Hola al·lots,

Fa uns dies vaig llegir a el Temps que aquest cap de setmana es durien a terme la constitució de la Comissió de la Veritat de València i els treballs que hi van lligats.

Des del meu punt de vista, aquesta és una empresa molt interessant perquè intenta donar resposta a molts aspectes de la guerra civil espanyola i la posterior etapa franquista des d’una perspectiva únicament científica (dins dels marges de subjectivitat que planteja la historiagrafia). Ve avalada per personalitats de reconegut prestigi en l’àmbit de la història, el dret, la política, i altres camps, i no és emparada per cap força política que se n’intenti atribuir els mèrits, que fa que ens ho puguem prendre una mica seriosament. Si no ho tenc mal entès, els treballs es divideixen en comissions diverses que intenten estudiar l’època des de tots els aspectes que van influir en l’època. Vaig llegir que es planteja com una recerca global i no parcial, és a dir, volen treure a la llum tot el que va passar, sense amagar res. Ja sé que són paraules majors, però crec que la iniciativa, en aquest sentit, és, de per si mateixa, prou agosarada per merèixer una mica de crèdit.

Aquesta comissió només treballa a València, però pot obrir les portes a altres comissions que ho facin en altres llocs, com Catalunya o Balears.

Què en pensau? Ajudarà a crear una mica més de llum a aquesta etapa fosca de la, malgrat tot, “nostra” història?

Des d’aquí faig una crida a la participació de tots, però especialment dels diversos historiadors que es troben en nòmina a Xalandria.

Per mi la universitat té dues funcions principals. El primera funció és la de formar capital humà (allò que n’Àlex deiu amb tota la raó FP). Gairebé totes les societats avançades tenen un elevant nivell de formació. La segona funció és la d’incentivar la recerca i fer avançar el coneixement. Allò que ara és coneix amb el tecnicisme I+D s´ha convertit en un element clau pel futur econòmic i social de qualsevol país avançat. Finlàndia inverteix més del 3% del seu PIB en recerca, a Espanya just just arriba a 1,5%.
Si ens miram el cas de les illes Balears crec que cal parlar de fracàs molt preocupant que tindrà grans conseqüències.
1) Les Illes Balears continuen sent un dels territoris europeus amb un nivell més baix d’universitaris. No tenc les xifres a la mà, però si ho record bé més de la meitat dels estudiants de secundària no arriba acabar el batxillerat o qualcom equivalen. Podríem dir que la UIB de moment és una mala FP. Té el mèrit d’haver baixat el nombre d’alumnes just quan la població de les illes creixia sense precedents.

2) Avui en dia les universitat de debò són aquelles que fan recerca. No tenc les xifres a la mà, però en les estadístiques allò que és diu I+D és espectacularment baix, impropi d’un area amb el nivell de renda tan elevant com són les Illes Balears (crec que és situa al voltant de l’1%). Amb molt poques excepcions la UIB no ha aconseguit entrar en el circuït d’universitats de debò. La recerca normalment està molt mal repartida. Als Estats Units la recerca es concentra en aquelles universitats que pertanyen a la IVY league, és a dir Harvard, MIT, Yale, Berckley, a Anglaterra està passant si fa no fa el mateix. És tracta de crear economies d’escala que siguin competitives. A Espanya aquesta especialització no es tan explícita però també es dona. Podríem dir que els diners en recerca es divideixen en 50% Madrid, 25% Catalunya, 20% València, País Basc i Andalusia i el 5% per la resta. Sinó us recoman que entreu a la web del CSIC
1ra conclusió: fins i tot si ho comparam amb altres ‘regions’ petites de moment la UIB està molt per darrera d’on hauria d’estar
2na conclusió: allò que conta no és només el component formatiu sinó també la recera. Si es vol una univesitat de veritat cal produir recerca a nivell internacional. Comparau la UIB amb el parc de recerca biomèdica de Bcn (www.prbb.org) o el parc científic de Barcelona (http://www.pcb.ub.es/homePCB/live/ct/p1.asp). Barcelona no és que sigui capdavantera en recerca, però no té color si ho comparam amb la UIB.

3ra conclusió: I menorca? Si Mallorca li costa seguir el ritme, Menorca simplement ni el segueix. Tots els diners es queden a Mallorca: les dues excepcions són l’extensió d’Alaior i el conglomerat CIME-OBSAM. Jo crec que la manca d’un sistema universitari i de recerca és la mancança més important de Menorca, la que fa que la nostra illa es quedi tan endarrera.

HI ha moltes més coses que m’agradaria dir: ineficiència, politització,… però ho deix per un altre dia

Aquest tema no és nou, i som conscient que no aport res al debat, però una notícia apareguda avui en el Menorca em fa pensar en el tema de la universitat que ha sortit anteriorment en aquest bloc. És una nova candidatura al rectorat de la UIB (un tal Carles Manera) que aposta, diu, per la contenció en la gestió, la força tranquil·la i la feina ben feta. I els seus eixos bàsics són: turisme, medi ambient, noves tecnologies i qualitat de vida. Destaca el paper de la Universitat com a generadora decisiva de capital humà.

No sé si veig del tot clares les coses. El que sí que crec veure, però, és el gir que ja està damunt la taula del paper de la universitat. El problema és que el debat (o la manca d’aquest) ha fet que la cosa s’hagi descentrat i que resulti que el principal repte de la universitat sigui servir els interessos (siguin quins siguin) de la societat. I vejam qui o quina proposta s’hi adiu més. I crec que açò és preocupant.

El que també em cansa és un cert discurs suposadament “tècnic” i “pràctic” que es fonamenta en el fet que l’important és una gestió correcta de tots els recursos i a tots els nivells, com si una institució (o fins i tot un govern, ho podeu extrapolar) fos una empresa. Avui dia apareixen partits (pseudo)polítics que s’anomenen “Gestió”, com per donar a entendre que cal anar a la pràctica i que la política cansa la gent i tot aquest discurs populista que tan ven. Com si açò no fos un discurs polític. Però pitjor perquè no es reconeix com a tal. Cal que se centri el debat públic sobre les coses.

Com que no en tenia prou, el PP avui torna amb la polèmica dels cartells. “Tenemos muy claro que todo esto lo ha organizado el PSM y EM”, afirma Seguí, el qual es refereix a l’aferrada de cartells com un “atentado en contra de la libertad política y de opinión que ampara la Constitución”. Ens trobam davant una mostra més de la manera de fer del PP. Anem per parts.
1) Fa pena veure com el dia anterior de la diada del poble de Menorca el primer partit de Menorca li preocupa més uns cartells enganxats fa 15 dies, que el futur de la nostre país. Dit d’una altra manera el missatge institucional del PP el dia del poble de Menorca és acusar als altres de fer atemptats. Deixant de banda si està bé o no aferrar cartells, el que és significatiu és que el PP doni tanta importància a uns cartells aferrats.
2) Totes les idees són defensables políticament mentre no hi hagi violència. Aferrar cartells no és cap acte violent. Que jo sepi no es va atentar ni contra les persones ni contra el material físic. Pel que he pogut veure passant pel carrer sant Jordi, la seu del PP va quedar intacte. No s’han ramput ni vidres, ni finestres, ni s’ha embrutat la façana. Per tant trob profundament fora de lloc parlar d’un atemptat. Puc entendre que l’acte no respecti les normes municipals d’aferrar cartells i que òbviament no agradi gens ni mica a qui els rep. però d’aquí a dir que això és un atemptat n’hi una passa molt llarga.
3) Que hi hagi gent afiliada, simpatitzant o candidata a un partit aferrant uns cartells no vol dir que aquest partit aferri cartells. Els cartells anaven firmats per un col·lectiu que ha donat la cara públicament. I és que no perquè na Maite Salord escrigui novel·les, el PSM fa novel·les, o perquè un (ex)candidat d’EM dirigueixi el GOB, vol dir que el GOB és el EM. Trob realment trist es posi a tothom dins un mateix sac.

4) Mentre el PP es queixava d’aquest acte, moltes de les senyals d’entrada a Maó tenien el nom tapat per una ferratina amb el nom MAHO- MAHON. Encara és l’hora que el PP es queixi de l’existència d’un grup d’incívics que es dedica a embrutar les senyals de tràfic i més greu encara d’atemptar contra el nom oficial de la ciutat de Maó.
 5) Està fora de lloc parlar en termes de llibertat d’expressió i opinió. El col·lectiu que ha aferrat cartells precisament ha fet ús del seu dret constitucional de la llibertat d’opinió i expressió. És possible argumentar que els seus mètodes no han estat del tot correctes, però no és senzillament fals dir que el que està en joc és la llibertat d’expressió. Només fa falta veure quantes planes ha omplert el PP amb el tema!

Alguns de vosaltres haurà llegit el que he escrit per la revista es Carrer sobre la dreta. Esteim davant una altre exemple d’allò de la Dreta és llença al Carrer. No hi ha res que agradi més al PP que ser la víctima de tots els mals i d’acusar als altres de ser anti-democràtics. Ho fa al País Basc, Ho fa a Madrid i ara també a Menorca. Se’n dirà que aferrar cartells és donar-los les coses en cullereta. Tanmateix no ens enganyem si no fossin els cartells seria una altra cosa. 

Si algú vol propaganda gratuïta ja sap que ha de fer!