Manifest – sense trampes – per la llengua comuna

En els propers dies voldria fer un parell d’escrits sobre la llengua i tot el que l’acompanya. No m’he pogut resistir a començar aquesta sèrie amb la columna d’en Desclot d’Avui a l’Avui.

“MANIFEST -SENSE TRAMPES- PER LA LLENGUA COMUNA

DESCLOT

La llengua comuna és l’anglès. La llengua cosmopolita és l’anglès. La llengua útil és l’anglès. La llengua moderna és l’anglès. La llengua dels hotels és l’anglès. La llengua reconeguda és l’anglès. La llengua de la ciència és l’anglès. La llengua de Félix de Azúa és l’anglès. La llengua de les universitats és l’anglès. La llengua dels Erasmus és l’anglès. La llengua dels joves és l’anglès. La llengua que uneix el gènere humà és l’anglès. La llengua que mai separa és l’anglès. La llengua dels negocis és l’anglès. La llengua dels intercanvis sexuals és l’anglès. La llengua de les finances és l’anglès. La llengua de la cultura sense fronteres és l’anglès. La llengua del cinema és l’anglès. La llengua de les infermeres i els metges catalans és l’anglès. La llengua de Bruce, el Boss, és l’anglès. La llengua del rock i del pop és l’anglès. La llengua del turisme és l’anglès. La llengua que tothom triaria des del bressol si li deixessin fer-ho és l’anglès. La llengua dels no nacionalistes sincers és l’anglès. La llengua dels que no tenen pàtria de debò és l’anglès. La llengua de progrés és l’anglès. La llengua del darrer disc de Carla Bruni és l’anglès. La llengua dels hispans quan esdevenen nord-americans és l’anglès. La llengua de la diplomàcia francesa és l’anglès. La llengua que cal aprendre i deixar-se de romanticismes, de bestieses, de punyetes, és l’anglès. La llengua del gaiter de la sidra és l’anglès. La llengua del toro d’Osborne a fora és l’anglès. La llengua que convé als fills dels pares de tot el món és l’anglès. A partir d’aquí, campi qui pugui. És a dir, que cadascú defensi la pròpia o la que vulgui. Ei, sense cagar-se en la dels altres, si pot ser.”

PD: voldria aprofitar l’avinentesa per expressar la meva solidaritat a ne’n Tomeu Febrer per la seva defensa de llengua de Menorca. El racisime i l’odi de Ciutadans realment no té límits. Quina és la condició moral d’una persona que és capaç de comparar en Tomeu amb l’alemnya Nazi pel fet d’enviar una carta i negar la seva condició de Maonès, tot i que fa 30 i uns quans anys que hi viu. No tenc adjectius per això?

Pau Obrador

Visits: 0

3 comentaris a “Manifest – sense trampes – per la llengua comuna”

  1. Realment no té una gran importància. Ja ens hi esteim acostumant. Fa un parell de setmanes en Tomeu Febrer va enviar una carta a Taxis Mahó demanat que adoptessin el nom oficial de la ciutat per ser un servei públic. Idò bé els de ciutadanos van sortir embalats i li han dit detot. Entre d’altres coses l’han comparat amb l’Alemània Nazi i fins i tot l’han criticat per ser ferreriarenc … tot i que fa més de 30 anys que viu a Maó!

    http://ultimahora.es/menorca/segunda-me.dba?-1+2013+438910

  2. Algú pot explicar-me què ha passat? Es veu que m’ho he perdut, tot i que no és estrany: consultar Es Diari o l’Últimahora via web té aquestes coses

  3. A en Tomeu ja li han dit de tot… aquí, es veu que rallar sa teva llengu i defensar-la és un crim.

    So, let’s talk in English. Maybe ‘Ciudadanos’ could reply us all in English and expose their ideals and ideas in this beautiful language, which is, in fact, THE language.

    Què hi farem. Esper que, almenys, seguem uns quants qui defensam, defensàvem i defensarem sa nostra llengu i cultura per damunt de tot.

    Sempre dic el mateix, una llengua és cultura. La llengua modela el pensament, digué Whorf. Mounin puntualitzà que la llengua modela el pensament i viceversa, que el pensament s’influencia de la llengua. Una llengua és una visió del món. Una llengua que mor, és una cultura que desapareix, unes idees, uns punts de vista, uns ideals. Tant és així que uns aborígens australians no tenen gènere, sinó que divideixen la realitat en tres categories: les dones, el foc i el perill.

    Au idò. Com sempre, la política es fica en les qüestions de la llengua i ens deixa de banda, a nosaltres, els lingüistes, als científics de la llengua. Segurament si es tractés de qualsevol altra qüestió científica, els científics no serien qüestionats. Llàstima que en aquest àmbit hi hagi científics venuts (com els que escrigueren i firmaren ‘El manifiesto de la lengua común’). Haurien de saber que potser ‘la lengua común’ d’aquí poc serà el mandarí…

Els comentaris estan tancats.