Bé,
Seguint en la tònica de creació de seccions que vam establir a l’anterior Xalandria, jo torno a proposar un espai destinat a explicar experiències que haguem tingut en viatges, excursions o senzilles sortides dels llocs als quals estem habituats. Val tot; tant una posta de sol a favàritx, com un viatge a la Xina….
L’objectiu ha de ser crear un espai que ens permeti comentar aspectes diversos com paisatges, àpats, gent a qui haguem conegut o, en definitiva, les sensacions viscudes en els llocs més diversos.
Res, esper poder viatjar prest per tal de participar activament d’aquesta nova secció!
Una abraçada a tots.
Visits: 3
Hola! Bones a tothom! primer de tot felicitats mils per naixements i renaixements!
Jo també he estat de viatge aquest cap de setmana, he fet una volteta per terres catalanes! dissabte vaig dormir a un raconet de la segarra, a Malgrat, és un poblet de set habitants! genial! es respira pau a puestos com aquest. La Segarra estava tota de color verd, pel que m´han dit en s’estiu és un poc més groguenca, i era inevitable estirar sa mirada vam si trobaves na Heidi per allà voltant! He quedat amb ganes de fer més dies per allà coneguent pobles, gent i gastronomia (per cert quins caragols a la llauna!…). Jo crec que hi tornaré, m’ho recoman i vos ho recoman!.
Bon Dia a tothom!! Voleu que vos conti es meu darrer “viatget”?
Diumenge passat vaig anar a sa cuna des catolicisme català: Montserrat.
Era sa tercera vegada que hi anava, però sa veritat és que me va sorprender molt!! No m’enrecordava gens ( anava a dir gaire) i me va impactar. no sé si per es sol que feia (un dia esplèndit!!) o per sa gentada que hi havia, gent de tots es racons de Catalunya i de part de s’estranger, qualque guiri, japonesos amb sa càmera, etc…
Però el que més me va impactar va ser sobre tot que era impossible entrar a sa missa: SEMBLAVA QUE FOS LA MECA EN PLENA PEREGRINACIÓ DEL RAMADÀ!!!!!!!!!!!!!
Aquí vos ho deix.
El que més sé de Bulgària és que ha donat un futbolista impressionant, que va jugar amb el Barça a l’època del Dream Team, en Hristo Stòitxkov. Si aquest és s’exemple de sa simpatia búlgara, no m’estranya que hagis llegit açò per internet, perquè no tenia gaire bones puces, el company. De totes maneres, em queia molt bé, és a dir que supòs que és com tot: entrar-hi. Esper que xalis molt, Nico!
Bon viatge Nico i ja contaràs. Per cert, a ca meva un búlgaro s’empra habitualment per anomenar quelcom molt similar però que no fa tanta gana com el pastís.
Bon viatge guapo.
Laura, jo tenc un viatge a la vista d’aquí a no res. Dimecres, dia 5, me’n vaig 6 dies a Bulgària. Per començar no sé ni on està ubicat aquest país exactament, fins que m’ho he hagut de mirar per internet. Resulta que una amiga de s’esplai que anava a Barcelona està fent un erasmus a aquest país, i hi anem la seva germana i el seu cunyat des de Barcelona i jo des de Menorca. Pel que he llegit a algunes pàgines per internet que xerren de Bulgària, la gent és bastant seca i poc amiga d’ajudar-te gaire, amb l’idioma t’ajuden poc, perquè a vam qui és el guapo que domina búlgar, però com a país per visitar llocs polits sembla que ha d’estar bé. Bonu, a la tornada una aportació a aquest diari de viatgers (que sembla que enguany m’ha agafat per això, el mes passat vaig estar dues vegades consecutives a Londres).
I jo que em pensava que els “búlgaros” eren uns dolços de xocolati boníssims !
Ja vaig dir que intentaria participar activament en aquesta secció quan tingués l’oportunitat. Com que no he pogut dedicar aquest temps a fer un viatge arreu del món, així com m’hauria agradat, i he hagut de quedar-me a casa, he aprofitat part del dissabte matí d’avui per fer una visita a ca n’Oliver, la residència d’una família burgesa de Maó de finals del segle XVIII.
És una visita interessant que recoman als que tenguin l’oportunitat de fer-la, tenint en compte que només ara tindrem l’ocasió de veure la casa talment com l’ha deixat el seu darrer propietari i abans que es comenci a intervenir damunt l’edifici. És impressionant observar l’estat de conservació de les teles dels sostres i l’ornamentació de la paret de l’escala principal, així com la distribució d’una casa pensada per al gaudi i el prestigi d’una família que ben poc la va aprofitar, ja que les generacions posteriors a la de Llorenç Oliver (1766-1810) van viure, la major part del temps, fora de l’illa.
Res, que teniu fins el dia 14, em sembla, per anar-hi. Només heu de demanar hora a l’Ajuntament de Maó i us reservaran un lloc.
Ja em direu què us ha semblat…
Per cert, açò de sa foto d’en Joan m’ha agradat molt i crec que tens tota la raó, Tóbal. Ara, tenint en compte les semblances, crec que no hi ha ningú que pugui igualar-se al PAPI DE L’ANY!!! (je, je, je!!).
Una abraçada,
LAURA