Tradicionalment ens hem imaginat els llocs tot apel·lant a un idea de frontera, com a territoris – contenidors, tancats, coherents i autosuficient que són radicalment diferents uns amb els altres. Ens imaginam Espanya separada de França, València de Catalunya, Maó d’Alaior. Donam per suposat que cada lloc té una identitat única, la qual és el resultat d’un procés històric intern. Des d’aquest punt de vista la globalització és una amenaça a la coherència interna dels llocs, a la seva pròpia existència.
Tanmateix el que fa que un lloc sigui diferent a un altre no depèn només del seu grau d’aïllament sinó també de les seves connexions i desconnexions amb l’exterior. Els llocs es configuren a través de lligams, xarxes, relacions i fluxos. Això val tant per les grans metròpolis globals com per llocs petits i aïllats com Menorca. Des d’aquest punt de vista la globalització no destrueix llocs sinó que els crea.
Visualitzacions: 10