De Koales i Cangurs

L’estada a Melbourne està arribant a la seva fi. N’Andrew i na Gil ja són marit i muller. Deixam enrera dinarots, Barbacoes, partits de futbol australià, llargues estades a suculents cafès i moltes hores de manar cotxo. Només ens resten tres dies que els farem a Sydney i cap a casa. Temps idò per recapitular. Que m’ha semblat Austràlia.
P1000185

La primera impressió d’Austràlia és la seva familiaritat. Viatges a l’altra punta de món i sembla que no has canviat de país. Austràlia és potser el país més semblant a Anglaterra que hi ha, això sí amb més hores de sol. Els supermercats Coles s’assemblen més als Tesco que els Eroskis o Mercadonas. Tanmateix aquesta sensació de familiaritat és un miratge que es desfà a mesura que t’endinses dins el paisatge i la ciutat. El primer recordatori és el só dels ocells, ocells de tots colors i mides que no havia imaginat mai que existissin. Tot i gaudir d’un clima mediterrani, el paisatge australià és ple de criatures realment estranyes, cangurs, koalas, els diables de tasmània… i el sol fa el seu viatge diari pel nord i no pel sud. I no és només el paisatge que és diferent. Darrera l’aspecte occidental i modern de Melbourne s’amaga una societat complexa i exòtica que mescla influències anglosaxone, de l’Europa mediterrània i sobretot asiàtiques.

Una altre element que crida l’atenció és la “joventut” del país. Melbourne- la segona ciutat del país- no va ser fundada fins la dècada del 1830. La ciutat va créixer de 100 a 700.000 habitats en poc més de 30 anys!. Tothom té un familiar que és emigrant de primera generació. En el cas de na Gil els seus pares van arribar a Melbourne l’any 1972 procedents d’Sri Lanka. És clar aquesta “joventut” és un miratge ideològic que oblida que aquesta terra hi vivien fins a 200 comunitats lingüístiques aborígens diferents que van ser sistemàticament desplaçades. Una de les vergonyes d’Austràlia és el que s’anomena “The stolen generation”. Fins a finals dels 1960s els fills dels aborígens eren sistemàticament entregats a famílies blanques perquè els civilitzessin.

L’existència d’Austràlia no es pot explicar sense fer referència a la noció de frontera. Austràlia és un país més gran que Europa de poc més de 22 milions d’habitants. Tot i que hi ha lloc per tothom el rígid control de les fronteres és la base de la identitat australiana. Des del seu naixement Austràlia ha donat la benvinguda als Europeus blancs i ha barrat el pas als emigrants procedents sobretot de la xina i el sud est asiàtic. No fa falta massa imaginació per veure que passaria si Austràlia deixes entrar lliurement els habitats dels països veïns. Just al nord d’Austràlia es troba Indonèsia el país musulmà més gran de tots amb prop de 200 milions d’habitants.

Austràlia és un producte gairebé perfecte del colonialisme del segle XIX, un miratge occidental a l’altre punta de món. Tanmateix és també un país cada vegada més multicolor, multiracial i multiètnic. M’ha sorprès especialment la capacitat d’integració d’aquesta ciutat. A la boda del meu cunyat els “blancs” erem minoria. La majoria de la família de na Gil són d’Sri Lanka. Alguns familiars – els de la banda tamil – fins i tot portaven el típic Sari indi. També hi havia gent d’orígen Vietnamí i xinès. Tot i les diferències aquí tothom és Australià i practica surf. Melbourne els va acollir, els va donar de menjar, els va donar oportunitats que als seus països d’origen no els oferia. A Melbourne no hi ha guetos, ni conflictes racials. Aquesta integració no implica uniformització. La ciutat de Melbourne és plena de menjars i parlars exòtics dels quals tothom és sent orgullós. Perquè Austràlia és capaç d’integrar tan bé als nouvinguts i nosaltres no?

Tan sorprenent com la capacitat d’Austràlia d’integrar els nouvinguts, és la seva capacitat de revisar el seu passat, una capacitat que nosaltres no tenim. La joventut d’Austràlia presenta problemes teòrics importants. Des de quina perspectiva s’ha de presentar el fet aborigen? Quin dret tenen els bancs de narrar la història dels que no ho són? S’han d’emprar esquemes de pensament occidentals per a representar les cultures que no ho són? Que forma part de la història de Melbourne? Tant el museu de Melbourne com el Ian Potter Centre dedicat a l’art són exemples excel·lent de reflexivitat i post-colonialisme. Les seccions dedicades a l’art i la història aborigen són impressionants. Des d’una perspectiva post-colonial revisen de dalt a baix la manera com ens explicam les coses. Perquè l’opressió d’un poble no és només una qüestió material sinó també (i sobretot) d’esquemes de pensament.

Melbourne és certament una petita meravella de ciutat.

Pau Obrador

Views: 0

3 comentaris a “De Koales i Cangurs”

Els comentaris estan tancats.