen suposar que els espais televisius dedicats al temps són els més vistos a les llars illenques. Per variar, no és ben bé així —quan era estudiant, també es pensaven que aquí tothom sabia sonar la guitarra —, però una part de veritat hi ha en aquestes apreciacions. Viure en poc més de set-cents quilòmetres quadrats condiciona com els humans es relacionen amb l’entorn. Hi ha hagut temps, per tant, de preparar-s’hi. Però, tot i açò, els efectes de l’onada de calor, en ser inevitables, s’han fet sentir en tota la seva plenitud. A l’illa, a les altes temperatures, cal afegir-hi una humitat més que generosa. La xafogor d’aquests dies fa de molt mal estar.

Llegiu més

Views: 58

La protagonista del xalandrot d’aquesta setmana és una finestra convencional de caseta de vorera. Res de sofisticació: no es tracta d’un exemplar oscil·lobatent, fet d’alumini o de PVC, és a dir, modern, sinó d’una baluerna de llenya que reposa damunt d’unes frontisses donades, amb rovell als mecanismes metàl·lics que serveixen per obrir i tancar-la i, fins i tot, amb corc: alguns muntets de serradís que reposen sospitosament damunt l’ampit testimonien el panxó d’aquests petits animalons devoradors de fusta. Una mà de pintura —i un tractament contra el molest insecte coleòpter— no li faria cap mal.

Llegiu més

Views: 78

És mal de fer parlar d’un l’estiu massificat sense fer referència a l’aeroport. Juntament amb els ports de Maó i, sobretot, de Ciutadella, aquestes són les principals portes d’entrada —i de sortida— de l’illa. Com que gairebé no en tenim més, la cosa permet de fer números fàcilment i saber quanta gent hi ha a Menorca cada dia de l’any amb una certa precisió. Com posa de manifest l’Observatori Socioambiental de Menorca, l’Obsam, els números canten i, a l’estiu, podem arribar a triplicar el nombre de persones respecte d’aquelles que hi ha a l’hivern. No ens enfonsam de miracle!

Llegiu més

Views: 103

Encara hi ha espais que, a l’illa, a l’estiu, esdevenen oasi. Vull dir que és possible de viure-hi activitats en petit comitè que permeten de relaxar-se. Hom hi pot gaudir d’activitats culturals sense estrès, sense massificacions. Permeten la desconnexió, tan necessària. El que ho fa, que açò sigui possible, té a veure amb el lloc. No diré quin és el que protagonitza aquestes ratlles —o sí, maleïdes homofonies—, un llogaret de costa que no està excessivament de moda. No voldria, de cap de les maneres, contribuir a popularitzar-lo. Malgrat que hi ha hores en què trobar-hi un lloc per aparcar esdevé una odissea, que hi surti el sol —molt de matí per als bioritmes turístics— en tost de fer-hi la posta, ajuda a mantenir-lo al marge del brogit de l’estiu.

Llegiu més

Views: 61