Newcastle

Reprenent aquesta antiga categoria de Xalandria anomenada “Diari de viatgers”, escriuré quatre vivències de la meva visita a casa d’un il·lustre Xalandrier, en Pau Obrador, a Newcastle.
He de dir que el viatge va començar amb un resultat més que esperat. Com que els menorquins gairebé sempre hem de fer nit a Barcelona per agafar un altre avió en connexió, aquella nit que havia de passar a Barcelona jugava el Barça amb el Bayern de Munich, i com culer que soc en la salut i en la malaltia, tot i sabent lo difícil de la gesta, remuntar un 4-0, vaig anar a patir un poquet al Camp Nou. Ara, ja passat, puc dir que no vaig presenciar el miracle que esperava, però de nits màgiques n’hem viscut i aquella podia ser una (dieu-me optimista).
En fi, després de la tempesta arriba la calma, i el 2 de maig era el dia per partir cap a Newcastle, amb molta il·lusió. Després de dues hores i vint minuts de vol, i recuperant una hora després pel canvi horari, vaig arribar de l’aeroport amb el metro a l’estació de Gateshead, on m’esperava en Pau per dirigir-nos a casa seva. Una casa ben acollidora, la mar de pràctica, i on vaig dormir cada vespre com l’àngel del nord que presideix Newcastle i dona la benvinguda al turista quan arriba, una estàtua de grans dimensions.
El divendres 3 vam partir amb cotxe (tot i haver provat en una altra ocasió això de conduir per l’esquerra, millor que conduís en Pau!) a visitar les antigues muralles d’Adrià (Hadrian’s Wall). Justament va ser l’únic moment en tot el viatge que van caure quatre gotes, i ja és estrany tractant-se del Regne Unit, però no vaig poder captar com voldria amb una càmera de fotos (per no mullar-la) l’espectacle de la muralla romana més antiga del nord d’Anglaterra.
Per la tarda, i dic tarda, cap a les 18:00, ja es pot començar a pensar en sortir pels pubs. A una antiga fàbrica hi havia música en directe i es podien beure pintes de tota casta. Una parella amics d’en Pau que ens vam trobar a la fàbrica portaven un ukelele, i mira, el vaig aprendre a tocar una mica! El vespre de Newcastle em va agradar molt, aquí és comença a sortir molt tard per la nit, allà a les 0:00 ja pots pensar en anar a dormir, perquè la festa ha començat prou d’hora. Per cert, es beu molta cervesa per allà!
El dissabte 4 vam fer l’excursió “llarga”, en cotxe vam partir cap a Lake District, un parc nacional amb unes valls i uns llacs immensos, en broma li deia a en Pau que podria ser tot més petit per enquadrar-ho a la foto! Llacs, cascades, muntanyes… natura en estat pur. Aquell dia vam anar a dormir d’hora, ja que l’excursió va ser bona, i vaig veure que hauria de pensar en caminar més del que ho faig, ejem!
Newcastle

El diumenge 5 s’acabava el viatge, per la tarda hi havia la tornada amb l’avió, però teníem tot el matí per passejar per Newcastle, la banda del riu on no viu en Pau, ja que ell viu a Gateshead. Em va recordar bastant a la remodelació que va patir Bilbao també en el seu dia, amb els ponts sobre el riu i edificis al costat del riu impressionants com museus, escoles de música, etc. En una precisament vam dinar escoltant un concert en directe.
I ja arriba l’hora dels adéus, l’agraïment al millor guia que podia tenir per Newcastle, i pensant tota la tornada en si hi haurà futures visites al Regne Unit, ja que és el cinquè viatge que hi faig, justament 3 setmanes abans havia anat a Liverpool amb uns amics d’Euskadi.
Till next time!
LakeDistrict

Nico

Views: 0

1 comentari a “Newcastle”

Els comentaris estan tancats.