Categoria: Futbolismes

Me sap greu, però la dada és evident!

PS. Molt m’ha sorprès que, durant la passada temporada, primer any triomfal de l’era Guardiola, ningú del blog,  amb la colla de futboleros blaugranes que roda per Xalandria (entre els quals -per cert- no m’hi incloc: ni per l’esport ni per l’escut), ningú no fes cap comentari ni entrada al respecte. És que ni lo únic anima la gent a participar d’aquesta àgora (o és que lo únic era una altra cosa, de la qual tampoc no en parla ningú, per cert)? Enguany seguirà la cosa pel mateix camí? Hauré d’acabar escrivint sobre bàsquet,  especialment sobre la penya (tot i que avui, però, millor ni parlar-ne)? If we live, things we will see.

Impactes: 0

Avui m’he mirat el Barça Madrid a través de Shanghai Sports amb el comentari d’en Puyal. És la primera vegada que em mir el futbol a través d’internet. Es veu bé. L’únic problema és que el so arriba 45 segons abans que la imatge. La pantalla de l’ordenador no està pensat per mirar-se un partit de futbol. Però si finalment ens compram una tele l’any que ve, podrem connectar-la a l’ordenador i veure el Barça Madrid asseguts al sofà. L’experiència en confirma que el futur de la televisió no és la TDT sinó la retransmissió per internet. I que perquè això passi es necessita una banda ample molt més potent. Avui en Zapatero anunciava que el 2009 l’estat destinarà una xifra rècord a inversió, la major de la democràcia. Potser que estaria bé que també invertissin en banda ampla i no només en autopistes. Seria més democràtic

Impactes: 0

Ja s’atraca un altre Barça-Madrid,

un altre derbi, un altre clàssic,

un altre partit decisiu,

on sembla que no jugarà en Messi.

Tindran sa sort es del Madrid

que els hi falta a n’es del barça?

o farà un gol en Bojan Krkic

per equilibrar sa balança?

No ho sabem, està per veure,

s’emoció està servida

a vam si guanyen es de sempre

o s’omple es camp d’alegria.

Impactes: 0

Després de l’eliminació de la Champions i de la Copa el Barça està enfonsat. Tot i que va empatat a punts amb el líder a falta de quatre jornades aquesta temporada ja ha estat classificada de catàstrofe. Els “seguidors” se’n van a la Masia a escridassar els jugadors (tal com passava a Madrid fa quatre mesos). I jo que em pensava que els culés eren diferents.

Una catàstrofe era quan mos eliminava de la Copa el Figueres, quan mos eliminava de la Champions en Werder Bremen, quan haviem de lluitar fins a darrera hora per entrar a la Champions.

Encara no està tot perdut. Encara pot ser una temporada brillant. O no.

Mentrestant dos clubs històrics (la Reial i l’Athletic) hauran de lluitar fins a l’últim sospir per salvar la categoria. I els seus seguidors els segueixen aplaudint i omplint el camp a cada partit. Què li passa la barcelonisme?

Impactes: 0

Ahir servidor tenia classe d’història a l’hora en què el Barça i el Liverpool començaven el partit a priori més interessant de la Champions, un duel europeu poc comparable als que també es jugaven ahir. L’1-2 del Camp Nou complica moltíssim que els blaugrana passin a quarts de final de la competició. Jo, particularment, entenc que la situació supera la categoria de repte i passa a l’èpica esportiva. Com el Liverpool mateix en aquella final contra el Milan, molt més difícil del que ha de fer ara el Barça a Anfield. Hi veig una pega important, però. És el nombre de partits que el Barça jugarà abans de viatjar a Liverpool amb eliminatòria de la Copa inclosa (una altra eliminatòria a remuntar, on jo faria jugar el Barça B) i el conseqüent risc de lesions (algú cau segur). Si els jugadors arriben concentrats i forts físicament el Barça pot mantenir la porteria a zero (Valdés no s’errarà així fins d’aquí a dues temporades) i marcar dos golets, ara un i ara l’altre. Aquest equip ho pot fer, ho ha demostrat, ho ha de posar tot i més per passar ronda. Jo ja propòs 11 inicial: Valdés; Zambrotta, Puyol, Thuram, Oleguer; Deco, Márquez, Iniesta; Ronaldinho, Eto’o/Gudjohnsen, Messi. I que Rijkaard no renuncii al mig centre defensiu, Márquez, Edmílson o Motta, que ni a Tòkio ni contra el Saragossa ni ahir el canvi per Iniesta va servir per millorar la situació, al contrari. Iniesta mereix jugar, i ahir Xavi no estava a l’alçada del que ha de fer ell contra el Liverpool, recanvi per Iniesta i llestos. Entre els suplents, a més de Jorquera, cal un recanvi davant (Saviola) més Motta, Belletti, Edmílson, Sylvinho. Ja està dit. Ells canten you’ll never walk alone, noltros s’ha demostrat que mai ningú no ens podrà tòrcer.

Impactes: 0

Ahir estava nerviós perquè tenia feina fins tard i em feia moltes ganes veure el partit i no podia. Amb tot, no em vaig poder resistir, i tornant de la feina vaig viure els darrers vint minuts del partit des del Condal (tota una experiència, per cert). Açò ho dic perquè amb tan poca estona, no em puc fer una idea de res, però crec que puc apuntar just quatre coses del que vaig veure. És cert que segurament aquesta no és la cara més bona d’un vigent campió d’Europa, però relativitzem els termes. Existeix una tendència (rabiosa) a menystenir el paper del Barça, que de moment és qui fan el joc més elegant a la lliga espanyola (i efectiu, va líder) i una mica menys a Europa. La majoria de jugadors continuen en el seu bon estat, malgrat ahir no estiguessin gaire ben situats. Vaig veure un Ronaldinho esplèndid, que va fer allò que és propi d’altres jugadors: un joc que no es veu, però hi és. Un Deco incisiu. Un Xavi allà on havia de ser. Un Puyol incansable. Un Gio segur. I un bon Valdés (continuo reivindicant-lo com a porter del Barça). I vam jugar, reconeixem-ho malament. I no oblidem que dues de les estrelles més preuades, Eto’o i Messi, no hi són.

A l’altra cara de la moneda, però, també vaig veure un Gudjonsen que em posa nerviós. O no li han ensenyat què és un fora de joc, o, vaig arribar a pensar, era una estratègia d’en Rijkaard per despistar la defensa. I un Zambrotta que no s’acaba de trobar amb el joc de l’equip.

En tot cas, però, d’acord que no esteim per tirar coets. Però fa ràbia l’atac sistemàtic. El pitjor punt de la crítica són els comentaristes d’Antena3, a qui hauria agafat pel coll. Els comentaris del Condal feien riure, però tenien tota la raó: la infamitat d’aquells que duen la xuleria per bandera i no poden amagar-la els fa miserables. El Madrid ara sembla que està en alça, però continuen fent l’horrorós joc de sempre. Que aquesta gent no es despisti.

Impactes: 0

Ahir, com molts supòs que sabeu, no es podia veure el barça per sa tele, qüestions de imatge…I vaig decidir, innocent de jo, posar la Ser per escoltar com anava i…sí, hi havia el senyor Minguella comentant el partit (no sé amb condició de que, perque expert, expert, baix el meu punt de vista no ho seria).

He de reconèixer que no vaig poder més, que feia molts dies que volia escriure unes linees sobre aquest personatge suposadament culer fins a la mèdula.

Ho diré amb una sola frase: ” Calli d’una vegada sa boca, tengui un poc de dignitat, marxi a jugar a domino (amb tot el respecte per aquest joc) i ens deixi a tots tranquils!”

L’únic que ha fet pel barça aquest especímen és lucrar-se a la seva costa a base de traspassos de jugadors hipervalorats per ell mateix per aconseguir una millor comisió per la seva butxaca.  Aquest que es fa dir culer, el mes d’agost va concedir una entrevista a televisió de Catalunya on expresava el seu malestar per la falta de temps per preparar les eleccions del septembre, doncs una recomenació: en comptes de fer entrevistes a la seva residència amb un gintònic al costat, si realment creu que és una alternativa real pel barça es posi a fer feina, i sigui un poc més previsor, que feia bastants mesos que s’intuia que hi hauria eleccions.  Fa tres anys que l’únic que fa és criticar la gestió del barça, i quan té l’oportunitat de fer alguna cosa per millorar aquest suposat desastre, s’excusa amb la falta de temps.

Dos mesos després d’aquest paperot, ja hi torna, a criticar el que es borina, amb el discurs, un altre cop, de que les coses no es fan bé i que ell ho faria tot millor…Ja està bé!

L’únic que fa aquest senyor és anar al programa de torn a criticar, i això és molt fàcil, ja n’hi ha prou de que es doni veu a aquest tipus de gent que l’únic que volen és el seu lluiment personal, no fan falta.

PD: he de reconèixer que he quedat descansat! Era una necessitat interna.

Impactes: 0