No és un blog qualsevol més, aquest és menorquí!
Joel Sempre fos setembre. I que comenci a arribar la fresqueta després d’aquest agost sufocant. Que la llum de setembre també ens recordi d’on som. Començar un altre curs sabent que molt pitjor no podrà anar, que tenim irresponsables al timó i el velam esquinçat. I una tripulació que, tot i tantíssimes vacances que tenim, està … Llegiu més
Sempre fos setembre. Enguany aquest mes s’ha estrenat en un bon dijous per alliberar-nos dels imperials juliol i agost. Les refrescades ja s’han fet presents pertot arreu i ara es confirmarà que deixam enrere l’estiu per entrar a la tardor amb energies renovades o la il·lusió d’haver-les renovat.Molts començaran noves etapes educatives, sort i ventura! … Llegiu més
Tenc uns amics ben especials és una frase que tothom pot amollar en determinats moments del periple vital que ens ha tocat o que hem triat viure. Ja ho cantava Roberto Carlos: “Yo quiero tener un millón de amigos/ y así más fuerte poder cantar”, però jo cant fatal i cantant més fort segur que … Llegiu més
Hi ha capvespres que se salven gràcies al rock, altres per una telefonada de persones amb qui fa massa temps que no et veus. Emperò també és cert que sempre ens quedarà la cultura, en un sentit força ampli: en primer lloc, la literatura; llegir poesia de Joseba Sarrionandia, un cant de l’Odissea o un … Llegiu més
Situem-nos: finals de novembre de 1992, aquell any amb les olimpíades a Barcelona, després que, al maig, el Barça aconseguís la seva primera Copa d’Europa. A finals de novembre, deia, el Barça juga a casa contra l’Espanyol a qui engalta un 5-0 rotund i implacable. A les acaballes del partit, Witschge fa el quart mentre … Llegiu més
Sempre fos setembre, i si torn a escriure a Xalandria és perquè els minuts que resten per a que sigui primer de setembre me menen a fer-ho, ras i curt. I no adjunt cap imatge perquè trob que està massa de moda, i setembre no ho suporta. Aquesta passada nit ha tronat i llampegat amb … Llegiu més
Sempre fos setembre. I amb açò ja estaria tot dit. Però escriurem un poc més encara que res no superarà la saviesa popular d’una dita com la de sempre fos setembre. Per què, deman, que no ve de gust fer o començar a fer aquest mes? I amb açò ja estaria tot demanat, però escriurem … Llegiu més
Fa rost. Imperial, com havia avançat al juliol, s’allargassa de mala manera 31 dies. La veritable i única raó d’esser d’aquest mes és finir per donar entrada a setembre. De totes maneres, si és que la 6/49 no em somriu prest, serà el primer agost que no faré ni un dia a Menorca, la qual … Llegiu més
Com l’agost, és un mes imperial. Massa llarg i massa calorós. Però són vacances, i sembla com si aquesta desitjada circumstància eclipsàs altres consideracions. Nosaltres l’hem començat enfora de la metròpoli, amb un breu però necessari repòs al nord del Solsonès, carregant-nos de frescor, llençol per dormir, bons aliments, gent sana i no mirar el … Llegiu més
Juny serveix per escatar el curs, per celebrar la Patum i sant Joan (hi haurà ocasió per ser a Berga i a Ciutadella un juny del mateix any abans que em jubili o em toqui la 6/49?). I per corregir, avaluar, recuperar i tornar a corregir i a avaluar i a atendre reclamacions, consultes i … Llegiu més