Article publicat al diario Menorca dia 12 Juny 2012
Ironies de la vida, mentre a fora sonaven els clàxons que celebraven l’ascens del Menorca Bàsquet a l’ACB, el ministre d’Economia, Luís de Guindos, compareixia davant els mitjans de comunicació per anunciar el rescat del sistema financer espanyol, altrament anomenat “préstec en condicions molt favorables”. Encara no sabem si el Menorca bàsquet trobarà els diners per jugar a l’ACB, el que sí que sabem és que el 9 de juny del 2012 serà recordat com un dels moments més foscos de la història recent espanyola. És la fi d’una era, el final d’un somni, un altre 1898. En poc més de quatre anys Espanya ha passat de ser l’enveja d’Europa (també en regulació bancària) a ser un perill sistèmic per a l’economia mundial. Tot un rècord.
Tot i la transcendència del moment, Mariano Rajoy no va comparèixer davant l’opinió pública fins a l’endemà. Això no passaria a cap més país europeu, ni tan sols a Catalunya on el president Mas sempre ha donat la cara per les dures retallades que ha aprovat. Forçat per les circumstàncies va parlar poc més de 20 minuts just abans de partir cap a Polònia per veure un partit de la selecció. Enlloc d’explicar les condicions del rescat, el president va ventar-se d’haver evitat la intervenció. No cal ser Xavier Sala i Martín per saber que un préstec de 100.000 milions, equivalent a un 10% del PIB, és una rescat en tota regla per molt favorables que siguin les condicions – que per cert encara no coneixem. La revista americana Time és qui potser ho resumia millor. You say tomato; I say bailout. Digues-ne tomàtic; jo en dic rescat.
Visits: 0