Newcastle

Reprenent aquesta antiga categoria de Xalandria anomenada “Diari de viatgers”, escriuré quatre vivències de la meva visita a casa d’un il·lustre Xalandrier, en Pau Obrador, a Newcastle.
He de dir que el viatge va començar amb un resultat més que esperat. Com que els menorquins gairebé sempre hem de fer nit a Barcelona per agafar un altre avió en connexió, aquella nit que havia de passar a Barcelona jugava el Barça amb el Bayern de Munich, i com culer que soc en la salut i en la malaltia, tot i sabent lo difícil de la gesta, remuntar un 4-0, vaig anar a patir un poquet al Camp Nou. Ara, ja passat, puc dir que no vaig presenciar el miracle que esperava, però de nits màgiques n’hem viscut i aquella podia ser una (dieu-me optimista).
En fi, després de la tempesta arriba la calma, i el 2 de maig era el dia per partir cap a Newcastle, amb molta il·lusió. Després de dues hores i vint minuts de vol, i recuperant una hora després pel canvi horari, vaig arribar de l’aeroport amb el metro a l’estació de Gateshead, on m’esperava en Pau per dirigir-nos a casa seva. Una casa ben acollidora, la mar de pràctica, i on vaig dormir cada vespre com l’àngel del nord que presideix Newcastle i dona la benvinguda al turista quan arriba, una estàtua de grans dimensions.
El divendres 3 vam partir amb cotxe (tot i haver provat en una altra ocasió això de conduir per l’esquerra, millor que conduís en Pau!) a visitar les antigues muralles d’Adrià (Hadrian’s Wall). Justament va ser l’únic moment en tot el viatge que van caure quatre gotes, i ja és estrany tractant-se del Regne Unit, però no vaig poder captar com voldria amb una càmera de fotos (per no mullar-la) l’espectacle de la muralla romana més antiga del nord d’Anglaterra.
Per la tarda, i dic tarda, cap a les 18:00, ja es pot començar a pensar en sortir pels pubs. A una antiga fàbrica hi havia música en directe i es podien beure pintes de tota casta. Una parella amics d’en Pau que ens vam trobar a la fàbrica portaven un ukelele, i mira, el vaig aprendre a tocar una mica! El vespre de Newcastle em va agradar molt, aquí és comença a sortir molt tard per la nit, allà a les 0:00 ja pots pensar en anar a dormir, perquè la festa ha començat prou d’hora. Per cert, es beu molta cervesa per allà!
El dissabte 4 vam fer l’excursió “llarga”, en cotxe vam partir cap a Lake District, un parc nacional amb unes valls i uns llacs immensos, en broma li deia a en Pau que podria ser tot més petit per enquadrar-ho a la foto! Llacs, cascades, muntanyes… natura en estat pur. Aquell dia vam anar a dormir d’hora, ja que l’excursió va ser bona, i vaig veure que hauria de pensar en caminar més del que ho faig, ejem!
Newcastle

El diumenge 5 s’acabava el viatge, per la tarda hi havia la tornada amb l’avió, però teníem tot el matí per passejar per Newcastle, la banda del riu on no viu en Pau, ja que ell viu a Gateshead. Em va recordar bastant a la remodelació que va patir Bilbao també en el seu dia, amb els ponts sobre el riu i edificis al costat del riu impressionants com museus, escoles de música, etc. En una precisament vam dinar escoltant un concert en directe.
I ja arriba l’hora dels adéus, l’agraïment al millor guia que podia tenir per Newcastle, i pensant tota la tornada en si hi haurà futures visites al Regne Unit, ja que és el cinquè viatge que hi faig, justament 3 setmanes abans havia anat a Liverpool amb uns amics d’Euskadi.
Till next time!
LakeDistrict

Impactes: 0

S’Albaida amb Xavi Lozano al Teatre Principal de Maó

Video promocional del concert

El proper dia 22 d’octubre serem al Teatre Principal presentant el disc Soldemà amb la col·laboració d’un dels grans flautistes del panorama musical de la música d’arrel al nostre país: Xavi Lozano. Aquest gran artista interpreta diferents instruments de vent en el darrer disc en mitja dotzena de cançons, aportant la seva saviesa i manera de fer a les cançons del grup. Tot un luxe poder-hi comptar en un espai com el coliseu maonès.

En aquest concert tan especial, també comptarem amb la presència d’altres grans músics de prestigi. És el cas del percussionista cubà Mel Seme, especialitzat en percussió afroamericana, i que, actualment actua en diferents espectacles a Catalunya relacionats amb la percussió africana d’arrel. També Joan Mesquida, amb el clarinet; Eva Febrer, al violí; Àngel Orfila, al llaüt; Pere Moll, a la percussió; i la coral Moments a Cor.

Trobareu entrades a la venda a la taquilla del Teatre Principal o també a través del Servicaixa.

El concert és a les 21.00 hores. Prometem un concert carregat de sentit. Perquè Soldemà és un viatge cap endins i cap a defora. Cap endins per la maduresa i la contenció. Cap a defora perquè beu, encara més, de tot el món, i el color que s’hi troba és un color variat i que convida al viatge, al tast de les coses de prop i de lluny.

Impactes: 0

Per què tanta pressa?

Avui vespre, després de trobar-me el que m’he trobat al carrer, m’ha fet ganes compartir-ho a Xalandria. Anava a veure la meva germana gran i els nebots, cap a les 21h, deurien estar sopant, imaginava, i quan arribo al creuament del carrer Sant Manuel amb el carrer Campament em trobo un panorama no gens agradable: la policia, dues ambulàncies, un munt de gent curiosa mirant, i el que miraven era un accident entre una moto i un cotxe, els dos ocupants de la moto havien sortit disparats i un d’ells, pels crits de dolor que feia al terra, deuria tenir una cama trencada, com a mínim. Sembla ser que la moto anava bastant de pressa i el cotxe, que ha tret el morro massa per sortir, potser ni ha fet el ceda, no l’ha vist (diuen que la moto no portava els llums encesos), i la moto s’hi ha topat sense poder frenar a temps, han sortit volant. Posa la pell de gallina presenciar escenes d’aquest tipus, de dolor, gens agradables, però després, a casa, reflexiones i penses que això mateix li pot passar a qualsevol, per molt que un digui que controla, que a ell no li passarà mai, resulta que la conducció no és cosa d’un, sinó de tots, i que no basta mirar per un mateix, sinó que hi ha que preveure què poden fer els altres. Però, respecte a la velocitat i la distància de seguretat entre cotxes, fa un mes, anant al Canal Salat, un cotxe de turistes em va pigar al meu cotxe per darrera a la carretera general perquè els cotxes de davant (jo inclòs) vam haver de returar perquè un camió frenava per retirar-se de la carretera, i el cotxe de darrera jo anava molt ràpid i no va poder frenar a temps sense ferir-me a mi. Per sort no va passar res, al menys físicament, però el meu cotxe va rebre lo seu per darrera, cap al taller. Resulta que el cotxe que em va pigar eren uns turistes que aquell mateix matí arribaven a Menorca de vacances, suposadament per descansar. Llavors, a què es deuen aquestes presses per arribar tant prest al destí, a una illa que, com a molt, màxim arribaràs 5 minuts més aviat que si no adelantessis o corressis? No estàs de vacances? No busques tranquil·litat, suposadament? Per què aquesta ànsia de pitjar l’accelerador tant? D’adelantar tants cotxes com sigui possible?
Crec que, dins un cotxe, només el conductor és responsable en tot moment del que té entre mans, i un cotxe tant pot ser una eina de feina o de plaer, com una eina mortal. Jo ja he patit dos accidents de cotxe, un a l’autopista A7 quan treballava a Barcelona, i ara aquest darrer, i cada cop que arribo al lloc on volia arribar en cotxe penso que soc afortunat en baixar del cotxe.
No és, aquest escrit, més que una convidada a la reflexió sobre un tema que a vegades consideram llunyà i que no ens toca, però que ens toca a tots, i molt, de prop.

Impactes: 0

S’atraca la nova etapa de Xalandria!

Ahir ens vam trobar en Domènec, en Santi i jo, i vam estar mirant la possibilitat de fer un canvi funcional i d’aspecte al nostre blog, Xalandria. Vam repassar totes les peticions i idees que havieu dit alguns de vosaltres, i tot sembla factible. La cosa està en marxa, serà inevitable fer una petita aportació monetària (10 euros?) per comprar el domini xalandria.cat (que no és barat precisament) però això pot ser una bona excusa per fer una pròxima trobada xalandriera, ja en parlarem.
Ja que hi esteim ficats, havia pensat que com que tenim bons xalandriers fotobloggers, i perquè això sigui un projecte comú entre tots els xalandriers, podrieu enviar per començar alguna foto proposta que sigui el logo del blog, si pot ser respectant el nostre Far de Favàritx, identificatiu del blog i tant polit!
Anirem fent i us mantindrem informats. Desitjam que sigui un projecte carregat d’il·lusió per tothom, i el construirem entre tots!

Impactes: 0

Coneixent Bulgària

5 dies per Bulgària ja dona per fer-se una idea d’aquest país que al principi no sabia ni amb quins paisos limitava.
Bulgària és un país que no ha seguit el ritme de desenvolupament econòmic dels seus veïns, i per tant és bastant pobre. Algunes ciutats que vam visitar, com Troyan, donaven una sensació de tristor i devastament, es veien lo que ja són els fantasmes d’aquelles indústries que hi va poder haver en un moment donat, abans de l’abandó de l’etapa comunista i de que paisos com Rússia dominassin aquest país econòmicament i després el deixassin en l’abandó. En canvi altres ciutats com Plodvic si que semblaven més avançades, ara, això sí, què barato et sortia comprar qualsevol cosa!
Vam visitar unes tombes dels tracis que semblava que entraves al temple maleït d’Indiana Jones, xules de veritat, i bastants monastirs hem vist també dels diferents periodes que ha passat el país, tracis, eslaus, bizantins, otomans, els monjos que encara hi havia a alguns eren bastant curiosos.
Lo pitjor de veritat ha estat entendre’ns amb l’alfabet cirílic, perquè vam llogar un cotxe i a cada senyalització haviem de treure el diccionari per saber si anàvem bé! I entendre’ns amb la gent d’allà, una aventura, creant situacions còmiques.
I a Veliko Turnovo vam contemplar un espectacle de llums contra una muntanya sencera on hi havia una muralla i un castell antics, imaginau-vos l’espectacle de les fonts de Montjuïc amb llums però no només la font, sinò tot Montjuïc, vist des del Tibidabo, fent jocs de colors i iluminant parts.
Ha fet molt bon temps, per sort, tampoc no feia tant fred com m’havia pensat, i el paisatge de muntanya, ja prop dels Balcans, val la pena.
Bé, són quatre pinzellades d’un país que l’any que ve entrarà en la Unió Europea, a vam si és l’impuls que li cal perquè potencial en té ben prou.

Catedral de Sofia

Impactes: 0

Naixaments

Abans de res, deixau-me que feliciti a na Virgínia i en Joan Carles per la tan bona notícia que ens han donat fa pocs dies: HAN DE SER PARES! Deixau-me que sigui el primer que els feliciti des d’aquest bloc Xalandria!
Per altra banda, el retorn de Xalandria es pot veure com un naixament també, de fet segueix mantenint la mateixa tònica que tenia, un espai de diàleg, reflexió i compartició d’experiències, emocions, anècdotes, etc. El que em sap més greu de tot és no haver pogut recuperar tots els articles que es van escriure en l’anterior edició, però mirem-ho com un “tornar a començar”. Em sap greu també haver deixat tant temps aquest bloc aturat, he hagut de perfilar alguns detalls, com el domini propi i una IP dinàmica ara, i a més m’ha agafat en un periode o de massa feina o de no rodar per aquí, de manera que ara comença la segona etapa amb nom i cognoms: XALANDRIA.BE
Que disfruteu del bloc, i moltes felicitacions als futurs “papis” ! (al·lots, com va creixent la família, jeje!)

Impactes: 2