Política

M’estic tornant lliberal. I tu ?

per

Ara fa un estona m’ho demanava al twitter. Cada vegada m’estic tornant més lliberal (econòmicament xerrant) i més anarquista (políticament xerrant). Trob que és coherent, de fet. I és que el desencant va creixent, desencant amb moltes de les coses que havia cregut altra temps. Em sembla estar vivint una segona adol·lescència, on et qüestiones … Llegiu més

Vostès son Rics. Nosaltres a això no ens ho podem permetre”

per

Déu ni do el que està plovent. Ni els més pessimistes es pensaven que el quadre econòmic de l’estat espanyol es podia deteriorar tan deveres com ho ha fet. La situació és tan greu que el Bundesbank i l’FMI han hagut d’intervenir. No és cada dia que Obama i el president de la xina telefonen a un president per demanar-li que faci els deures. Cerc exemples per comparar el que està passant i la crisi argentina de principis del mil·lenni certament n’és un. Tot esperant que el xalandrier exiliat a l’argentina ens il·lumini la cosa amb això del corralito, m’agradaria destacar un de les qüestions claus que aquesta crisi ha posat en evidència. Perquè aquesta és també una crisi per damunt de tot cultural, de la nostra (o la seva) manera de fer les coses.
ave

Llegiu més

Visits: 0

Les Eleccions Britàniques

per

Divendres matí, si tot va com es previst, o bé en Nick Clegg o bé en David Cameron o bé en Gordon Brown entrarà per la porta més famosa d’Anglaterra amb l’encàrrec reial de formar govern. Ja en són unes quantes les persones que desorientades amb tanta informació m’han demanat que en faci cinc cèntims. Realment no en tenc ni idea de qui guanyarà. El favorit és en Cameron, tanmateix el resultat d’aquestes eleccions és incert. Des de fa tres setmanes la majoria de les enquestes situen els tres partits entre el 28% i el 34% dels vots. És perfectament possible que els laboristes quedin tercers en percentatge de vot i primers en número d’escons. No és fàcil dir res d’original i més quan la política britànica és la més visible de totes des de l’Estat Espanyol. Tanmateix ho intentaré fer-ne un resum de com jo ho veig.
no-10-downing-street

Llegiu més

Visits: 0

Dissonàncies cognitives

per

No sé si és que fa estona que no visc de manera permanent a Menorca o que he perdut les meves habilitats sociològiques, però sovint tenc la sensació de no entendre res del que està passant a Menorca. I això que sóc sociològic! Vivim una de les crisis més intenses que es recorden. Tanmateix la crisi del sistema no s’està traduint en una crisi de legitimitat. El crac immobiliari és dels que fan història. Tanmateix mai havíem llegit tants elogis a l’economia especulativa com els que han aparegut les darreres setmanes a la premsa local. Ens trobem davant una dissonància cognitiva sorprenent entre la realitat més o menys “objectiva” i la seva percepció social. Una dissonància difícil d’explicar.

Llegiu més

Visits: 2

Sa princesa destronada

per

La munarquia s’ha acabat. Ahir dia 26 de febrer van destronar a sa princesa. La munarquia s’ha acabat com ho fan totes les monarquies, amb un rerefons d’escàndols i traïcions. La tot poderosa princesa va fugir per la porta de darrera davant la traïció de del seu “valido”, que ho va destapar tot. Es va confirmar el que tots sospitàvem, que Mallorca no té res a envejar a Sicília i Calàbria. El seu poder semblava inexpugnable. Havien intentat destronar-la un parell de vegades però no ho havien aconseguit mai. Tant el PSOE com el PP havien assumit que no es podia governar sense ella. I així ara amb un i ara amb l’altre sa princesa de Mallorca va regnar ininterrompudament durant més de 25 anys. Tal com va passar a Itàlia durant els anys 90, el sistema finalment ha caigut pel seu propi pes. I ara què? M’imagín que passarà el mateix que va passar a Itàlia. Bettino Craxi s’exilia a Tunis, la democràcia Italiana desapareix i Berlusconi – el protegit de Betino Craxi – ocupa l’espai que la DC deixa lliure tot creant en un temps rècord un moviment polític – “forza Itàlia” que guanya les eleccions. Que cadascú posi els noms als personatges.

Llegiu més

Visits: 1

Kosovo i el Sàhara occidental

per

El Regne d’Espanya i Rússia donaven suport ahir a la demanda i als arguments de Sèrbia al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) per tal que aquest òrgan jurídic de Nacions Unides donés una opinió consultiva sobre la independència de Kosovo (febrer de 2008). La representant espanyola, Concepción Escobar, “consejera jurídica de Exteriores” (informa El País … Llegiu més

Juan Manuel Lafuente i la democràcia

per

Aquest dies amb l’excusa del cucurucú hem pogut sentit moltes barbaritats. De fet la lletra de la ja famosa cançó sona a ave maria puríssima comparat al que s’ha escrit a les pàgines del Mundo i Youtube. Les paraules que m’han fet més mal de panxa han sortit de la boca de Juan Manuel Lafuente, portaveu del PP a l’ajuntament de Maó. Diumenge dia 20 acusava a n’en Joan Carles d’aprofitar-se del seu càrrec per promocionar els seus grups musicals. També comentava que els sonadors de Són Camaró “recuerda a los grupos que, en Euskadi, actúan a favor de los etarras”. Avui, dissabte 26 de setembre, remata la setmana tot acusant el PSM i més concretament a la regidoria d’Educació que en Joan dirigeix d’instaurar l’adoctrinament a les escoletes tot perquè l’ajuntament ha decidit muncipalitzar-les i menciona que el català és la llengua de Menorca.

Llegiu més

Visits: 0