Apunts al voltant de les tecnologies del present

Aquest nadal ens vam passar bona part del “McDonnell’s Christmas Do” de dia 26 de desembre jugant amb la wii, nova de trinca, d’un cosí de na Jane. Enlloc del classic wii sports que té tothom (menys nosaltres és clar) la wii d’en Patrick inclou el “Beatles Rock Band” – un ‘joc’ certament apropiat per un nadal scouser (gentilici amb què es coneix als oriünds de Liverpool). Perquè ens entenguem el “Beatles Rock Band” és una mena de karaoke que porta tota la parafernàlia pròpia d’una banda de rock. Igual que el Karaoke els participants han de cantar la cançó que apareix a la pantalla. Però n’hi ha més; els participants no només han de cantar sinó que també han de tocar. La wii inclou una (mena de) bateria, un baix i una guiterra. El que més s’ajusta al que indica la pantalla treu una puntuació més alta. La wii – que ocupava tota sala d’estar – va ser un èxit, grans i petits vam anar-hi passant un darrera l’altre fins ben entrada la matinada.
the_beatles_rock_band_wii

La diferència entre els jocs d’ordenador que es fan ara i el que es feien als anys 80 no podia ser més gran. Als anys 80 i 90 jugar amb un ordenador implicava aïllar-se dins una habitació, aferrar-se a una pantalla i amb dues tecles i un joystick anar col·locant peces de tetris i matar marcisanitos. Com és lògic les mares es preocupaven perquè els fills no sortien prou de l’habitació i els nostàlgics es queixaven que els nens ja no jugaven al carrer. Els jocs d’ordinador que es venen avui són ben diferents. Sovint impliquen tot el cos no només la vista i tenen un caràcter molt més social. La wii no aïlla sinó que connecta. Un dels fets més interessants de la vetllada de sant Esteve (sense canalons per cert) és que pares i fills, homes i dones jugaven plegats,!… i tot això gràcies a la wii que no només està pensada per joves adolescents sinó per a tothom. La wii no privilegia el sentit de la vista en detriment del cos, sinó que juga activament amb la tactilitat humana i molt especialment amb el moviment. Tot jugant amb la wii pots quedar fatigat i sense veu sobretot si jugues a boxa o esgrima.

L’èxit de la wii em va recordar el cicle que la BBC4 va dedicar a la història recent de la tecnologia domèstica. El cicle es deia “Electronic dreams” i incloïa una mena de reality show en la qual una família es passava una setmana vivint en un sistema tecnològic diferent. Cada programa estava dedicat a una dècada diferent. La sèrie va ser un exercici extraordinari d’arqueologia del present. Em va impressionar especialment l’episodi dedicat a la dècada dels 80 – la meva dècada: els microones, del videos, els espectrum i els amstrads, els walkman. Tot i que fa només quatre dies de tot això al final del programa encara no havien aparegut ni els mòbils ni internet. El que vaig trobar més interessant del programa no van ser tant els canvis tecnològics com els canvis ideològics i socials associats amb les noves tecnologies. La tecnologia dels 80 era individualista, exageradament visual i poc dinàmica. Es tractava de seure davant una pantalla de televisió i tragar-se un video darrera l’altre. Els primers ordenadors no eren per a tota la família sinó pels el jove adolescent i el seu pare. Les dones i les filles no hi participaven. Tal com demostra el cas de la wii els principis ideològics de les tecnologies domèstiques d’avui són ben diferents. El concepte clau ja no és l’individu sinó la idea de xarxa i connexió. La tecnologia és per connectar-se no per aïllar-se. Les tecnologies domèstiques són també cada vegada més actives. El subjecte ja no és un agent passiu que es traga tot el que li donen sinó un agent actiu a qui es demana cada vegada més. Els canvis més espectaculars són però de carie epistemològic. Les noves tecnologies ja no es circumscriuen al sentit de la vista sinó que treballen tot el cos. El seu objectiu ja no és desensitivitzar el cos, sinó crear una nova “pell” virtual a través de la qual interaccionar amb els amics i el món. La tactilitat és ara un mitjà de fonamental d’expressió i coneixement. I és que les principals innovacions tecnologies són sobretot ideològiques i epistemològiques.

Pau Obrador

Visits: 0

3 comentaris a “Apunts al voltant de les tecnologies del present”

  1. Hi he jugat un cop amb els nebots de l’al·lota, però amb el d’esports i amb més o manco amb el mateix èxit familiar que descrius. En aquest sentit, sóc massa vell per pertànyer a la generació Pikachu, on hi ha fílies i fòbies segons un és de la PSP, la XBox o la Wii. Amb tot, permete’m aigualir el vi: aquesta nova “epidermis digital”, trob que acaba sent un “call real”: quedes amb el dit polze destrossat. Encara més, record un programa televisiu on un al·lot competia amb una d’aquestes guitarres de fireta contra el guitarrista de debò amb la canço que el segon havia composat. No hi va haver color: l’al·lot li va fotre una pana en el joc; el guitarrista, amb el grup, interpretaren la cançó en rigurós play-back. Me va fer gràcia: ambdós havien fet call a força d’hores de practicar, però cap dels dos emetia un so real, ni samplejat. Açò sí, me mor de ganes de veure el primer grup de música wii en directe. En qualsevol cas, si m’he de posar “estupendu”, després d’haver llegit aquest senyor, trïi indubtablement l’artesania del call de corda.

Els comentaris estan tancats.