Xalandria

Pensaments una mica desordenat després d’un divendres especialment convuls.

L’any comença amb 1.563.200 d’aturats al conjunt dels Països Catalans. La taxa d’atur a Catalunya és del 20,50%; al País Valencià, del 25,45%, i a les Illes, del 25,20%. La taxa d’atur a les Illes Balears és un 2% superior a la mitjana espanyola. Al conjunt de l’estat espanyol el número d’aturats ja arriba als 5.300.000 d’aturats, una xifra inaudita. No només això es preveu que l’economia espanyola es contracti un 1.5%. Això vol dir que si no es produeix un miracle o un canvi radical de política, d’aquí a 12 mesos l’atur arribarà als 6 milions, i una taxa propera al 30%. Tradicionalment a l’estat espanyol només es crea ocupació si les taxes de creixement superen el 2%. La situació només és comparable a 2 països: Grècia i Portugal. Que m’expliquin el que vulgui però Itàlia està millor.

Tot això els mercats fa 3 o 4 mesos que ho saben. L’estat espanyol no té capacitat de creixement sense ajuda assistida. Com és lògic tothom vol treure els seus diners d’Espanya. I no són pocs. Un país amb un 30% d’Atur no és fiable. Curiosament però la prima de risc ha baixat considerablement les darreres setmanes. Això no és perquè els mercats ara es fiïn més de Rajoy que de Zapatero sinó perquè el Banc Europeu ha obert la barra lliure. Està prestant diner molt barat que aquests presten a l’estat a un interès més car. Això és una intervenció econòmica en tota regla però que informativament censurada. No volen que els ciutadans ho vaguem com a tal. I és que les conseqüències polítiques serien importants.

Mentrestant al carrer ja han començat les revoltes. Hi han començat al llevant, a l’Espanya incorporada (al sud la revolta és contra el PSOE i al nord la situació no és ni d’enfora tan crítica). Més concretament han començat al País Valencià. Els mitjans de comunicació d’àmbit estatal fan tot el que poden i més per tapar la revolta però revolta és. No es manifesten centenars de milers de persones en un dia faner cada dia. A les Illes Balears també començam a veure signes d’impopularitat que no s’havien vist mai 6 mesos després d’unes eleccions. I alerta amb Catalunya. Ahir divendres un dels diaris més unionistes de tots va publicar una enquesta que reflectia un augment dels partidaris de la independència. El sí guanyaria per un 54% i el no es quedaria en un 30%. Ja voldria n’Àlex Salmond uns percentatges tan favorables.

Llegiu més

Visits: 0

Article publicat al Diario Menorca dia 16 de Gener

Escric aquest article a cavall del 6 i el 17 de gener, dues dates molt significatives per Menorca. El 6 de gener se celebra la Pasqua Militar que commemora la incorporació de Menorca al regne d’Espanya el 1782. El 17 de gener se celebra la diada del poble de Menorca que recorda la incorporació de l’illa a la corona catalana ja fa 725 anys. El 6 de gener marca la pèrdua de les institutions pròpies de Menorca, el 17 de gener celebram la nostra menorquinitat, el fet que som un poble i volem continuar-ho sent. El 6 de gener no tenc res a celebrar, el 17 faré a Newcastle una bona torrada de sobrasada

Aquest any la diada ve marcada per un atac frontal a la nostra menorquinitat. Con nocturnidad y alevosia el conseller – menorquí – de la funció publica ha presentat l’avantprojecte de Llei de la funció pública. La llei desfà el marc jurídico-lingüístic vigent fins ara a les Illes Balears, que recorde-m’ho va ser aprovat per consens de totes les forces polítiques a la dècada dels 80. La llei és un atac frontal a la llengua catalana, segons Gabriel Bibiloni “la via lliure a l’extinció del català”. Hi he presentat alegacions. No és l’únic avantprojecte de llei que posa en qüestió la nostra mernoquinitat. EL PTI – la constitució territorial de Menorca – també està greument amaneçat.

Llegiu més

Visits: 0

Aquest escrit va sortir publicat al Diari Menorca el passat 13 de desembre.

Fa uns dies que es va celebrar el trenta-tresè aniversari de la constitució espanyola, aprovada en un moment complicat de la història política espanyola: la sortida d’una llarga nit de dictadura i prohibicions, no exempta de convulsions ni d’interessos contraposats, i una obertura, a la vegada, d’un procés d’expectatives no sempre resoltes. Parlar de canviar una constitució (sobre la qual el 69% de la població total actual o el 62% de la població amb dret a vot no ha ha pogut votar per edat) que duu conceptes que alguns consideren inviolables ha esdevingut tabú durant molts anys. Tot i així, darrerament hem assistit a un canvi constitucional pactat pels dos partits més votats de l’Estat en una jugada sense precedents, que camina cap a una pèrdua de decisió, en aquest cas en l’àmbit econòmic, de les autonomies.

Llegiu més

Visits: 0

Article publicat al Diario Menorca (cartes des de Newcastle), 7 Decembre 2011

El primer diumenge de viure a Exeter vam agafar un correu per anar a la platja. Encara no teníem cotxe i volíem gaudir de la Rivera Anglesa. A les afores de la ciutat em va cridar molt l’atenció una pancarta que feia referència a la immigració polonesa. Deia “Say NO to EU mass immigration” (Digues no a la immigració massiva de la Unió Europea). Per un instant em vaig sentir immigrant il·legal. Tot i no parlar polonès jo també sóc un immigrant de la Unió Europea, la conseqüència d’un projecte polític certament poc apreciat en aquelles contrades. Feia poc que hi havia hagut eleccions al parlament europeu en les quals un partit anti-europeista – el UKIP – havia tret un resultat sorprenent.

El Regne Unit és el país més euro-escèptic d’Europa. Van entrar-hi de mala gana – en bona part per resistències franceses – i mai han acabat de trobar-hi el seu lloc. S’han resistit sempre a qualsevol normativa Europea i els buròcrates de Brussel·les són tractats regularment d’idiotes que només saben que posar barreres al lliure mercat. Europa és l’ase dels cops d’Anglaterra de la mateixa manera que els catalans i bascos són l’ase dels cops dels espanyols. L’únic que els manté a dintre de la Unió Europea és el fred que hi fa a fora. L’escepticisme britànic contrasta amb l’europeisme de l’estat espanyol. Mentre a Anglaterra es debat la conveniència de participar en el projecte europeu, a l’estat espanyol hi ha colzades per col·locar-se a primera línia

Llegiu més

Visits: 0