Un treballador de Cultura des CIM me va proposar de fer es pregó de ses festes d’enguany ja que va pensar que a molta gent no li agradaria es pregoner oficial que havia llogat s’ajuntament. Jo vaig fer aquest esborrany que ara vos glosaré.

Per tots voltros.

 

PREGÓ DE SES FESTES DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA (ESBORRANY I)

Maonesos i maoneses,

és per jo un honor

i un motiu d’”honda satisfacción”

poder fer es pregó de festes

a sa Plaça Constitució.

Sa història vos explicaré

que me va dur fins aquí

i és que n’Arturito me va dir

qui seria es pregoner.

I jo li vaig dir que NOOOOOOOooooooooooooooooo

que sa gent no ho entendrà

que dugui aquell americà

a fer es pregó a Maó

(i és que el farà en castellà!)

Per açò ho dic en menorquí

que me consider de sa terra

encara que visqui a Aiguafreda

a la Xina o a Pequín:

Que es pregó l’ha de fer un d’aquí

un que estimi sa cultura

sa història i s’arquitectura

des meu poble menorquí.

I per açò jo som aquí

per anunciar-vos a tots

que es cavalls ja peguen bots

i que ses festes són aquí!!!

Idò xallau i rèis molt,

i que no falti sa pomada,

ni es gin sense llimonada,

i tots a cantar s’Es Mahón!!!

L’amo de can Maleno

Impactes: 0

En aquest cas no es tracta d’una competició de bàsquet. 3 poetes menorquins (Tomeu Vanrell, Tomeu Truyol i Ignasi Canyardet) es veuran les cares amb 3 poetes mallorquins (Jaume C. Pons Alorda, Emili Sánchez-Rubio i Pau Castanyer) a les 21.00 al patí de la biblioteca pública d’Alaior demà dia 26 de juliol. Esperem que del combat en surti guanyant la poesia.

Hi estau convidats

Impactes: 0

Bé, tant despotricar dels funcionaris i ja en tenim dos més. I talvegada qualque xalandrier més ha aprovat les oposicions o l’han fet director insular de qualque cosa o s’ha comprat una casa d’estil victorià i jo no me n’he assabentat. Perdonau-me i afegiu-vos a la meva felicitació. No podem perdre mai!

Impactes: 0

Per molts xalandriers la cultura i la llengua són dues peces clau del nostre país. És el que ens identifica com a poble. Ara que un Xalandrier formarà part de l’equip que dirigirà la conselleria de cultura de Menorca m’agradaria obrir un debat sobre la política cultural a Menorca. Ja sabem que Menorca és relativament petita, que no tenim cap indústria cultural rellevant i que la capacitat política del Consell és limitada. Tanmateix el consell i els ajuntament són les úniques institucions que realment fan política cultural a Menorca.

Com hauria de ser una política cultural de caràcter menorquinista que sigui creadora, democràtica i catalanista. La conselleria de cultura per fer què? Quina política cultural volem per Menorca? Com voldríem que fos el menorquinisme cultural?
M’agradaria obrir el debat tot citant Eduard Voltas, director general de cultural de la generalitat amb ERC. La tardor passada Eduard Voltas va publicar a l’Avui un article que vol ser un full de ruta sobiranista en matèria de política cultural. Entre altres coses l’article diu coses com

“La cultura està al centre del projecte nacional català. No tenim recursos naturals, no tenim grans multinacionals, no tenim força militar. Però tenim la cultura. És la nostra gran força, ens identifica, ens fa nació. Cal proclamar-ho: Catalunya és un país del món on la cultura és prioritària”

“La indústria cultural és la indústria pesant del segle XXI. És absolutament imprescindible disposar d’una indústria cultural forta, moderna, competitiva i clarament al servei de la cultura catalana. La cultura catalana no té cap cap Hachette, cap Bertelsmann, cap PRISA”

“Espai català de comunicació, de Salses a Guardamar. Les llengües creen mercats, i els països intel·ligents ho aprofiten”.

“La cultura catalana només se’n sortirà si és excel·lent. Quan ets gran et pots permetre ser mediocre, perquè la força de la mida sovint ho compensa tot. Quan ets petit, no tens més remei que ser excel·lent en tot el que fas. No es pot subvencionar qualsevol cosa pel fet de ser en català. Al contrari, justament perquè és en català cal ser especialment exigents”.

Són només 4 idees però crec que poden ser vàlides per Menorca

Impactes: 0

Aquesta ha estat una setmana intensa al Regne Unit. D’entrada no ha deixat de ploure i fer fred durant tota la setmana. Hem hagut de tornar a posar la calefecció i treure els jerseis. Mentre escric això està fent un diluvi a fora. Potser la notícia més rellevant ha estat el canvi de govern. En Tony Blair finalment se n’ha anat – i almanco jo no l’enyoraré – i en Gordon Brown – se’ns dubte un dels polítics més intel·ligents d’Europa – ja és primer ministre. Quan encara no havia nombrat el seu govern – per cert un bon govern- han aparegut tres cotxes bombes, dos a Londres que no han explotat i un a Glasgow que s’ha enprotrat contra la terminal de l’aeroport. Encara és prest per treure’n cap conclusió,  ara bé la manera com els cotxes bomba estaven dissenyats recorda bastant als que exploten dia sí dia també a Iraq. L’aparició de les tres bombes posen de relleu temes molt greus, entre els quals hi ha la situació a Iraq, cada dia més insostenible. per quant la retirada de les tropes britàniques?
Tanmateix la setmana es recordarà per l’Smoking Ban. A partir de demà diumenge a les 6 del matí no es podrà fumar ni a bars ni a restaurants, ni a cap lloc tancat. Com era d’esperar hi ha divisió d’opinions. Un atemptat a la llibertat individual? Una mesura necessària per preservar la salut ‘nacional’? Una qüestió de respecte cap els que no fumen? He de confesar que m’agrada la idea d’anar a un bar sense fum. Serà interessant veure-ho. Tanmateix no em puc estar de demanar-me com és que hi ha tanta fòbia cap al fum i tan poca per l’alchool. El gran problema del Regne unit és l’alcohol i no el tabac, ens ho mirem com ens ho mirem en termes de salut, d’ordre públic, de renou, de mortalitat.

Mentrestant avui vespre hem decidit quedar-nos a casa i mirar-nos BBC “The seven ages of rock”. Un programa en 7 capítols que repassa la història del rock. Realment molt bo. Ni punt de comparació al que ens posen a IB3…. i ja no podem esperar més per venir a Menorca de vacances.

Impactes: 0

Es Pla

Sona el flabiol i el cavaller

amb son cavall corre al galop,

s’obre camí dins la munió,

l’asta a la mà, pensant només

en l’ensortilla que ha d’encarar.

 

Per un moment s’atura el món

i el bon pagès, noble de cor,

bruna la pell d’hores de sol,

amb gest precís pot enfilar

la seva llança dins de l’anell.

 

I d’aquest coit brolla el plaer,

neix la catarsi dels jocs des Pla:

bota tothom, tot embogeix

mentre el genet, ben ufanós,

llença l’anella entre la gent.

 

(Isma Pelegrí)

Impactes: 0

L’avenç en les tecnologies de la comunicació ha estat espectacular. De la màquina d’escriure hem passat a l’ordinador, del telèfon fixe al mòbil, del tocadiscs a l’i-pod, del correu a l’e-mail. Curiosament el mitjà que menys ha canviat ha estat la televisió. Essencialment la televisió avui és la mateixa que fa 20 anys amb l’única diferència que la “tele-basura” s’ha multiplicat per mil, la manipulació per 1000.000 i la bona programació ha gairebé desaparegut.

La televisió és l’únic mitjà que no s’ha vist afectat per la revolució d’Internet. Avui gairebé tot passa per internet excepte la televisió. Així cada matí em llegesc els diaris a través d’internet, dos cops per setmana parlo amb els meus pares per Skype, a hora de fer el sopar escolt Catalunya ràdio on line, i dos cops al dia faig “un cafè virtual” a Xalandria. A vegades fins i tot em mir un vídeo a you tube i vilaweb. Tanmateix això no és ben bé mirar la televisió. Quan sec al sofà el que veig encara és el de sempre.

Des del govern i els mitjans de comunicació se’ns ha venut que la televisió del futur és la TDT, la televisió digital terrestre. La TDT no és massa diferent al que tenim ara: un sistema que emet des de repetidors i que necessita llicències governamentals per operar. Així en els darrers dos anys s’han donat una gran quantitat de llicències que prest començaran a operar si no ho fan ja. Just fa 3 setmanes al bell mig de la campanya electoral en Matas va concedir 4 o 5 llicències, totes a grups afins al PP. Abans de començar a emetre ja és prou clar que la TDT no ens ha beneficiat com a país. La gran majoria de les llicències les acaparen els grans grups de poder que emetran en Castellà.

Gent com en Partal de Vilaweb i n’Oriol Soler de Cultura03 opinien que la TDT no és té futur. I que la batalla és una altre.

“Avui la TDT és obsoleta des de tots els punts de vista, de qualitat (hi ha estàndards més avançats i millors), pel mitjà (el mateix que la TV analògica) i per les seves capacitats d’intereactivitat”

“Avui una veritable política de pais no pasa per la TDT. Això serà el negoci d’empreses de “hard”, d’electrònica antiga i de les publicitàries.“

“Avui cal apostar, i n’hi ha que ho defensem des de fa anys, per la TV-IP amb força i apostant per un territori en xarxa, més enllà del WIFI, amb tecnologies veritables de “banda ampla” … WIMAX, HSDPA (pels mòbils) i la VDSL pel “cable” i segurament altres en els propers 10 anys.”

“Ara, i això és autènticament revolucionari, fer televisió ja no tindrà res a veure amb llicències sinó amb la capacitat d’acumular valor prescriptiu. O sigui qui tingui millors continguts, qui tingui millors marques (Disney, National Geographic o, perque no, Vilaweb, Sapiens, Altaïr, Descobrir…) i qui tingui capital per invertir en marqueting guanyarà aquesta batalla”

Com creieu que serà la televisió del Futur? Arribarà la revolució d’internet també a la televisió? Un sistema basat en la banda ampla enlloc de la TDT democratitzaria la televisió?

Impactes: 3

Aquest matí el meu pare m’ha escrit per dir-me que n’Andreu Murillo ens ha dit adéu. No voldria deixar passar l’oportunitat d’escriure unes quantes ratlles d’agraïment. I és que n’Andreu ha estat un dels meus mestres, el meu primer mestre. És difícil resumir en poques paraules la seva figura. M’agradaria destacar-ne dues coses. La primera és la seva passió per l’estudi i el coneixement. Per damunt de tot era una persona curiosa que es passava les hores a la biblioteca o al seu despatx remanant papers i llibres. La segona és la seva llibretat. En un món, on el coneixement cada dia val més, en Murillo mai va cercar el poder, la fama o el diner. Per ell el coneixement era per damunt de tot un mitja per ser més lliure, més feliç, més humà. En Murillo era un home humil que sabia transmetre millor que ningú saviesa i humilitat.

Les seves classes eren fascinants. A 8è ens vam passar gairebé dues setmanes fent història del Japó! Tenc els meus dubtes que aquest tema formàs part del curriculum de l’època, tanmateix va ser un dels millors temes de l’any. Era un pou sense fons que ho sabia tot, fins i tot els detalls més petits. A sa Rovellada de dalt a tocar del carrer de ses Moreses trobareu que la numeració de les cases no segueix un ordre lògic, es passa de l’1 al 5 o una cosa així. Ningú més que ell era capaç d’explicar perquè. Durant la guerra civil hi va caure una bomba que que va destroçar un parell de cases La seva era sempre una història viscuda a cavall dels llibres i l’experiència personal. A classe t’explicava causes i conseqüencies però també sentiments i records. Una violinista que li quèien les llàgrimes mentre feia un concert el dia de que els feixistes entraven a Barcelona o la sorpresa d’un jove en veure el primer NODO que reconeixa l’avenç de les forces aliades contra Hitler, ja gairebé al final de la guerra. Tenia una imaginació desbordant. Al carrer de Maria Lluïsa Serra, just a tocar de Vassallo, hi havia un descampat amb les restes d’un molí i una gran canonada de ciment seminova on els al·lots jugaven. En un exàmen ens va demanar que imaginéssim que allò era un tunel del temps. Si entràvem en aquell tub sortiríem al segle C16. A l’examen havíem d’explicar què hi trobaríem. Era un home irreverent amb un gran sentit de l’humor. A la seva aula hi havia el balcó amb les banderes, que en aquella època (finals dels 80) mai es penjaven. Record en Murillo, que no era precisament espanyolista, estripant la bandera d’Espanya que es guardava a l’armari per fer-ne un pedaç. Calia fer net la taula sempre plena de papers i troços de ceràmica

Era desordenat, no sempre prou refinat pedagògicament tanmateix tenia clar quines eren les habilitats més important que l’ensenyament havia de transmetre: la curiositat i la llibertat intelectual, pensar i compartir.

Impactes: 0

Aquí va es primer recull d’expressions (proposades per Ciudadanos de Menorca) autènticament menorquines que demostren la diferència real entre el menorquí i el català. S’objectiu és augmentar aquesta llista amb les vostres aportacions per a poder reivindicar de una vegada per totes els nostres drets i asseguts.

Visca Menorca, Viva Menorca, ViveMenorca!

Ala Pués!

 

1 Me Cachis En La Mar

2 Ojo al dato

3 En ves

4 A n’es fondu

5 Fer cola

6 És un sin vivir

7 Hasta demà

8 Bueno

9 Vale

10 Bueno, vale

11 Dale, dale

12 Alradador

13 Fer un moviment bruscu

14 Guanyar de calle

15 Llamar s’atenció

16 Tenir que

17 Después de tot

18 A lo millor

19 Enfrente

20 Llamatiu

21 Sin Embargu

22 Al fin i al cabu

23 O sease

24 Entonses

25 Álgu

26 Pués

27 Menus mal

28 Antes

29 Después

30 Antes o después

31 Puesto que

32 Más o menos

33 En seriu, en seriu, en seriu! (molt utilitzada, però molt, per na… sí, a ses festes de Sant Joan, idò ella)

34 Per un siacaso

35 Per lo tant

36 ¡Venga ya!

37 Sa tarea

38 Hasta i tot

39 Inclús

40 Fin de Semana

41 Sa lucha

42 No trobar puestu

43 Anar de capacaida (en miquelet marciano, per exemple)

44 En fin

45 Anar a n’es ductó de cabasera

46 ¡Macho!

47 Ala pués

48 Tenir (o no tenir) apoyu

49 Ser es cabecilla

50 Ser un xulu

51 ¡Silensio!

52 ¡Amigos!

53 Tenir es dia libre

54 Per ache o per be

55 Desde  luegu

56 Aquestes fechas

57 Tocar techu

58 Armar sa de padre i muy senyor mío

59 tremendu

60 ¡Viva!

61 Anar as teatro

62 Moviment de muñeca

 

Impactes: 2

He enviat aquest article al diari Menorca perquè estic fart de llegir que el PP funciona (sobretot en matèria econòmica) quan no és cert! Cal desfer el mite que la dreta sempre gestiona millor l’economia. Esper que us agradi

PP: Un projecte econòmic que no funciona

Una de les grans novetats d’aquestes eleccions és el gir estratègic i ideològic que ha fet el PP. Enlloc de proposar un viatge al centre com fins ara, en aquestes eleccions el PP ha apostat per contentar els sectors més durs de la dreta menorquina. Es presenta amb un programa més desenvolupista (i espanyolista) que mai, impropi d’una societat tan moderada com la menorquina. Ja no parlen “de créixer sense espanyar la terra” com fa 8 anys sinó de fer “les inversions que fan falta per a posar a Menorca en el lloc que li correspon”. Entre les propostes més importants hi figuren 3 camps de golf, el desdoblament de la carretera general, la promoció del bilingüisme i pel que ha escrit Antonio Camps en el passat la persecució del nudisme a tota la costa menorquina. El fet diferencial menorquí que tant es va preocupar d’emfatitzar el PP en les anteriors eleccions s’ha esvaït completament. Diuen i fan exactament el mateix que farien si fossin a Almeria, Marbella o Múrcia.

El gir estratègic que ha fet el PP és preocupant i alhora sorprenent. Entre altres coses desfà el camí que Joan Huguet va començar amb la declaració de Menorca Reserva de la Biosfera, una declaració tímida però que ha estat molt positiva per a la imatge turística de Menorca. L’allunyament del PP del centre polític té una clara dimensió econòmica. En donar prioritat als sectors més durs, el PP ha deixat de ser el partit de l’estabilitat econòmica. I és que les grans infrastructures que proposen no són només una barbaritat ambiental sinó també un  una amenaça per l’economia de Menorca i la seva cohesió social. És un projecte que no funcionarà.

El cas més clar és el desdoblament de la carretera general. No fa falta saber molta economia per concloure que desdoblar la carretera no ofereix cap resposta satisfactòria als grans reptes econòmics que pateix avui l’illa. El principal repte de Menorca no és la manca d’infraestructures viàries sinó el dèficit en capital humà. A Menorca hi falta gent preparada que tiri del carro de l’economia. I això és així perquè tenim un dèficit estructural en educació i formació. L’índex de fracàs escolar així com el nivell de despesa educativa per alumne són impropis d’una societat tan avançada com Menorca. A les Illes Balears només un 23% dels joves d’entre 18 i 25 anys va a la universitat, la mitad que la mitjana espanyola. Un altre gran repte que pateix Menorca és un dèficit en recerca i desenvolupament. Els paisos més avançats no són els que tenen més carreteres, sinó els que tenen més capacitat d’innovació. Aquesta és la diferència principal entre Finlàndia que inverteix més d’un 3% del PIB en R+D i les Illes Balears on només s’inverteix un 1%, és a dir 3 vegades menys que a Finlàndia. Els problemes de competitivitat afecte especialment el sector turístic. Entre els reptes més important hi figuren una temporada massa curta, unes zones turístiques poc atractives, una manca d’infrastructura turística de caire cultural i ambiental, poca innovació i un dèficit en recursos humans.

Per veure la incongruència econòmica del PP només cal fixar-se amb el que ha passat a Eivissa. En aquesta legislatura el PP ha ‘desdoblat’ l’eix viari que va des de l’aeroport a Sant Antoni passant per Eivissa, una vintena de kilòmetres en total. El desdoblament ha costat  516.4 milions d’Euros, a raó de 20 milions d’euros per kilòmetre. El cost total del projecte és 9 vegades el pressupost del Consell insular de Menorca, 95.6 vegades la inversió en educació i cultura del govern Balears a les Pitiüses al 2006. Per cada kilòmetre d’autopista es podrien construir 7 escoles de primària, 2 centres especialitzats per malalts d’Alzeimer i 3 residències per a gent major. Una inversió tan descomunal es justificaria pel seu impacte econòmic. Tanmateix això no ha estat així en el cas d’Eivissa. El creixement d’Eivissa continua sent inferior a la mitjana espanyola i menorquina!. La inversió no s’ha traduït en creixement econòmic, només en deute public.

Menorca necessita inversió pública. Seria molt positiu que es poguessin invertir en els propers 4 anys 500 milions d’Euros. Es podrien fer vertaderes meravelles: un hospital a Ciutadella, un auditori a cada poble, instituts a Es Castell, Sant Lluís Es Mercadal, un programa de suport a la immigració, una millora radical del transport públic. En matèria turística es podrien revitalitzar totes les urbanitzacions costaneres algunes de les quals estan molt degradades, promoure un programa de promoció turística de gran abast que atregui turistes a l’hivern, es podria també rehabilitar l’illa del rei i instalar-hi un centre d’art contemporani i comprar zones naturals per fer-hi un parc obert a tothom. Qualsevol d’aquestes iniciatives tindria un impacte econòmic i social més gran que desdoblar la carretera. Tanmateix el PP ho té clar: prefereix 45 Km d’autovia, prefereix el benefici de les grans constructores de Madrid, prefereix tirar els diners abans que invertir-los.

El projecte econòmic del PP no funciona. A pesar de les inversions multimilionàries en carreteres, les Illes balears han estat en els darrers quatre anys la comunitat autònoma amb un creixement econòmic menor.

Pau Obrador Pons

Newcastle-Upon-tyne (Regne Unit)

Impactes: 0