EL PP governarà Menorca i la majoria dels seus ajuntaments. També governarà el govern de les Illes Balears. Ho han decidit democràticament amb total llibertat els menorquins i menorquines. És una victòria contundent, de les que fan història. Enhorabona! Però com hem arribat aquí?
1- Per mi el més important de tot és que el PP ha guanyat la batalla de les idees. El PP s’ha posicionat com la resposta a la crisi – que era el que realment interessava als electors. El PSM com a mínim ho ha intentat tot parlant de menorquinisme, tot qualificant el PTI com la palanca de canvi, posant una gran candidata, etc. En canvi el PSOE ha renunciat completament a donar-hi una resposta positiva. Enlloc d’articular un relat de la crisi va preferir enrocar-se tot fent promeses i més promeses. Fins i tot va renunciar al PTI.
2- Els electors volien un canvi de govern, sobretot a Maó i Alaior. En el cas de Maó, els electors estaven totalment decidits a acabar amb 30 anys d’hegemonia socialista. EL PP ho sabia i hi ha posat el candidat més votable que ha trobat. Això també explica la desaparició del PSM i EU a Maó. Als ulls dels electors eren part del problema no de la solució. Fixau-vos que el PSM baixa més com més identificat està amb un govern del PSOE i més s’aguanta allà on hi està més allunyat. EL PSOE era tòxic en aquestes eleccions. Al consell on el PSM havia fet un esforç notable de distanciament del PSOE, el PSM ha augmentat un 25% de vots, a Maó on el PSOE i PSM anaven a la una ¡ ha perdut més d’un 50% de vots. Estic convençut que un altre candidat hauria tret 100 o 200 vots més i per tant hauria conservat l’acta de regidor. Però la situació no hauria canviat massa. El problema de fons no era de candidats sinó d’estratègia.
3- La victòria del PP és contundent però alerta que no tant. Hi ha una sèrie de miratges estadístics que magnifiquen la seva victòria. A Maó per exemple hi ha més de 1500 vots a candidatures que no conten per a sumar regidors (equivaldrien a 3 regidors). En el cas del Consell, el PSM ha quedat molt a prop del 2n conseller. Ha guanyat gairebé 1000 vots que no s’han traduït amb un augment de representació. L’augment de vots del PP ha estat important però el que realment ha estat espectacular és la davallada de vots del PSOE. AL consell ha perdut 5000 vots.
4- La victòria del PP és una victòria contundent però enverinada. Els hi tocarà ballar amb la més lletja. Ells seran els responsables de portar endavant les retallades més dures que es recorden. No tindran diners per fer realitat el seu populisme. A tot això cal afegir que els hi serà molt difícil mantenir els equilibris interns. El sector dur demanarà reformes contundents que es trobaran amb contestació popular. És possible que s’oblidin que no han guanyat amb un discurs ultradretrà sinó tot el contrari amb un discurs molt moderat exclusivament centrat en l’economia i amb uns candidats que passen el test del cotó
5- En aquestes eleccions els vots en blanc i a Ciundadanos en Blanco sumen més de 2000 vots. Són 2000 vots que no creuen per exemple que el PTI sigui prou important per posicionar-s’hi electoralment. Que han aconseguit aquests vots Esteim avui més prop d’una reforma electoral? En tindrem temps de parlar però em reafirm amb el que vaig diumenge ni el vot en blanc ni l’abstenció mai han fet cap revolució. I no hi ha cap por que la facin aquesta vegada. Sa Plaça colon no és la plaça Tahir. Les acampades han introduÏt un element nou el debat tanmateix només han magnificat la victòria de la dreta. Em sembla que en Salvador cardús ho explica millor que jo. Si tot continua igual, hi ha PP per anys. O canvia el to de la spanish revolution i creen coses com la CUP o passarà a la història com un dels grans fiascos de la història política recent.
6- El resultat és una prova més de la feblesa de la societat menorquina. Els polítics no fan miracles, la societat en canvi sí. La nostra illa és una societat profundament provinciana que surt al carrer quan Madrid surt el carrer, que vota el que vota Madrid, que no li sap cap greu que l’espoliïn. Fa cosa de dos anys vaig escriure un article que portava per títol “l’esgotament de l’oasi”. Hi deia coses com:
“ Darrera les tensions i incerteses polítiques també s’hi amaga la debilitat de la societat menorquina. La imatge moderna i il•lustrada de Menorca no sempre es correspon amb la realitat econòmica i social de l’illa – cada vegada més marginal i dependent de Mallorca i la península.
Avui a Menorca es troba a faltar un lideratge econòmic i social sòlid com el que va canviar la fisonomia de l’illa el segle dinou. La societat civil – sovint més interessada en subvencions i concessions que en la transformació social – és molt dèbil i ha estat sovint incapaç de donar resposta als grans reptes que se li plantejaven –molt especialment els de caire econòmic.
Ahir va ser una nit dura, psicològicament traumàtica – 3 hores de cantarella pp pp pp pp psoe pp no és fàcil. He dormit poc. Malgrat tot sóc optimista Ara toca fer oposició, bastir una narrativa diferent per Menorca, una majoria alternativa. I per això els menorquins tenim el luxe de comptar amb en Nel Martí i na Maite Salord. Na Maite ha aconseguit un 11.15%, prop de 1000 vots més- que noés poc- el millor resultat de la història del PSM. Avui acaba un cicle polític el de n’Arturo i na Joana i en comença un altre
PD: la meva predicció era que el PSM faria 4200 vots al consell, clavat. El que no pensava és que el PSOE en perdés 5000. En el cas de Maó m’esperava 100-200 vots més pel PSM, 300 més per EU i un regidor cadescun i el PP 11 enlloc de 13, aquesta era la meva quiniela.
Visits: 0
Pau,
Jo no xerro del que és o no és, jo xerro del que sembla, què és moooolt més important. L’àmplia majoria de la societat menorquina no considera per a res el discurs del PSM, i si per casualitat s’aturen per un moment a escoltar algun discurs o es returen a llegir algun dels escrits perfectament coherents i elaborats d’algun dels membres del PSM més visibles, com poden ser els teus quan escrius al pseudo-diari, repetesc que molt poca gent entén del que es parla. Crec que més carrer a la part de llevant tampoc no hagués millorat gaire les coses. Pens que els menorquins en general no tenen ni idea del que ha fet el PSM per Menorca, justament els que s’omplen la boca de “menorquinisme”.
El “M’agrada” del PSM és un concepte positiu, però aquest “M’agrada” també pot sonar a flower power, pot semblar que ses coses “ens agraden” tal com va, que els PSMeros ja vivim molt bé i que som una agència de col·locació.
I ja sé que als mestres ningú no els hi ha regalat res, però recorda que és més visible cara l’opinió pública un profe que no fot pelada, que n’hi ha i molts, que un bon professor que fa el que toca.
Jo només dic que ens ho hem de fer mirar.No basta amb ser intel·ligents, ho hem de semblar.
En Jordi Sevilla fa un article brutal al País
http://www.elpais.com/articulo/opinion/horas/dificiles/elpepiopi/20110524elpepiopi_11/Tes
“Así, cuando estalla la mayor crisis económica sistémica de la historia reciente, en lugar de aprovecharla para depurar los elementos tóxicos de nuestro sistema económico a favor de una regeneración productivista, emprendedora, innovadora, ética y medioambientalmente sostenible, nos enrocamos en posiciones absurdas, alejadas de la percepción mayoritaria de la sociedad, convencidos, en el fondo, de que no requería mayores esfuerzos que dejar pasar el tiempo aparentando que se hacían cosas, como la aprobación de medidas y más medidas o negociando los Pactos de Zurbano, de los que nos costaría recordar alguna propuesta.
El problema no ha sido la crisis mundial, sino la gestión de esa crisis, en la que el Gobierno ha pasado por tres etapas: negarla, intentar espantarla con medidas periféricas y, por último, asumir un plan de ajuste impuesto desde fuera, que repartía los sacrificios de manera desigual e injusta entre la sociedad española.”
Avui en Vicent Partal fa una editorial excel·lent que bé es podria traslladar a Menorca. Quan vols ser un més com els altres, perds; quan fas les coses amb serietat, tenacitat i des de la radicalitat democràtica guanyes
Esquerra …i Compromís
24.05.2011
Ahir Puigcercós va fer un bon discurs per a anunciar la catarsi definitiva d’Esquerra. És un discurs que arriba tard, però que reconforta. Va explicar que havien pres decisions equivocades, però va incidir en un factor capital de la política moderna: la de la percepció que l’electorat té d’una força política. Va venir a dir que la gent pensava que ells s’havien agafat a la cadira i que el poder els havia engolits. I que això en un partit com el seu era mortal.
Els eixos de la política tradicional són normalment clars. En un país corrent, el posicionament entre la dreta i l’esquerra. En una nació minoritzada, també l’eix nacional. Però crec que aquests darrers anys a Europa n’ha emergit amb molta força un de nou, que alguns anomenen ‘modernitat democràtica’ o ‘radicalitat republicana’. O siga quin paper té en la vida del partit i en la relació amb els seus electors la transparència, el contacte amb la base, la capacitat d’encaixar les crítiques, el diàleg, la manca de burocràcia, la sensibilitat envers la minoria, la cultura del pacte intern…
Esquerra va arribar al seu moment més brillant, a primers de segle, precisament fent bandera de tot això, amb frescor, amb iniciatives brillants, radicalment compromesos, arrimats a unes capes de població que ja renegaven de la política dels grans partits.
El mal, a parer meu, i ahir ho reconeixia Joan Puigcercós, és que ben aviat es van fer vells; la part més visible i poderosa del partit va deixar d’escoltar, es va tancar en si mateixa i va aspirar obsedida a copiar els vells models polítics, ara de CiU ara del PSC. L’error estrepitós que va significar fer president Montilla enganyant els electors (i aquest, l’engany, és el matís decisiu de la qüestió) els féu fora del lloc extramurs que encara ocupaven un poc en l’imaginari col·lectiu i els féu entrar en aquell lloc on eren ‘igual que els altres’. Fins ahir.
En descàrrec d’Esquerra cal dir que són certes moltes més coses. Que molta gent li la tenia jurada. Que molestava. Que tot error seu era magníficat. Que l’electorat, més crític, li perdonava menys coses que no als altres. Que alguns mitjans s’hi acarnissaven. Que la convulsió interna no hi ajudava. Que…
Però, comptat i debatut, allò que li ha passat factura és el fet d’haver-se convertit en ‘un més’. Amb notables excepcions personals, és clar. Però ‘un més’, com ‘ells’. I és això que ara ha pagat i que, primer de tot, hauria de mirar com traure’s del damunt.
Durant anys he sentit repetidament els dirigents d’Esquerra queixant-se que els seus votants, que els seus amics, que tothom en general els exigíem coses que no exigíem als altres. Era una reacció que sempre em desconcertava. Perquè no els alegrava que això fos així, ans ho vivien com un càstig injust. Sense adonar-se que aquesta exigència era la gran oportunitat que tenien i potser una de les últimes restes de l’esperit que els havia portat a uns resultats brillants. L’exigència sempre és bona i, de tota crítica, se’n pot aprendre. Oblidar-ho és nefast.
I la casualitat ha volgut que el contrast arribàs amb Compromís. Després de les eleccions municipals i valencianes Comprimís no està al nivell de l’Esquerra de fa una dècada, però els seus resultats han aixecat una gran onada de simpatia, d’interès i d’entusiasme que potser els acabarà portant aviat a competir de tu a tu amb les grans forces polítiques valencianes.
Ho han fet molt bé. Fa anys que molts reclamàvem una Nafarroa Bai a la valenciana i no sabíem veure que ja la teníem i que es deia Compromís. Però ells han tirat endavant i molt seriosament han posat les bases d’un canvi històric. La seua feina, la seua tenacitat i la seua capacitat de ser referent de modernitat i de radicalitat republicana han donat fruit i és bo que en gaudesquen i que planifiquen el pas següent. Però, precisament per la coincidència en el temps, farien be d’analitzar, també ells, això que ha passat a Esquerra. Per aprendre’n.
Hi estic d’acord fins un cert punt. Jo crec que efectivament hi ha faltat carrer sobretot a la banda de llevant. És el que ha fet el PP durant quatre anys, parlar amb la gent, apropar-s’hi, definir un llenguatge que els sigui proper. Ha anat a veure a tots els votants. Els que estaven dalt la sala no ho han fet o no ho han fet prou.
No estic d’acord que els discursos fossin buits i que el PSM sigui només el partit del no. S’ha fet un esforç molt notable sobretot al consell per fer un discurs positiu – M’agrada- i per explicar que el PTI és la solució i no el problema. Sense això no hauríem fet ni 3000 vots. Però és clar el vent era de tramuntana aquesta vegada i bufava en contra del PSM. Remàvem contra corrent però amb la direcció adequada. I … sense renunciar i mostrar-se orgullosos de la feina feta.
No n’hi ha prou amb els mestres. Tanmteix ser mestre no és cap ganga ni privilegi I per cert si hi ha hagut un col·lectiu que s’ha emprenyat electoralment aquests han estat els funcionaris, molts dels quals solen votar esquerres. Però diguéssim que la rebaixa del 5% del sou no ha caigut massa bé. Estic d’acord tanmateix que no és pot treballar només pels convençut, pels “teus”. O obres la porta i busques la gent o no hi ha res a fer. Açò és el que ha portat en part la victòria del PP.O el que ha fet na maite a Ciutadella
Compartesc plenament la reflexió que va en Fons. Tenc la impressió que cada vegada és més gran la distància entre la realitat del carrer i el discurs polític. Falta rallar més amb la gent, veure quines són les seves preocupacions diàries, adonar-se de com és de gran la seva desconnexió amb un món ben diferent com és el polític. Falten ponts de comunicació(amb el gruix de la població, no amb els sectors més compromesos o millor informats), falta explicar les coses de forma entenedora, falta pedagogia. I sobre tot falta humilitat per adonar-se que quan algú –mitjans de comunicació, altres partits, poder fàctics– crea una mala imatge de forma interessada no n’hi ha prou amb ignorar-ho sinó que s’ha de plantar cara i no cansar-se d’explicar les coses.
Allò en que basa el seu/nostro discurs el PSM no és prou engrescador. Hem de ser molt conscients del que es veu des de fora. Crec que quan els membres del PSM parlen ho fan presuposant que el que escolta ja en sap o està informat, i aquest és un gran error, el 95% no té ni idea del que es parla. Jo vos puc assegurar que sa majoria de discursos sonen buits: “menorquinisme”, “PTI”, “conservació de la llengua”, “cultura”, “verds”. En temps de crisi aquests conceptes sonen a “despeses inútils” i més quan hi ha molts de aturats que ho estan passant fatal.
Si mos miram ses llistes del PSM i si voleu també les llistes publicades de gent que en dona suport es veu clarament que la gran majoria són (som) professors (entre d’altres funcionaris)…., la imatge que donam és de funcionaris acomodats i amb casa i piscina (i per tant allunyats de la realitat).
A la part de llevant pràcticament ningú sap què fa o ha fet el PSM, més aviat la imatge és que el PSM és qui no deixa fer res i que diu NO a tot, i que som els que hem segrestat ajuntaments i Consell. La difícil feina que tenim ara és tractar de canviar aquesta imatge. El “com” no el sé.
crec que esteim d’acord. Vull dir que l’important no és el caràcter que m’interessa sinó l’estratègia que el candidat representa. En qualsevol cas el meu comentari anava sobretot adreçat al que per mi va ser la sopresa de la nit, la desaparició d’EU de l’ajuntament de Maó. No m’ho esperava. Tenien un bon candidat que havia fet una bona feinaa l’ajuntament, però no els va servir de res. És ver que la llista no era per tirar coets i que van fer molt poca campanya. però els seu candidat no estava qüestionat. tant el PSm com EU vann fer un discurs massa institucional per dir-ho d’alguna manera.
En general, l’anàlisi que fas és correcte. Només et matisaré que en el cas de Maó, les persones que formen la candidatura són part de l’estratègia, no crec que es puguin separar massa.
I no dic res més ara, que preferesc que em passi un poc la mala llet.
El número d’abstencionistes a Menorca és una mica enganyós. Una part important correspon a població flotant que no viu a Menorca però que hi està censada per raons laborals i de transport aeri. Si et fixes amb les gràfiques de pressió humana de Menorca notaràs que a l’hivern només hi ha 45.000 persones.
T’oblides d’una cosa important, Pau, hi ha més de 30.000 persones a Menorca que no han dipositat el seu vot. Trob que s’hauria de començar a analitzar perquè, aquests són els imprescindibles.
Un plaer llegir a gent tan lúcida com tu. Gràcies