General

No és cap secret que la meva simpatia pels acampats indignats és limitada. Ni em convenç el seu mètode – revolucionari en l’estètica més que en el contingut- ni el seu discurs – molt especialment la crida gens dissimulada a l’abstenció. No em deixa de sorprendre que un grup que s’anomena democràcia real ja encara no tengui massa clar això del dret a l’autodeterminació (que no és el mateix que la independència). He seguit una mica tota la moguda a través del Twitter i els debats sovint s’assemblen més a les tertúlies d’Intereconomia que als discursos d’en Manuel Castells o n’Arcadi Oliveras.

Tanmateix com diu en Miquel Maria no menyspreem els indignats. Aquest moviment és important i s’ha de tenir en compte. El que és important però no són les acampades en sí mateixes sinó el malestar que visualitzen. Tal com diu en Jordi Armadans “no tornem a equivocar-nos: el moviment del 15 M i les acampades no són importants en si mateixos. Ho són perquè posen el dit a la nafra de moltes coses que no funcionen bé. Encara que hi hagem fet tant poc, fa temps que sabem que no funcione”. De moment els acampats han aconseguit canviar els termes del debat polític i això té molt de mèrit.

Llegiu més

Visualitzacions: 7

Fa cosa de dos anys la fundació Emili Darder em va demanar una anàlisi de la situació socio-política de Menorca per un llibre que finalment no s’ha publicat. El meu article es titulava “La política a Menorca o l’esgotament de l’oasi” i el llibre s’havia de dir Balears Ara. L’article és de juliol del 2009. Si l’escrivís avui l’article seria molt diferent. I és que ha plogut molt des de llavors.
http://www.fundacioemilidarder.cat/documentos/D_22.pdf

L’article és antic, el seu moment ha passat però alguna de les coses que diu encara són rellevants

Balears Ara, Juliol 2009
La Política a Menorca o l’Esgotament de l’Oasi
– Pau Obrador Pons-

Menorca ocupa un lloc privilegiat en l’imaginari polític de les Illes Balears. Pels sectors més inquiets de la societat mallorquina Menorca és un referent polític on s’hi projecten tota una sèrie de valors en recessió, des de l’ecologisme a la catalanitat passant pel progrés. Menorca és per molts la versió balear del llogaret d’Astèrix i Obèlix, un oasi d’esperança enmig del ciment i la corrupció, una excepció que confirma la regla de la balearització. El lloc privilegiat que ocupa Menorca en l’imaginari polític balear té un rerafons històric. Menorca sempre ha estat ‘diferent’ i per molts també ‘més avançada’. Republicana, moderna, Il·lustrada i industrial, Menorca ha dibuixat sempre el seu propi camí sovint a contracorrent de Mallorca i Eivissa. No debades l’illa es va mantenir republicana gairebé fins el final per voluntat pròpia quan Mallorca va ser ‘nacional’ des de primera hora – una precisió que els nostres avis no es cansaven de repetir. Als Menorquins aquest sentiment de diferència i modernitat ens agrada i ens fa sentir cofois.

Llegiu més

Visualitzacions: 8