Categoria: Futbolismes

Avui capvespre a les 18:30 juguen al Camp Nou en un partit amistòs les seleccions nacionals de Catalunya i Euskadi. Cap de les dues estan reconegudes per a res que no siguin aquest tipus de partits, fins i tot aquesta vegada la RFEF ha donat l'”enterado” al partit sota la condició que no es reivindiqui l’oficialitat des del terreny de joc. La Plataforma proSeleccions Catalanes havia ideat que les dues seleccions saltessin avui a la gespa amb una pancarta en català i basc reclamant Oficialitat. És per açò que ahir les dues seleccions van reivindicar el reconeixement oficial després dels entrenaments. Els bascos, amb Aitor López Rekarte (capità d’Euskadi i de la Real) i Mikel Aranburu (jugador de la Real) al capdavant i en roda de premsa, van deixar claríssima la demanda de tots els components de l’equip per a l’oficialitat d’Euskadi en competicions internacionals; i no es descarta que ells sí surtin al terreny de joc amb pancarta.

Açò sembla que hauria fet espavilar els catalans que just després de l’entrenament es van fotografiar amb una pancarta amb el lema “Una nació, una selecció” i després el seleccionador Pere Gratacós va mostrar-se d’acord amb el gest dels d’Iribar, i Oleguer Presas va deixar clar el compromís dels jugador amb la selecció i el partit.

Però un cop més, els bascos ens van per davant. En diferents aspectes: a) en convicció i fermesa, no s’estan de proclamar la seva fidelitat amb la seva selecció nacional; b) Euskadi no és només Biscaia, Guipúscua i Àlaba, avui jugaran navarresos amb la selecció nacional basca amb normalitat; c) l’actual seleccionador José Ángel Iribar té un passat clar també de compromís amb el seu país.

Avui jo seré al Camp Nou esperant veure un bon partit de futbol que potser qualque dia podrem veure tots com a oficial, que vol dir que Catalunya i Euskadi es jugaran alguna cosa més que guanyar un partit amistós.

PD: Em va alegrar la victòria sueca d’ahir però molt més la d’Escòcia contra França. Suècia i Escòcia a l’Eurocopa!

Impactes: 2

En castellà tenen una dita que diu “Dios los cría y ellos se juntan”. I açò és el que passa en aquest cas. El Reial Madrid Club de Fútbol és el millor club on podia anar a parar aquest entrenador, a qui ja li coneixem les seves vel·leitats parafeixistes, i la seva devoció per l’època franquista espanyola. L’han presentat com a entrenador del club avui mateix, es veu que era una de les principals apostes d’aquest president nou acabat d’elegir. En Capello ja ens ha obsequiat amb algunes perles en la seva primera declaració com a tècnic de l’equip. Diu que tornarà la disciplina al club i la il·lusió que ha de dur els jugadors el simple fet de dur la camisa blanca, immaculada, de “El Equipo de España” (ho ha dit així). Ja ens podem agafar fort.

Impactes: 0

Hola a tots! M’agradaria proposar un joc a veure que us sembla.  Es tracta del següent, com supòs que ja sabeu arriba el mundial.  Ja sé que no interessa a ningú, a jo tampoc.  Però aprofitant sa vivantesa voldria proposar que féssim una aposta entre tots, que és la següent:  Endivinar quan quedarà elimidada sa selecció estatal que tantes alegries ens dóna.  Les opcions són les següents: 

1. No passarà la primera lligueta.
2. Quedarà eliminada a vuitens de final.
3. Quedarà eliminada a quarts de final.
4. Quedarà eliminada a semifinals.
5. Perdrà la final.
6. Guanyarà la final.

L’aposta serà de cinc euros per persona i es podrà posar un resultat únic de les opcions anteriors.

El que guanyi o els que guanyin (ja que esper una participació semblant a la del referèndum com a mínim), serà l’encarregada de comprar la carn en el pròxim sopar que feguem.  Així serà una excusa per trobar-nos ja que jo en quince dies estaré per s’illa amb ganes menjar ( ah no passeu pena pel que no esteis a s’illa que ja se us farà arribar un “taper” per SEUR).

Res més, esper que sa proposta us agradi i sobretot que participeu, ja que no costa res fer una aposta (bonu 5 euros).

Impactes: 0

Al·lots, açò és una festa. Ahir vam patir com mai, però havia de ser així (per qualque cosa som del Barça). L’equip es merexia guanyar, i es van portar com a senyors. Sé que no queda bé dir-ho, però ses decisions arbitrals van ser decisives en aquest cas, i no sé què hauria passat si el Barça arriba a perdre. Supòs que aquesta relació tan complicada dins del futbol amb els àrbitres deu seu una condició sine qua non d’aquest esport, i no deixarà d’existir mai, per molts d’aparells que duguin a les orelles.

En Ronaldinho va estar apagat, però crec que mereix tot el nostre respecte i perdó, la pressió damunt ell devia ser molt gran. I quan un equip funciona, es pot permetre el luxe de tenir la seva estrella mediàtica a mig gas. I qui pens que es mereix un elogi és en Valdés, tot entrant en contradicció amb el que en Fonso deia unes setmanes enrere. Jo pens que sí que és un bon porter per al Barça, i crec que en part gràcies a ell ahir el Barça va poder seguir en el joc, cosa que li va permetre, finalment, remuntar.

Res, tu, de puta mare. Content per n’Eto’o i en Belleti, sobretot. Bravo per en Larsson i n’Iniesta. Un nou per en Puyol i en Màrquez (ai, aquest Henry), i un rascadet per n’Oleguer. Molt bé Valdés, i Deco, en sa seva línia, que ningú no veu però fot una feinada.

Visca el Barça i visca Catalunya!

Impactes: 0

Avui nit, d’aquí unes hores a Barcelona, començarà un partit de futbol d’aquells que poden passar a la història i, segons com, a l’èpica. Els colors blaugrana dels catalans i rossonero dels italians seran simfonia en un estadi emblemàtic d’aquest esport. Alguns i algunes es queixaran del circ i del negoci, però avui els que som del Barça sabem que tenim una cita irrepetible.

La joia si passam a una final contra l’Arsenal, i la tristesa si quedam fora de la final. Els dilemes potser sempre no són falsos. Aquest no ho sembla, com a mínim.

Tindré la sort inmensa de ser avui a la tercera graderia, xalant amb el mestre Puyal a l’orella esquerra, l’ambient per la dreta i la vista clavada bonibé dues hores en el que facin i desfacin el Barça i el Milan.

Impactes: 27

El dia que va desaparèixer Xalandria us volia ensenyar una foto. I ara, de repent, resulta que la puc tornar a penjar perque tornar a estar de rabiosa actualitat. Es tracte del germà negre de’n Joan Carles, és un jugador de bàsquest del barça i es diu Bootsy Thorton. A veure si i veis parescut!

Impactes: 1