La munarquia s’ha acabat. Ahir dia 26 de febrer van destronar a sa princesa. La munarquia s’ha acabat com ho fan totes les monarquies, amb un rerefons d’escàndols i traïcions. La tot poderosa princesa va fugir per la porta de darrera davant la traïció de del seu “valido”, que ho va destapar tot. Es va confirmar el que tots sospitàvem, que Mallorca no té res a envejar a Sicília i Calàbria. El seu poder semblava inexpugnable. Havien intentat destronar-la un parell de vegades però no ho havien aconseguit mai. Tant el PSOE com el PP havien assumit que no es podia governar sense ella. I així ara amb un i ara amb l’altre sa princesa de Mallorca va regnar ininterrompudament durant més de 25 anys. Tal com va passar a Itàlia durant els anys 90, el sistema finalment ha caigut pel seu propi pes. I ara què? M’imagín que passarà el mateix que va passar a Itàlia. Bettino Craxi s’exilia a Tunis, la democràcia Italiana desapareix i Berlusconi – el protegit de Betino Craxi – ocupa l’espai que la DC deixa lliure tot creant en un temps rècord un moviment polític – “forza Itàlia” que guanya les eleccions. Que cadascú posi els noms als personatges.
En un dia com avui, trobaria lògic que es desplagués un cert xovinisme menorquí. I és que Menorca – amb totes les seves mancances i misèries – no ha participat del munarisme ni de la seva forma de fer política. Amb tot el que ha caigut encara és l’hora que es destapi un sol cas de corrupció política que afecti el Consell. L’ajuntament de Ciutadella és una altre història. Menorca tampoc ha participat del desgavell urbanístic que ha caracteritzat Mallorca, València i tants altres llocs, i que explica en bona part els maldecaps econòmics que vivim. I això és gràcies al PTI – l’acte de sobirania política més important que s’ha fet mai a Menorca. Idò no. Enlloc de felicitar-se pel camí seguit, els mitjans de comunicació locals s’han dedicat les darreres setmanes a criticar-lo ferotjament com no ho havien fet mai abans. Fa dues setmana anava de vins, la setmana passada de grava i avui de la reconversió d’hotels en habitatges. En els tres casos es posa en dubte els criteris urbanístics que regeixen a l’illa de Menorca. Es critica al consell dia sí dia també per ser massa estricte, per no deixar fer xanxullos com els de Mallorca. Ara que la munarquia s’ha acabat, es queixen que aquí no hi ha princeses que deixin fer i desfer. Ara que l’economia del totxo s’ha col·lapsat tot deixat un paisatge de desolació, ens diuen que el progrés consisteix a construir hotels en sol rústic, extreure grava sense permís i especular a tord i dret. No entenc aquesta sobtada enveja per Mallorca.
En un dia com avui també trobaria lògic que el PP intentés reposicionar-se com un partit de centre regionalista, el partit de “lo nostro”. Amb tot el que cau tenen al seu abast la victòria. De fet no els caldria ni tan sols inventar res, només treure de l’armari el vell discurs de las soluciones i el ball de bot. Idò no. Enlloc d’obrir-se al regionalisme i al centrisme, el PP es debat entre l’espanyolisme dur d’en Bauzà i el feixisme sense complexos d’en Delgado. Enlloc de parlar de transparència política, fan mans i mànigues per a presentar una moció de censura amb els vots ferits d’UM. Enlloc de presentar-se com el partit dels mallorquins, es venten a tord i dret de no ser-ho.
A vegades no entenc res. Potser que em rellegeixi Gatopardo, la novel·la de Lampedusa que va traduir Llorenç Villalonga i que tan bé descriu la fi de l’antic règim. I és que a vegades “cal que tot canviï, perquè tot continuï igual”
Visits: 1
No és cap casualitat que el PP no hagi guanyat mai a Maó. No han ocupat mai la centralitat política, Són més aviat un búnker
No som en Pau, però jo crec que el tema de la llengua hi té un paper essencial. En Delgado representa aquell PP més acostat a UPyD, que tant d’èxit té a Maó. L’espanyolisme, encara per damunt de la ideologia conservadora, pesa molt en el partit d’aquesta gent a Maó. M’imagín n’Alejandro Sanz, en Manolo Yebra o el mateix Lafuente anant a votar en filera per aquest personatge tant sinistre, que ha fet bandera de la lliure elecció de llengua en els centres educatius com un dels punts bàsics del seu programa. No és que en Bauzá sigui un àngel, és clar, però una imatge més moderada i clàssica, per molt que renovada, no és tant del perfil dretà maonès. Imagín perfectament en Delgado darrere la croada de la hac en el nom de la ciutat, però no tant en Bauzá. Açò hi té molt a veure.
My dear Pau,
si tens temps i ganes, m’agradaria sebre la teva lectura del fet que a les primàries del primer partit de Menorca, en Bauzá hagi guanyat “de calle”, per dir-ho en termes apropiats, a Ciutadella i en canvi a Maó hagi guanyat en Delgado.
Salut