escrits a la correguda

És una obvietat: per Sant Jordi, els llibres surten al carrer. Disposats en paradetes, la gent els té fàcilment a l’abast, també aquella que no està avesada a transitar per les llibreries i les biblioteques. És allò de Mahoma i la muntanya. Potser no hi ha la varietat habitual —l’oferta s’ha de limitar, per força, a una selecció, aquella que es pot encabir en un espai relativament petit—, però l’exercici que ens proposa segueix essent força interessant. Ens recorda, entre altres aspectes, que la lectura es basa en un suport físic, fet sobretot amb paper i tinta. Un llibre també és, per tant, un objecte que es pot tocar, ensumar, escoltar… A més, en fullejar-lo, abans de decidir si el compram o no, la vista pot jugar-hi un paper important. La disposició de les pàgines, la mida de les lletres, els marges, l’interlineat, poden incidir directament en el gaudi de l’experiència lectora. En segons quines condicions, per molt bo que en sigui el contingut, aquesta pot convertir-se en una tortura.

Llegiu més

Views: 81

No conec ningú que no conegui «El dinosaurio», el microconte d’Augusto Monterroso. Bé, per si de cas: Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí. Açò és tot. Açò és tant. Poques vegades un nombre tan limitat de paraules permet fer una quantitat tan ingent d’interpretacions com les que emanen d’aquesta petita peça magistral. No hi entrarem, en l’anàlisi del text. Només volia dir que l’he recordat en pensar en el darrer canvi d’hora —a les dues van ser les tres— que, de manera inexorable, ens ha menat cap a l’horari d’estiu.

Llegiu més

Views: 81

Darrerament, la premsa illenca s’ha fet ressò dels canvis que alguns instituts de l’illa incorporaran a partir del curs que ve pel que fa a l’ús dels Chromebooks™ a les aules. Aquestes mesures són fruit d’un malestar social lògic i d’un debat en el si dels claustres amb què es vol donar resposta a una realitat força complexa, en què les coses, per tant, no són blanques o negres. La presència abassegadora de les pantalles fora dels centres fa pensar en la necessitat que el sistema educatiu hi intervengui, en consonància amb el que ja ha fet amb l’ús dels mòbils.

Llegiu més

Views: 142

A 533 días, Cees Nooteboom cita un aforisme —que atribueix, a pesar de no estar-ne del tot segur, a Paul Valéry— segons el qual la memòria és el futur del nostre passat. Aquesta definició basa la seva força en el xoc que produeixen dos conceptes que, en principi, semblen oposats. Si hi pensam, però, veurem que proposen una reflexió plenament adequada en l’actualitat. Diuen que ens trobam en un món, postmodern i postcapitalista, en què vivim en una mena de present constant. No hi ha passat ni present. També hi ha qui diu que, en conseqüència, ens encaminam cap al final de la història. L’afirmació de Valéry, però, hi va a la contra.

Llegiu més

Views: 56

Els aeroports tenen una natura sinistra. Per a molts de menorquins han esdevingut els no-llocs per excel·lència. D’acord amb la teorització de Marc Augé, també pertanyen a aquesta mena d’espais de transitorietat, d’anonimat i de consum —propis de la hipermodernitat, un altre concepte formulat per l’antropòleg francès—, els hotels, els centres comercials o les àrees de servei de les autopistes. Són indrets pels quals passes, però on no pots establir cap mena de vincle humà. Un illenc té moltes possibilitats de caure en les seves urpes. De tant en tant, toca volar, no necessàriament per oci. Aquí, que no hi ha trens, els avions s’han convertit en la versió nostrada de Rodalies, és a dir, de la RENFE principatina: els retards, les cancel·lacions, les sobrereserves —la gent més cosmopolita en diu overbooking—, l’obscurantisme informatiu, no són una exclusiva del transport en raïls.

Llegiu més

Views: 72