Primer missatge: «Què passa, bro? Acabem d’arribar a l’illa. El vaixell s’ha mogut una mica, però ni ho he notat. Sort de la Biodramina™. Les altres pastis són per més tard. Ara bé, el burro d’en Marc sí que ha potat, però no m’estranya: és el que més Amaretto ha begut durant el viatge. De Barcelona fins aquí s’ha fet llarg, però ho compensen les ganes que tinc de celebrar que ja he acabat el puto batxillerat i que he aprovat la puta sele. Estic prime i vaig com una moto. En verdad, com tota la penya que hi ha per aquí.»
Segon missatge: «Pana! No vegis el xaletàs que hem llogat. L’anunci d’Airbnb no era un fake. A la cala de Ses Delfines, o algo així. A deu minuts en bus de Ciutadella. Per cert, ja hem batejat la piscina: l’Oriol hi ha deixat una merda flotant! Ho ha penjat a TikTok i tot són likes. Flipes! Portem tot el matí bevent, tio. Hauria de controlar si vull aguantar els tres dies que farem per aquí, però no s’ha de perdre el temps. En haver dinat baixarem a Ciutadella a veure què és tot això de Sant Joan.»
Tercer missatge: «Tet, de vritat que no et mors d’enveja? Has vist les fotos? Hauries d’haver vingut. Aquí tothom va desfasat! Al costat d’un molí, hem estat llençant avellanes… La penya es tira avellanes, tio! Es veu que és part de la festa. I les ties, aquí, van passadíssimes. M’he cansat de tocar tetes i culs randoms. Avui cardo segur! No saps el que t’estàs perdent, xaval. Havies d’haver demanat lliure a la feina. Això és una puta locura: no es pot explicar amb paraules.»
Quart missatge: «Tot bé, habibi? Aquí la penya està tocada del bolet! Pots entrar a les cases i fotre’t fins al cul de menjar. Està tot obert. Només cal dir que ets amic d’un tal Joan, si et pregunten… Hi ha algun hater, però en general funciona. I cunde. Beure, també pots beure. Aquí es foten ginebra amb llimonada: quin fàstic! Prefereixo el rom amb cola, però quan és gratis no es pot dir que no. Entre això i tots els porros que ens hem fumat, porto un pet al·lucinant. L’any que ve has de venir, pringat! I no treballis tant, que no és bo per a la salut.»
Cinquè missatge (aquest es pot escoltar a 1,5): «Qui ti pasa, amigo! No saps el que t’estàs perdent! Aquí al port hi ha un ambient al·lucinant! Ni cayetanos ni canis: la penya porta un rollo tribal: l’outfit és tradicional, to aesthetic: samarreta vermella i pantalons blancs. I mocador al coll. Viva San Fermín! Abans d’entrar a la discoteca m’he fotut una tacha i ara estic de bailoteo. Se me’n va la flapa! El Pau sempre aconsegueix pillar bona merda… Parlant de merda, al Marc, no t’ho perdis, se li ha caigut l’iPhone dins d’un vàter portàtil. Skibidi! Ha fotut la mà fins baix de la tassa per a recuperar-lo, però ha estat inútil. S’ha engoril·lat a tope. I apesta. No t’hi pots acostar ni a un quilòmetre. Quin pringat!»
Sisè i darrer missatge (aquest s’hauria d’escoltar a ralentí): «Què passa soci? Tinc el cap com un bombo! Quin blancazo! Es veu que ahir ens vam retirar quan es feia de dia. M’he despertat a un banc, sol, en un parc, envoltat de vòmit. To lluny de casa. M’hi ha portat un taxi, mentre m’aguantava les ganes de potar. Tio, no recordo res del que va passar ahir a la nit! Avui tocarà estar en plan chill. No sé si seré capaç de menjar res. Aigua i fer bonda. Els altres diuen d’anar a la platja, a veure l’atardecer i, després, tornar a Ciutadella. Jo no penso moure’m d’aquí. A la merda Sant Joan.»
* * *
Em truca la mare. No han passat ni vint-i-quatre hores des que vaig marxar de casa, però necessita parlar amb mi. Li agrada tenir-ho tot controlat, a la bruixa. El mal de cap és intens, però l’ibuprofèn fa el seu efecte. Intento posar una veu normal, malgrat tenir la gola pastosa com una abeuradora d’ànecs. Si em comenta alguna cosa al respecte, li diré que els aires condicionats i els canvis bruscos de temperatura en tenen la culpa. Sembla, però, que no nota res d’estrany. Beneïda innocència boomer! Em pregunta si m’ho estic passant bé, a Menorca, i li dic que sí, que no parem i que avui a la tarda els companys diuen d’anar a sa Macarella o a sa Turqueta, les platges més autèntiques de l’illa. Ahir vam conèixer les festes de Sant Joan a Ciutadella, molt típiques i entranyables. Quan la mare em pregunta si em van agradar els cavalls, sorprès, li demano:
—Cavalls? Quins cavalls?
Nota: aquesta ficció santjoanera basada en fets reals apareix al número extraordinari de les festes de Sant Joan 2026 del setmanari El Iris.
Views: 1