Benvolguda Senyora Francisca Rojas Ríos

L’altre dia amb en un atac de ràbia vaig enviar aquesta carta al diario Menorca

Avui matí quan he obert el diari m’he trobat amb la seva carta, “Español Idioma Nacional”. Normalment no tenc costum de contestar-les. Però la seva carta m’ha literalment regirat la panxa – com feia estona que no em passava.

Li voldria agrair la seva sinceritat. És clar que per vostè la llengua de Menorca – el català – no té cabuda perquè senzillament no forma part de la nació espanyola. Només hi ha una manera de ser espanyol. Després de tot el que ha plogut he arribat a la conclusió que té tota la raó. Espanya no accepta als seus fills que parlen en llengua no castellana. Que proposa que fem els 7 milions que parlam català? Que marxem? Que ens convertim? Que ens odiem? Que ens amaguem?

A la seva carta ens diu que en un món global no tenen cabuda les identitats “regionals”. Em sap greu però això no cola. Fa més de 10 anys que visc a Anglaterra i encara no he notat els afectes curatius de la globalització de què vostè parla. Si un cosa m’ha passat és que l’anglès ha substituït al castellà com a llengua “comuna”. La globalització no és cap problema pel català, sinó una gran oportunitat. Sabies que a les universitats de Durham i Newcastle s’ensenya la llengua de Menorca? i que per cert el professor és d’origen sevillà? i que al Regne Unit hi ha tant o més alumnes que estudien la llengua de Menorca que el Danès o el noruec ? Que és més fàcil aprendre català al Regne Unit que a Espanya? Sabies que el Català és una de les 40 llengües que empra Google? i que ningú els subvenciona per usar-lo? El català potser no té cabuda a Espanya però sí que té un lloc al món.

Ens demana que deixem de banda els nostres complexes regionalites i que no obliguem als postres fills aprendre en Català. Potser el que els nostres fills haurien d’aprendre és que el món està ple de comunitats com la nostra que estan orgulloses de ser qui són, que no amaguen la seva llengua sinó que la comparteixen; que el tamany no és el més important – això se’n diu imperialisme; que si una cosa no és normal és que el principal enemic d’una pàtria sigui la seva segona comunitat lingüística; que la diversitat és riquesa i el respecte un valor. Sra Francisca, ni estic posseït pel catalanisme ni tenc complexos revengistes. Senzillament he nascut en una terra que m’estim i vull continuar ser com som. Vull viure amb normalitat, sense amagar la meva llengua. Ni més ni manco.

Menorca és una comunitat oberta que li dóna la benvinguda. M’agradaria convidar-la a estimar la nostra illa i aprendre la seva llengua. Una manera senzilla de fer-ho és inscriure’s a la campanya de voluntariat lingüístic (www.paraula.cat/ambtu/), que la posarà en contacte amb un voluntari amb qui podrà practicar el menorquí. Estic segur que li encantarà l’experiència.

Atentament

Visits: 0