Naixaments

Abans de res, deixau-me que feliciti a na Virgínia i en Joan Carles per la tan bona notícia que ens han donat fa pocs dies: HAN DE SER PARES! Deixau-me que sigui el primer que els feliciti des d’aquest bloc Xalandria!
Per altra banda, el retorn de Xalandria es pot veure com un naixament també, de fet segueix mantenint la mateixa tònica que tenia, un espai de diàleg, reflexió i compartició d’experiències, emocions, anècdotes, etc. El que em sap més greu de tot és no haver pogut recuperar tots els articles que es van escriure en l’anterior edició, però mirem-ho com un “tornar a començar”. Em sap greu també haver deixat tant temps aquest bloc aturat, he hagut de perfilar alguns detalls, com el domini propi i una IP dinàmica ara, i a més m’ha agafat en un periode o de massa feina o de no rodar per aquí, de manera que ara comença la segona etapa amb nom i cognoms: XALANDRIA.BE
Que disfruteu del bloc, i moltes felicitacions als futurs “papis” ! (al·lots, com va creixent la família, jeje!)

Nico

Views: 5

13 comentaris a “Naixaments”

  1. Anava a dir alguna cosa abans de les dues darreres intervencions, però crec que ja ho han deixat prou clar. Ses dues menes de conclusions a què sembla arribar-se respecte sa meva futura paternitat (sa meva manca de preparació per enfrontar aquest futur, tenint en compte el present festiu, i sa necessitat de canviar de vida radicalment) és completament matisable, com bé s’acaba de demostrar. També reivindic el meu estiu de glòria i, tenint en compte que la criatura serà un verro de socarrel, us convid que passeu amb mi un Sant Martí gloriós.

  2. Anava a dir una altra cosa, fins que en Santi -que com qualsevol homo que esdevé pare assoleix cims de saviesa abans inimaginables- ha obert boca. Heu confòs ser pare amb ordenar-se Pare, d’aquells que serveixen diuen nostre Senyor.
    I una darrera cosa, estic per començar a recollir signatures per demanar que se suprimesqui sa darrera de fadrí o de fadrina (què moderns que som) i s’instauri l’estiu, la primavera -o el que sigui- darrer abans de tenir fills.Tothom es mereix disfrutar al màxim en parella de molts dies abans de tenir claríssim que seran pares. Una cosa no lleva l’altra.

  3. Ostia !! Quina passada, la meva primera visita a xalandria i em trob aquesta noticia. Enhorabona, al·lots. Moltes felicitats !!

    Ah, i vos puc assegurar, com a pare veterà, que amb açò de ser pare no deixes de beure, només fa falta coordinar-se per no engatar-se tot dos a la vegada, i que qualcú li pugui donar el biberó al fiet 🙂

  4. No passem s’arada davant es bou, Fonso.
    Que hi hagi qui s’animi no vol dir que ens hi haguem de posar tots, a tenir fills. En aquesta vida hi ha temps per a tot. I en aquests moments noltros no estam per pensar ens responsabilitats d’aquesta mena. Per ara ens dedicarem a l’opció lúdicoetílica a què feia referència en la meva anterior intervenció. Per tant, Fonso, jo t’ajudaré a reduir els possibles efectes que l’alcohol estival pugui tenir en el teu fetge. Així ja serem dos; i crec que n’hi haurà molts altres que seguiran el nostre camí. A aquestes alçades hi ha molta gent que encara sent l’esperit com una via de festa prioritària. YOU’LL NEVER WALK ALONE. Visca sa Taverna!!!!!!!!!!!!!
    (I can Mulero, la Murada, sa Plaça….)

  5. Aquesta és la meva primera aportació a Xalandria. Encantat de ser per aquí i trobar-vos a tots. No felicit a n’en Joan perque ja ho vam celebrar divendres vespre. Tranqui David, només va ser reduïnt la dosi per allò de la desintoxicació. El que passa és que si seguiu tots amb aquest ritme l’únic sense fills seré jo, i si jo tot sol he d’omplir el buit que heu deixat tots voltros els caps de setmana de Juliol i Agost, i no diguem Setembre de prest, ho duim clar jo i el meu fetge (o eren els ronyons?). Crec que m’estim més tenir un fill, segur que és més sa, algú s’apunta?

  6. BO TU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Aquesta sí que no me l’esperava!!
    S’ENHORABONA EN MAJÚSCULES A N’ES FUTURS PAPÀS!!!!!!!!!!!!!
    No sabeu s’alegria que me dóna, i ses ganes que tenc de veure-vos.
    Ara cuidar-vos molt, i felicitats de nou.

    Felicitats també a en Nico per es Xalandria, que com ell diu és més que un neixament, és un renaixement.

  7. Bon dia a tothom.
    Primer de tot vull dir que estic molt content de veure que Xalandria torna a ser una realitat, encara que també he de dir que passava el temps i ja no tenia gaire clar que aquest dia arribaria (Sóm un escèptic, però què hi puc fer?)
    I estic content perquè crec que és una molt bona manera de mantenir un contacte fluid entre tots nosaltres que som a una o a l’altra banda de la mar. A més, crec que aquest és un bon espai per exposar les nostres inquietuds, experiències o opinions d’una manera oberta. I per començar….
    …opín que el Barça guanyarà la lliga “de calle”

    Veig que el que s’ha de fer primer és felicitar en Joan i na Virgínia per raons òbvies. Idò: FELICITATS. Ja us faré arribar un val de descompte per comprar bolquers a can Climent. Per cert, Joan: faries bé de plantejar-te seriosament de reestructurar la partida pressupostària destinada a esdeveniments lúdicoetílics d’aquesta temporada i passar-la a la cartera de necessitats filials bàsiques; a part de sotmetre’t a un procés de mentalització a la nova situació. Tots sabem que t’hi adaptaràs molt bé, però també sabem com arriben a ser d’importants per a tu els caps de setmana dels mesos de juliol i agost i la primera setmana de setembre. No et preocupis, entre tots intentarem omplir l’espai que deixis. Qualcú altre banyarà l’arena de davant ca na Divina si tu no hi ets i, el més important, qualcú hi haurà disposat a beure quantitats industrials de gin per suplir la teva absència.
    Res, al·lots, ara ja estic un poc embullat i perd el fil del que volia dir…
    Açò!!! Moltes felicitats a tots dos per aquesta tan agradable notícia. I és que uns neixen, altres reneixen (Xalandria) i la cosa creix, que ja va bé, com crec que hauria de fer-ho la família que forma part d’aquest blog.

    Si no hi ha res més, vull desitjar una llarga vida a Xalandria, plena d’aportacions i matisos, que ens ajudin a fer-nos a tots una mica més persones del que som.

    Una abraçada a tothom.

    davidpelegri@mesvilaweb.cat

  8. Bones…..

    Si em permeteu m’incorporo a Xalandria. L’anterior època em va agafar una mica ocupada canviant bolquers, donant pit, engronxant…. i ara la cosa ja marxa més tranquil·la. De fet ara estic aquí, davant l’ordinador, intentant escriure un missatge de salutació per a tothom i n’Abril està al meu costat dibuixant cargols i netejant de pols els prestatges plens de llibres de l’habitació. Ufff! és més feinera que jo…… i ara també neteja el terra amb un mocador de paper (si la veiessiu)….
    Les meves felicitacions també per na Virgínia i en Joan i no us espanteu que això és tota una aventura però molt enriquidora.
    Si la proposta den Joan prospera i voleu contactar amb en Tolo li puc demanar a n’Irene, la meva germana, que ens doni el telèfon o el truqui ella mateixa. Ja direu coses.
    Per avui res mes, que n’Abril ja vol desmuntar la impressora i el deshumidificador i això no són bromes.
    Besades per a tothom.

  9. Hola a tots!
    Enhorabona Joan i Virginia! Però… Que fort!
    Estic content que hagi tornat Xalandria, sempre és una bona noticia.
    Segur que hi ha moltes coses noves per explicar i discutir.
    Ala adeu i salutacions a tots els parroquians!

  10. Estic d’acord amb na Laura, podem ampliar horitzons. En Joel va introduir, ni que fos de passada, es tema d’ETA, que supòs que l’acabarem tractant a ses nostres converses. Sa persona més propera que tenim a noltros i amb es món abertzale és en Tolo. Tal vegada mos podríem qüestionar si mos agradaria que algú el cridés, si en sabem es contacte.
    Propòs que sa gent vagi proposant i, a més, apost per un debat prou obert (quant a gent, vull dir).

  11. Bon dia,
    Jo també som per aquí i estic contenta que ens tornem a tobar tots en aquesta nova etapa de Xalandria. I el que diu en Nico m’ha agradat molt. És una nova etapa que coincideix amb nous naixements, amb l’arribada del bon temps, els camps que prest estaran verds i en David deixarà d’estar de baixa (dilluns ja pot començar vida normal!). No creieu que estaria bé eixamplar una mica els horitzons del blog i intentar afegir-hi més gent? Així com més siguem més xalarem!
    Una abraçada.
    Per cert, Joel, ja et trucaré per explicar-te les meves aventures universitàries. Ja tenc guió!!!

  12. Sempre endavant! Tres motius que basculen entre la felicitat i l’alegria:
    En Joan serà pare!
    Xalandria torna!
    i ETA diu que deixa de matar… what a wonderfoul world

  13. Ei, açò des retorn de Xalandria és un èxit, una gran notícia que tots, Nico, esperàvem ansiosament. Esperem que aquesta nova etapa sigui un èxit, com sembla que ho va ser l’altra. Gràcies per les felicitats

Els comentaris estan tancats.