Poesia menorquina as Mercadal

Perdonau, però hi ha una altra cita que crec interessant:

Avui, al recinte poli/mega/ultra/multifuncional des Mercadal, es presenta la pàgina web d’illanvers (http://illanvers.cat). A l’acte es farà un recital poètic, amb la participació de Pere Gomila, Pere Xerxa, Margarita Ballester, Sergi Cleofé, Xec Florit Nin i d’altres participants en aquest esdeveniment que ara, per variar, no record.  Ah!, i contràriament al que diu el diari Menorca, jo no hi participaré com a poeta, ja que no he escrit un poema en ma vida. El que si faré, per deferència amb l’autor, que m’ho ha demanat, es recitar els textos d’Ignasi Canyardet, que continua amb la seva dèria de no donar la cara.

La cita és a les 20.00 hores i és gratuïta

Share Button

Poesia menorquina a Barcelona.

XII

Com la clavellina de l’aire

que brosta penjada del ferram,

no em cal terra on créixer.

Sols vull un balcó esquerdat

d’on penjar l’arrel aèria

i esdevindre en un mur

l’eternitat d’una resistència.

Aquest poema pertany a una obra que ha passat molt desapercebuda: Tres poemaris (Empelts), de Jordi Florit Robusté, editat per l’IME fa ja tres anys. I és una llàstima, perquè ens trobam davant d’un dels millors llibres de poesia fets a l’illa en els darrers anys.

Aprofit per a convidar-vos a la (re)lectura d’aquesta obra i, als qui podeu, per convidar-vos a un recital poètic en què participarà Jordi Florit. Normalment, a Xalandria, els menorquins continentals us quedau amb les ganes de participar del que es fa a l’illa. Aquesta vegada és a l’inrevés. El proper 19 d’abril, dijous de la setmana que ve, a les 12.00 i a la facultat de lletres de la UB, els privilegiats que hi assisteixin (jo no hi seré, i açò ja m’emprenya prou) podran gaudir i conèixer versos de Carles Hac Mor, Ester Xargay, Jordi Nopca, Josep Pedrals, Laia Noguera, Maria Cabrera i Jordi Florit. Com podeu veure, el cartell és de dalt de tot.

No cal dir com m’agradaria que qualque xalandrier, o qui sigui, me pogués fer cinc cèntims de com ha anat la cosa (és a dir, que hi assisteixi). Ho he dit moltes vegades: tot el que escriu en Jordi és molt bo; en som un apologeta. I saber que recitarà a Barcelona m’omple de satisfacció i, alhora, de ràbia per no poder ésser-hi.

Share Button

Ciutadans de segona?

Ahir telemadrid va emetre un reportatge sobre la discriminació del castellà a catalunya. El reportatge està fet per elmundoTV i el podeu trobar a Youtube. Advertència: per mirar-lo es necessita una certa dosi de massoquisme.
http://www.youtube.com/watch?v=UB9DehZYEAw

Share Button

Jo dic[s] no, i tu?

dic(s).jpg

Aquí va el text d’una campanya que hem engegat diversos col·lectius i gent que s’estima Menorca, en contra del “diquisme” que s’està donant a Menorca actualment. A partir del dissabte 7 d’abril i fins que les eleccions ho permetin tenim previst sortir al carrer per informar a sa gent sobre es tema, vendrem camisetes amb sa imatge que veis aquí i convidarem a que es participi en les diferents activitats que hi ha previstes. Una de ses coses que ja hi ha programades és “La ruta dels dics” que consisteixen en 3 excursions reivindicatives per les diferents zones amenaçades de dic: 22 d’abril pel port de Ciutadella (ens trobarem a les 10h vora el club nàutic), 13 de maig pel Port de Maó (a les 10h a la Plaça Miranda) i 20 de maig al Port de Fornells (a les 10h baix la torre, a la bocana del port).

Si algú vol participar activament en sa campanya, que ho digui, que quants més serem més riurem.

“PER QUÈ SORTIM AL CARRER?
Menorca té una planificació territorial a nivell d’illa (el PTI), però les qüestions relacionades amb la mar i la costa no tenen visió insular.

La manera en què es vol tancar el projecte del dic de Ciutadella provocarà que nous projectes de dic surtin a Maó i a Fornells, precisament perquè no s’ha usat la visió insular, imprescindible en el cas de les obres als ports.

De fet, pocs dies després que s’anunciàs l’aprovació del projecte de Ciutadella (amb l’argument que el port de Ciutadella necessita millores) alguns grups d’empresaris de Maó van dir públicament que el port de Maó també necessita millores i que també volen un dic. Autoritat Portuària ha anunciat la seva voluntat de construir-ne un vora Cala Figuera.

I es coneixen com a mínim 3 projectes per al port de Fornells, que també contemplen la
construcció d’un dic (en alguns casos, de més d’un) i la creació d’un port esportiu dins la badia.

Noltros creim que Menorca no ha de seguir els mateixos errors que d’altres indrets del Mediterrani. Ens agrada viure a Menorca perquè té un entorn agradable, perquè és diferent d’altres bandes on el creixement desmesurat ho ha transformat tot.

També pensam que la gent que ve a fer turisme a Menorca ve buscant una illa diferent, ben conservada, i que això és del tot incompatible amb voler posar dics a tots els ports i amb pretendre fer créixer el nombre d’amarraments nàutics sense saber mai on està el límit.

MENORCA ES MEREIX UN FUTUR MILLOR.

Volem una planificació insular de la costa i la mar de Menorca.
Ajuda’ns a aconseguir-ho. PARTICIPA EN LES ACTIVITATS d’aquesta campanya.

Moltes gràcies per la teva atenció.”

Share Button

Cita obligada: recital poètic a l’IES Joan Ramis

Bon cap de setmana, xalandriers i xalandrieres,

En aquesta ocasió crec que aquest espai que ens uneix pot servir perfectament com a agenda cultural; per tant, aquí teniu una proposta per a convertir un capvespre qualsevol en una experiència enriquidora.

El proper dimars dia 3 d’abril, a l’IES Joan Ramis, a les 18.30h, es celebrarà un recital poètic i una taula rodona amb alguns dels poetes que han aparegut a la Tria de poesia menorquina contemporània, obra que els alumnes de primer de batxillerat han llegit com a lectura complementària.

L’objectiu d’aquesta obreta, confeccionada pel departament de català, era la de donar a conèixer un panorama poètic ric i de qualitat, el de la poesia catalana que ara es fa Menorca, la qual, de vegades i malauradament, queda eclipsada per la figura de Ponç Pons, un poetàs de dalt de tot, però no l’únic que hi ha a l’illa.

L’acte és gratuït i obert al públic, per l’horari i perquè un esdeveniment com aquest pot ésser interessant per a tothom. Hi recitaran els seus poemes Àngel Mifsud, Margarita Ballester, Pere Xerxa, Pere Gomila i el xalandrier Joel Bagur.

Hi estau tots convidats!

 

Share Button

La balearitat

Ahir em van publicar al Menorca un article pel Mirador Nacionalista parlant sobre aquest concepte. Com que hi ha raonaments que han aparegut a Xalandria, he cregut oportú pujar l’article per si el voleu llegir. Algú potser veurà reflectides algunes idees que han aparegut aquí, en el fons també us he d’agrair aportacions vostres al debat, també a vegades fora del cercle internàutic. Esper que ningú no s’ofengui si mitjanament me les he apropiades.

L’article fa referència a un altre que vaig publicar deu fer cosa d’un any (de fet, no ho record ben bé), i que sé que més d’un de voltros ha llegit. Us els penj tots dos.

La balearitat: tornem-hi
La balearitat.doc

Share Button

“La fotografía de la pesadilla”

“La cámara funciona como una barrera que lo protege a uno del miedo y del horror, e incluso de la compasión”

Llegir aquest pdf segur que ens fa pensar una estona, per cert, si arriba a temps i algú de vosaltres té accés al Canal+, demà 24 de març fan un reportatge pel Digital.

Carter.pdf

Share Button

Maite Salord “La Mort de l’Ànima”

Voldria recomanar la darrera novel·la de na Maite Salord: “La Mort de l’Ànima”, finalista del premi Sant Jordi 2006 (Editorial Proa). M’ha agradat molt. És d’aquelles novel·les que quan la comences no la pots deixar de tant que t’enganxa. És una novel·la trepidant, intensa i tràgica. És una obra profunda i ben escrita, que passa molt bé. El millor per mi és la caracterització dels personatges. Estan molt ben treballats. Esper que també us agradi.

Share Button

“Propietat” intel·lectual

No he arribat mai a trobar justos els sistemes de patents, segons els quals una idea, imatge o obra artística reproduïble és “propietat” d’una persona o empresa. És clar que tothom té dret a cobrar per una feina que fa i és just que aquesta feina sigui remunerada. Però d’aquí a la propietat intel·lectual, un bé intangible sobre el que s’especula financerament, hi ha un abisme.

La qüestió que em planteig és: el “creador” d’aquesta idea o obra artística no ha partit de zero; ha emprat idees, coneixements, instruments, una cultura que ha heretat de totes les persones amb qui ha establert contacte des que va néixer, una cultura que ja era heretada de generacions i generacions anteriors, i que si hagués d’estar patentada no hi hauria prou doblers per poder-la pagar. Amb la creació d’una obra, la persona agafa una tona de cultura de la Humanitat, i n’aporta un gram. No és just que el consideri propietat seva.

Amb aquesta lògica, des del moment en què es permet ser propietari d’una part de la cultura, apareixen els lobbies empresarials que se n’aprofiten per treure’n tant benefici com puguin, al marge de qüestions ètiques.

Al diari del diumenge llegesc que els dels anomenats drets d’autor tornen a atacar: no en tenen prou amb el canon, la “mordida” que s’enduen per cada venda de CD, DVD o aparell que pugui gravar o copiar. Actualment el 60% del preu dels CDs verges se’n va a les seves butxaques, però en demanen més. Ni la indústria tecnològica, que s’hi deixa els beneficis, ni el milió de signatures recollides a Espanya en contra d’aquesta pràctica, aconsegueixen que l’Estat aturi aquest abús.

Però no n’estan satisfets: després d’anys d’anar fent doblers a cabassos estan més forts i decidits a “guanyar-ne” encara més: exigeixen cobrar cada vegada que una biblioteca deixi un llibre a qualcú (a part de la seva comissió dins el preu d’aquest llibre que la biblioteca ha comprat).

Per a una societat rica com la nostra no és un problema de doblers, sinó d’un abús que va enfortint uns poders fàctics, emparats per les lleis que els adjudiquen un patrimoni que no és seu, sinó de totes les persones de la terra, en tant que col·laboradores en la producció de la cultura.

Quines opcions d’actuació hi ha? Mentre esperam que als polítics els caigui la cara de vergonya de seguir donant suport a aquest status quo, penso en la Viquipèdia, l’enciclopèdia que hi ha a Internet que es va enriquint amb l’aportació desinteressada de milers de persones, i que supera en qualitat la majoria d’enciclopèdies “de propietat”. Penso en el programari informàtic lliure, a l’abast de qualsevol. En els artistes que venen ells mateixos les obres, sense passar per la SGAE, en els que venen la seva feina, no les seves idees.

Al cap i a la fi, encara tenim prou sort. No som un de tants zambians que moriran enguany de sida per no poder obtenir el medicament que necessita, ja que la fórmula per elaborar-lo està patentada per una multinacional, que especula amb el preu.

Share Button

DICCIONARI LITERAL CATALÀ-ANGLÈS DE FRASES FETES

Recollint la torxa dels eminents i grans filòlegs Miguel Melià, Ernesto Galmés, Francisco Fornals, etc., i les il·lustres institucions de reconegut prestigi filològic, com AFA, ICM, PP, el filòleg amateur McAgun Dena fa públic el seu projecte d’elaboració del Diccionari literal Català-Anglès de frases fetes, per al qual necessita informadors (perquè diguéssim que de català no en té ni flowers). Aquesta eina serà clau perquè els menorquins i els turistes anglesos ens poguem entendre molt millor (ja sabeu com de necessari és fomentar el turisme de qualitat a Menorca). McAgun Dena ja a n’ha recollides dues, de frases fetes -publicades al final de l’entrada-, però necessita de tots els col·laboradors possibles perquè el diccionari sigui una realitat abans no comenci la temporada turística. Per tant, açò és un crida: qui tengui orelles i es doni per assabentat serà benvingut.

1) Now it’s time Peter mine (Ara és hora Pere meu)

2) Don’t put the plough in front the ox (No posis s’arada davant des bou)

Share Button