Vostès son Rics. Nosaltres a això no ens ho podem permetre”

per

Déu ni do el que està plovent. Ni els més pessimistes es pensaven que el quadre econòmic de l’estat espanyol es podia deteriorar tan deveres com ho ha fet. La situació és tan greu que el Bundesbank i l’FMI han hagut d’intervenir. No és cada dia que Obama i el president de la xina telefonen a un president per demanar-li que faci els deures. Cerc exemples per comparar el que està passant i la crisi argentina de principis del mil·lenni certament n’és un. Tot esperant que el xalandrier exiliat a l’argentina ens il·lumini la cosa amb això del corralito, m’agradaria destacar un de les qüestions claus que aquesta crisi ha posat en evidència. Perquè aquesta és també una crisi per damunt de tot cultural, de la nostra (o la seva) manera de fer les coses.
ave

Llegiu més

Views: 1

Ollin Kan

per

Aquest és el títol d’un dels festivals més importants de música folk actualment, i l’únic d’aquestes característiques a Amèrica Llatina. Se celebra a la ciutat de Mèxic durant els mesos d’abril i maig de cada any, i enguany ha celebrat la sisena edició. Sota el subtítol de “Culturas en resistencia”, aquest festival pretén erigir-se en … Llegiu més

Les Eleccions Britàniques

per

Divendres matí, si tot va com es previst, o bé en Nick Clegg o bé en David Cameron o bé en Gordon Brown entrarà per la porta més famosa d’Anglaterra amb l’encàrrec reial de formar govern. Ja en són unes quantes les persones que desorientades amb tanta informació m’han demanat que en faci cinc cèntims. Realment no en tenc ni idea de qui guanyarà. El favorit és en Cameron, tanmateix el resultat d’aquestes eleccions és incert. Des de fa tres setmanes la majoria de les enquestes situen els tres partits entre el 28% i el 34% dels vots. És perfectament possible que els laboristes quedin tercers en percentatge de vot i primers en número d’escons. No és fàcil dir res d’original i més quan la política britànica és la més visible de totes des de l’Estat Espanyol. Tanmateix ho intentaré fer-ne un resum de com jo ho veig.
no-10-downing-street

Llegiu més

Views: 0

Crònica d’un (petit) malson

per

Gràcies a la màgia d’un volcà islandès (i la total desorganització aèria d’Europa) una escala tècnica a Singapore que havia de durar un hora es va transformar en una estada de 6 dies. La setmana ha estat intensa, caòtica i molt estressant. Un petit malson.

Tot va començar a les 11 del vespre del dijous quan, a punt d’embarcar cap a París, ens diuen que l’avió no sortirà i que ens busquem la vida. Per sort els pares de na jane feien 2 dies a Singapore i vam poder allotjar-nos amb ells. Vam dormir poc més de 3 hores. El divendres ens el vam passar tot sencer a l’aeroport que si surt que no surt. El dijous ens havien dit que l’avió potser sortiria a l’endemà i era qüestió de no perdre’l. Finalment no va sortir. A les 10 del vespre van tornar a l’hotel on s’allotjaven els pares. Va ser el dia més caòtic de tots. Gent per tot, gent emprenyada i molta desinformació. Ningú sabia res, ningú et deia res.

Llegiu més

Views: 0

De Koales i Cangurs

per

L’estada a Melbourne està arribant a la seva fi. N’Andrew i na Gil ja són marit i muller. Deixam enrera dinarots, Barbacoes, partits de futbol australià, llargues estades a suculents cafès i moltes hores de manar cotxo. Només ens resten tres dies que els farem a Sydney i cap a casa. Temps idò per recapitular. Que m’ha semblat Austràlia.
P1000185

Llegiu més

Views: 0

La mili de Joan Daniel Bezsonoff

per

La resta de la setmana jo ensenyava francès a l’École de Guerre. Entre els meus alumnes hi havia un menorquí, el comandant Lluís Alejandre. En l’entrevista que havia gravat el professor Schwob, el comandant Alejandre explicava que parlava francès, espanyol i, amb un somriure, català… De seguit, me li vaig adreçar en català i vam simpatitzar. Em donava copets a l’esquena repetint:

– Joan, ets de poble. Com jo…

Llegiu més

Views: 2

Dissonàncies cognitives

per

No sé si és que fa estona que no visc de manera permanent a Menorca o que he perdut les meves habilitats sociològiques, però sovint tenc la sensació de no entendre res del que està passant a Menorca. I això que sóc sociològic! Vivim una de les crisis més intenses que es recorden. Tanmateix la crisi del sistema no s’està traduint en una crisi de legitimitat. El crac immobiliari és dels que fan història. Tanmateix mai havíem llegit tants elogis a l’economia especulativa com els que han aparegut les darreres setmanes a la premsa local. Ens trobem davant una dissonància cognitiva sorprenent entre la realitat més o menys “objectiva” i la seva percepció social. Una dissonància difícil d’explicar.

Llegiu més

Views: 0