Xalandria

Publicat al diari Menorca dia 9 de juliol de 2023

A les classes d’història, quan es parlava de l’Antic Règim i del final d’aquesta etapa apareixia sobretot la idea que s’havien acabat els privilegis per a un sector que en realitat era minoritari dins la societat: la noblesa. L’aristocràcia tenia uns avantatges davant la llei i davant l’Estat que els altres no tenien: no pagaven impostos, les rendes eren per ells sense que haguessin de fer feina, etc.

Vist en la distància, quan ho estudiàvem semblava que era una època rocambolesca, i que no podia ser que això existís, perquè, clar, ara tothom és igual i té els mateixos drets, no podem pensar una altra cosa. Però tot ben enfora de la realitat. Continua llegint «Els privilegis»

Impactes: 81

Hi ha hagut, aquestes darreres setmanes, molt d’enrenou al voltant de qui serà –si les decisions que venen de fora no ho impedeixen: vistes les coses no es pot descartar res en aquest sentit– el nou conseller de cultura del Consell Insular de Menorca, la primera institució de govern de l’illa, sempre i quan a Palma o a Madrid no decideixin el contrari. Se n’ha parlat molt, d’aquest personatge, sobretot perquè la trajectòria dels darrers anys s’ha caracteritzat per deixar anar una caterva de declaracions als mitjans i a les xarxes –sobre la diversitat sexual, els vaccins o la llengua, entre d’altres–, que han generat molta polèmica. Segurament, perquè darrere hi traspuava una ideologia clarament ultraconservadora.

Continua llegint «El nou conseller»

Impactes: 328

La Revista Posidònia va publicar no fa gaire una entrevista a Miquel Camps. Tenim sort de disposar de mitjans alternatius com aquest, que donen veu a opinions que difícilment es poden llegir a la premsa escrita insular, almenys amb un tractament tan seriós. En aquest cas, s’hi aborden diferents temàtiques relacionades amb la defensa del medi ambient, però també amb la importància que té la mobilització ciutadana a l’hora de millorar la qualitat democràtica de la societat.

Continua llegint «Les torres bessones de Son Bou»

Impactes: 1301

En referir-se a La mar tancada (la primera novel·la publicada pel menorquí Xec Pons, darrere de la qual hi ha l’editorial Llentrisca, el braç literari de l’associació Far Cultural), Laia Malo, a més de la temàtica, en destaca el fet que està escrita emprant «el català del seu carrer —hiperdialectalitzat, amb barbarismes, anglicismes i neologismes no acceptats, i ric en paraulotes i renecs.» Encara no l’he llegida —roman a la llista de pendents per a l’estiu—, però el model de llengua que presenta la novel·la, que ha comptat amb l’assessorament i correcció de Ciceró Pasqual, m’interessa i molt. És aquest, per a mi, un aspecte fonamental de les obres literàries i, en casos aparentment extrems com el cas que acabam de citar, encara ho és més. Dèries de filòleg, tot plegat.

Continua llegint «Literatura i model de llengua»

Impactes: 82

Força gent coneix la part més cridanera de la història de Sísif. D’acord amb el mite grec, aquest fill d’Èol i d’Enàrate va ser condemnat pels déus, al món dels morts, a pujar una gran roca muntanya amunt. Quan, després de grans esforços, arribaven dalt de tot, la pedrota rodolava cap avall i tocava recomençar la feina. Així, eternament. Poca gent coneix la causa d’aquest càstig tan sever. Ara no l’explicarem. Només cal consultar, per exemple, el diccionari mitològic de Jordi Parramon per a fer-se’n una idea.

Continua llegint «L’exemple de Sísif»

Impactes: 140

Han estat notícia, no fa gaire, les dades que mostren una caiguda en picat del nivell de competència lingüística dels nostres alumnes. Fins a un cert punt, l’estudi que ho ha fet públic confirma una intuïció que darrerament ja havíem percebut als instituts. No voldria, ara i aquí, caure en allò que tan poc m’agrada d’acabar dient que qualsevol temps passat va ser millor. Déu me’n guard! No es tracta d’enyorar uns alumnes que mai no han existit sinó de constatar una realitat objectiva.

Continua llegint «Entendre allò que llegim»

Impactes: 58