Categoria: General

Països Catalans i espai comunicacional

Amb aquest post intent treure del soterrani dels comentaris (entrada relativa a Eduard Coll) per airejar-lo, al terrat, un tema que trob d’un gran interès: la manca d’un vertader espai de comunicació nacional (i ja sabeu a quina nació em refereixo). I ho faig a partir d’una cita d’un article de l’imparable Alzamora a l’Avui en què parla de Pere Sampol i d’Unitat i que és prou clarificador del panorama:

“Aquí, però, a la Catalunya catalana, molts només el coneixen [a Sampol] per haver estat l’autor d’una exclamació -“Això és es colmo”, en referència a les aventures de l’esmentat Matas i alguns membres, i mai més ben dit, del seu gabinet pels puticlubs russos- que per aquests rodals fa molta gràcia. Potser per això l’altre dia, a la presentació de la candidatura d’Unitat a Barcelona, hi brillaven per la seva absència TV3 i Catalunya Ràdio, que finalment van declinar amablement la invitació d’entrevistar Sampol, cosa que, com va dir en la seva intervenció, el va decebre comprensiblement. La política illenca continua sent del tot ignorada a Catalunya, seguint la nefasta lògica de la separació per comunitats autònomes en què han aconseguit enfonsar-nos, i potser farà falta que arribi un diputat nacionalista a Madrid perquè des de Barcelona alguns comencin a fixar-s’hi. Caram amb els Països Catalans, amb perdó un altre cop.” (Avui, 16 de febrer de 2008).

Com ho hem d’aclarir, tot açò? Enviam els catalunyesos a filar estopa i fem com en Climent, des del País Valencià, amb El Temps? De fet, hi ha res a fer?

Impactes: 0

En relació al tractament informatiu del judici a n’Edu Coll

He seguit amb atenció el tractament informatiu del judici que han fet avui a n’Edu Coll (en part perquè avui em tocava corregir treballs de fi de carrera avorridíssims d’estudiants de Singapor i necessitava un entreteniment) . Ara que el tema encara està calent m’agradaria fer una sèrie de reflexions. Em sembla que el cas il·lustra molt bé com funcionen els mitjans de comunicació al nostre país.

  1. La primer reflexió i la més obvia té a veure amb el silenci dels mitjans de comunicació espanyols i espanyolistes, molts dels quals s’han especialitzat en la defensa de la llibertat lingüística (dels castellanoparlants és clar). Ni el Mundo, ni El País, Ni libertaddigital, ni tan sols LaVanguardia o el Periódico n’han parlat. Tampoc han dit res Ciutadans, el discurs dels quals es basa també en la llibertat lingüística. Només s’han fet ressò els mitjans que no tenen com a referència l’estat espanyol, El Diari de Balears, Catalunya ràdio, L’avui, Vilaweb i IB3.
  2. El tractament que s’ha fet de la notícia ha estat desigual i en algun casos descoratjador. En general s´ha donat més credibilitat a la veu dels polítics (el suport dels quals és necessari) que dels afectats (és a dir n’edu Coll i sa mare). Els dos casos més patètics són els del Menorca i l’Avui. El menorca -per exemple- s’ha negat a publicar una carta dels afectats (la veu dels afectats) en canvi s’ha fet ressò de les diferents notes de premsa dels partits polítics en suport dels afectats (la veu dels polítics). Encara més trist ha estat el titular de l’edició paper de l’Avui, el qual transforma el judici en un acte més de la campanya electoral d’ERC, obviant l’afectat i totes les mostres de suport que ha rebut a Menorca. la notícia es titula “ERC recolza un acusat a Maó per parlar català a la policia” . Val a dir que no tots els mitjans han tractat la notícia de la mateixa manera. Ultima Hora i Vilaweb han estat més aviat neutres, (vilaweb ha citat fins i tot el blog Canlluri.blogspot.com). Els mitjans que per mi ho han tractat millor són el diari de Balears i Catalunya ràdio, els quals han construït la notícia a partir de la conversa amb els afectats i no de les notes de premsa de suport dels partits.
  3. La tercera té a veure amb com la notícia ha esdevingut notícia. Ha quedat provada una vegada més la dificultat de generar una notícia des de Menorca. Tot i els esforços que s’han fet (e-mails, blogs, notes de premsa de suport), la notícia només ha esdevingut important en el moment que ERC ha donat suport al cas. En el moment que això passa, els mitjans informatius catalans en parlen i obliguen a la resta de mitjans inclosos el Menorca a parlar-ne (l’edició digital ja parla de l’absolució). Si només en parlem els menorquins, la cosa no passa d’una nota a peu de pàgina.

Per mi el cas posa de manifest tres problemes bàsics dels mitjans de comunicació 1) la deshonestetat de molts mitjans que només publiquen el que s’ajusta als seus esquemes mentals, 2) l’excessiva politització de l’agenda informativa. Els mitjans de comunicació només parlen del que en parlen els polítics. En canvi donen molt poca credibilitat al que puguin dir ciutadans anònims com n’Edu. 3) les mancances de l’espai de comunicació català. Els mitjans de comunicació de Barcelona fins i tot quan es fa ressò d’un tema menorquí els costa molt donar veu als menorquins. No existirà un espai català de comunicació fins que no hi trobin cabuda les diferents veus d’allò que en diuen territori

Impactes: 0

Microsoft, germaneta de la caritat?

Fa poc microsoft anuncià que obria el codi dels seus programes. Alguns mitjans van interpretar que Gate$ s’havia encomanat de la filosofia linux. Després es va saber que la mesura tan sols afectava el nou programari de la casa, que només és emprat per un percentatge molt baix d’usuaris i que funciona fatal (servei tècnic de franc per a la casa). Ara bé, alguns analistes apuntaven al fet que l’anunci era una cortina de fum de l’empresa davant d’Europa. Es pot haver confirmat la tesi perquè, segons publica l’Avui d’avui:
La 3a multa exemplar de Brussel·les a Microsoft

La Comissió Europea acaba d’anunciar que imposa una multa de 899 milions d’euros a la multinacional de Bill Gates. És la més alta de la història de la UE a una sola empresa. El motiu: cobrar un preu excessiu per la informació que subministra als seus rivals perquè puguin fabricar productes compatibles amb el seu sistema.

Au idò: un altre motiu per emprar linux. Per què pagar per un programari pitjor i exclusivista?

Impactes: 0

Jutgen un jove menorquí per rallar en català a la policia

Avui capvespre m’ha arribat un correu preocupant que fa referència al judici d’un Jove Ferrierenc i sa mare acusats de desobediència a l’autoritat per haver rallat en català a la policia. Qui deia que el franquisme havia acabat? ( trobareu més informació a http://canlluri.blogspot.com) Des d’aquest blog m’agradaria solidaritzar-me amb n’Eduard i sa Mare.


Aquest dijous a les 10:15 hores, als Jutjats de Maó, jutjaran a n’Eduard Coll i sa mare. Se’ls acusa de “desobediència a l’autoritat” per haver rallat en català a la comissaria de la Policia Nacional de Maó.

N’Eduard, juntament amb quatre joves més de Ferreries, va ser identificat en un control de la policia a l’Esplanada de Maó un dissabte matí. Tot estava en regla… però als vuit policies que el van aturar no els va agradar més que el jove exercís el seu dret a expressar-se en la llengua d’aquesta terra. En demanar als policies que s’identificassin, aquests s’hi van negar i li van dir que ja es veurien a Comissaria.

Al cap de dos dies n’Eduard va anar a la Comissaria amb sa mare a demanar les identificacions dels policies. La policia que actuava com a administrativa els va cridar: “A mi te me diriges en español!”, i els va amenaçar amb posar-los una “multa administrativa” si no ho feien. Van sortir més policies, amb actitud prepotent i intentant intimidar n’Eduard. Volien obligar-lo a rallar en castellà. Però n’Eduard no es va doblegar.

Als dos dies va arribar la sorpresa: n’Eduard i sa mare rebien una citació judicial per dia 28 de febrer, sota l’acusació de desobediència a l’autoritat.

Hem de permetre que ens continuïn considerant ciutadans de segona?

Quedarem mans plegades davant d’aquesta mostra d’apartheid lingüístic?

Dijous, tots amb n’Eduard.

T’esperam a les 10:00 hores a les portes del jutjat.

Impactes: 0

Pere Sampol a l’Avui

Pensava que tal vegada seria millor escriure un comentari a la proposta d’en Pau, emperò crec que l’entrevista que l’Avui d’ahir diumenge publicava a Pere Sampol -a càrrec de Laura Moyà- mereix una entrada com a tal, i aquí us la deix (http://paper.avui.cat/article/politica/115958/es/miracle/illes/sobrevisqui/ nacionalisme.html), sobretot per aquells que lliures d’estretors puristes ideològiques opinin que amb un diputat com en Sampol a Madrid tal vegada en trauríem qualque cosa més que amb els fantasmes que fins ara han dit representar-nos a la villa y corte. Més d’un deu sebre el que a vegades he opinat del polític de Montuïri emperò ara toca pensar en el que ens uneix.

PD: Encantadíssim de deixar obert de bat a bat poder fer comentaris a aquesta entrada.

Impactes: 0