Les coses són com són i no pas com un voldria. És així i no hi podem fer res. Bé, sí que hi podem fer alguna cosa: resignar-nos-hi, per exemple. Qui no ha somiat alguna vegada amb un destí diferent —òbviament, millor— d’aquell que li ha tocat viure? Mentiria si no us confessés que m’hauria agradat tenir una vida diferent de la que l’atzar m’ha atorgat, començant per la mateixa concepció. A mi no em va tocar allò tan polit de ser el fruit de l’amor d’uns pares ben avinguts, de néixer agombolat per la calor familiar dels progenitors. L’atzar no ho va voler així. A mi, ras i curt, em va cagar un ocell enmig del bosc.
Continua llegint «En edat de créixer»
Impactes: 0