La polèmica dels cartells 2

Com que no en tenia prou, el PP avui torna amb la polèmica dels cartells. “Tenemos muy claro que todo esto lo ha organizado el PSM y EM”, afirma Seguí, el qual es refereix a l’aferrada de cartells com un “atentado en contra de la libertad política y de opinión que ampara la Constitución”. Ens trobam davant una mostra més de la manera de fer del PP. Anem per parts.
1) Fa pena veure com el dia anterior de la diada del poble de Menorca el primer partit de Menorca li preocupa més uns cartells enganxats fa 15 dies, que el futur de la nostre país. Dit d’una altra manera el missatge institucional del PP el dia del poble de Menorca és acusar als altres de fer atemptats. Deixant de banda si està bé o no aferrar cartells, el que és significatiu és que el PP doni tanta importància a uns cartells aferrats.
2) Totes les idees són defensables políticament mentre no hi hagi violència. Aferrar cartells no és cap acte violent. Que jo sepi no es va atentar ni contra les persones ni contra el material físic. Pel que he pogut veure passant pel carrer sant Jordi, la seu del PP va quedar intacte. No s’han ramput ni vidres, ni finestres, ni s’ha embrutat la façana. Per tant trob profundament fora de lloc parlar d’un atemptat. Puc entendre que l’acte no respecti les normes municipals d’aferrar cartells i que òbviament no agradi gens ni mica a qui els rep. però d’aquí a dir que això és un atemptat n’hi una passa molt llarga.
3) Que hi hagi gent afiliada, simpatitzant o candidata a un partit aferrant uns cartells no vol dir que aquest partit aferri cartells. Els cartells anaven firmats per un col·lectiu que ha donat la cara públicament. I és que no perquè na Maite Salord escrigui novel·les, el PSM fa novel·les, o perquè un (ex)candidat d’EM dirigueixi el GOB, vol dir que el GOB és el EM. Trob realment trist es posi a tothom dins un mateix sac.

4) Mentre el PP es queixava d’aquest acte, moltes de les senyals d’entrada a Maó tenien el nom tapat per una ferratina amb el nom MAHO- MAHON. Encara és l’hora que el PP es queixi de l’existència d’un grup d’incívics que es dedica a embrutar les senyals de tràfic i més greu encara d’atemptar contra el nom oficial de la ciutat de Maó.
 5) Està fora de lloc parlar en termes de llibertat d’expressió i opinió. El col·lectiu que ha aferrat cartells precisament ha fet ús del seu dret constitucional de la llibertat d’opinió i expressió. És possible argumentar que els seus mètodes no han estat del tot correctes, però no és senzillament fals dir que el que està en joc és la llibertat d’expressió. Només fa falta veure quantes planes ha omplert el PP amb el tema!

Alguns de vosaltres haurà llegit el que he escrit per la revista es Carrer sobre la dreta. Esteim davant una altre exemple d’allò de la Dreta és llença al Carrer. No hi ha res que agradi més al PP que ser la víctima de tots els mals i d’acusar als altres de ser anti-democràtics. Ho fa al País Basc, Ho fa a Madrid i ara també a Menorca. Se’n dirà que aferrar cartells és donar-los les coses en cullereta. Tanmateix no ens enganyem si no fossin els cartells seria una altra cosa. 

Si algú vol propaganda gratuïta ja sap que ha de fer!

Share Button

S’Albaida a Cerdanyola

A vegades els xalandriers que estan a Barcelona no tenen altre remei que aguantar-se davant certes convocatòries que es fan a través del nostre bloc. Aquesta vegada, però, la cosa és a l’enrevés. S’Albaida actua al teatre de l’Ateneu de Cerdanyola el proper dia 14 de gener, diumege, a les 20 hores. Serà un plaer per a nosaltres poder tornar a la ciutat on hem viscut alguns de noltros i on la majoria s’ha engatat de mala manera. Segur que tothom (no tornarem a recórrer a la nostàlgia) recorda aquells anys de ca ses putes.

Serà una cita que els que viviu allà no podeu deixar perdre, esperem veure-hi una gran representació menorquina. Els de s’Albaida intentarem oferir tot el que millor sabem fer. Jo, com a mínim, hi tenc molta il·lusió. Ah, hi ha força sorpreses.
Salut a tothom i esperem veure’ns.

Share Button

Va de pilotes

Després que em fotéssiu una mica de canya perquè encara no havia escrit res al blog, crec que és un bon moment per fer-ho compartint amb vosaltres un escrit que em va arribar per internet ja fa uns dies.

Potser algú de vosaltres ja l’heu vist, però ajuda molt a prioritzar en les nostres vides, a posar el que se’n diu els punts sobre les is, val la pena doncs que hi feu un cop d’ull, i que cadascú hi reflexioni, reflexionem-hi, senyors, reflexionem-hi.

Quan les coses a la vida ens superen, quan 24 hores al dia no són suficients, recorda el pot de la maionesa i el cafè….

Un professor, davant la seva classe de filosofia, sense dir paraula, va prendre un pot gran i buit de maionesa, i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf.

Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple.
Els estudiants van estar d’acord en dir que sí. Així el professor va agafar una capsa plena de caniques i la va abuidar dins el pot de maionesa.
Les caniques van omplir els espais buits entre les pilotes de golf.
El professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple i ells van tornar a dir a que si.
Després, el professor va agafar una capsa amb sorra i la va buidar dins el pot. Per suposat que la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va preguntar de nou si el pot estava ple.
En aquesta ocasió, els estudiants van respondre amb un sí unànim.
El professor, ràpidament, va afegir 2 tasses de cafè al contingut del pot i, efectivament, va omplir tos els espais buits entre la sorra.
Els estudiants reien en aquesta ocasió. Quan el riure es va anar apagant el professor va dir: “Vull que s’adonin que aquest pot representa la vida.
Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l’amor, coses que t’apasionen. Són coses que, encara que tot el demés ho perdéssim, i només aquestes ens quedéssin, les vostres vides encara estarien plenes.
Les caniques són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe,…
La sorra és tot el demés, les petites coses.
Si posem la sorra en el pot primer, no hi hauria espai pr les caniques, ni per les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai tindrem lloc per les coses relament importants.
Para atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat.
Juga amb els teus fills, dona’t temps per anar al metge, ves amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o afició favorita. Sempre hi haurà temps per netejar la casa, per reparar la clau de l’aigua,….
Ocupa’t de les pilotes de golf primer, de les coses que realment t’importen.
Estableix les teves prioritats, la resta només és sorra”
Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representava el cafè.
El professor va somriure i va dir: “ que bé que em facis aquesta pregunta. Només és per demostrar-vos que no importa quant ocupada pot semblar la teva vida, sempre hi ha lloc per un parell de tasses de cafè amb un amic.”

Share Button

La polèmica dels cartells

    M'agradaria saber la opinió de les companyes i companys de Xalandria i dels lectors d'aquest blog respecte de la denúncia del PP, per la via penal, contra els cartells que van aparèixer a la seva seu a Maó, cartells contra l'especulació urbanística.

   Creieu que aquests cartells serviran d'alguna cosa? Teniu alternatives? Què en pensau de la polèmica generada? Cap a on derivarà? I sobretot, on creieu que està l'arrel de l'especulació urbanística a ca nostra? Sé que sempre faig preguntes però és que realment m'interessa molt la vostra opinió. Qualsevol cosa menys restar callats davant el que està passant, no creieu?

Share Button

Un dissabte de Cap d’any (cançó)

Un dissabte de Cap d’any

uns quants mos vam ajuntar

i a La Cova vam anar

a menjar una fideuà.

Mentre pujavem sa costa

en Fonso ja va sortir

i ell matiex ja mos va dir

açò és sa casa i ca vostra.

Na Berta (na berta)

Lo mateix (lo mateix)

Es moixet (es moixet)

Ben igual (ben igual)

No vos prengueu res a mal

que quasi tots sóm xalandriers

i de sa banda de llevant.

I tra-la-ra-la-rà

i tra-la-ra-la-rà……

Share Button

Per a la posteritat

La Cova, el dinarot

No hi surt tothom, a la foto, però queda constància del dinarot i la xalada.

Bon any a tothom!

Share Button

Dia memorable a La Cova

Amics!!!!!!!!!!

Les 00:12 ja del diumenge 31 de decembre.

Només fa uns minuts que els darrers xalandriers supervivents, Domenech, Pau, Jane, Santi, Gemma i Nico, han deixat La Cova després de un dia realment preciós. Hi hem estat molts, ho hem passat bé, i han faltat alguns, vos hem trobat a faltar. Haiiii, Joel!!!!!!!!!!

Pes qui se l’han perduda, que sapigueu que al final hi ha hagut sobrasqada frita, i de sa bona! En Borja se’n ha encarregat de preparar-la amb perícia inigualable.

Sa fideuà, impresionant de veritat. Hi ha poques veritats tant veritat com aquesta. David, Isma, Joan, enhorabona, sou uns mestres, i acompanyada amb un allioli deliciós amb història i final feliç gràcies a un esplendit equip format per na Laura, na Laia i en Fonso, ¡que me quiten lo bailao!

Dies com aquests fan que un pugui dir que la vida val la pena.

Gràcies a tots! Una abraçada molt forta. I ens veiem demà vespre, vespre de cap d’any. Aprofit per desitjar-vos el millor en el 2007!!!!!!!!!!!!! tots vos mereixeu el millor del millor!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

p.s. Na Berta diu que vol que torneu, que quan veniu es posa ses botes. I jo també!!!!! tornau prest!!!!!!

Share Button

Mª Àngels Gornés en Concert “Aniversari”

Ep aquí!

Em complau convidar-vos als concerts que esteim preparant pels dies 29 i 30 d’aquest mes a Ciutadella i Mercadal.

Dia 29 a L’OAR a les 22 h i dia 30 a la Sala Multifuncional a les 21 h. El preu serà de 10 “eroes”

La cantant farà un repàs de la seva trajectòria cantant des dels primers poemes que va musicar, fins als més actuals. (Gumersind Gomila, Pere Xerxa, Damià Borràs, etc)

Estarà acompanyada per:

Guiem Soldevila (guitarres, veu i teclats) Nicolau Espinosa (llaüt, bouzouki, guitarra i mandolina) Sergi Ameller (teclats) Lluís Gener (baix) i “jo” Moisès Pelegrí (percussions)

A més, i haurà les col·laboracions de na Violant Menorca (violí i veu) i na Geliah (dança oriental)

La cantant cel·lebrarà d’aquesta manera 30 anys sobre els escenaris.

Estaria molt bé veure’ns i sobretot compaginant-lo amb la torrada de sobrassada que he vist que en David proposava per dia 30.

Jo vos recoman el concert de dia 30 sobretot pel lloc. Els músics esteim molt motivats, i en especial en Nicolau Espinosa, de tocar en aquesta sala i segur que serà un concert molt pol·lit.

Idò, Bones Festes i Bon Any

Share Button

Pa amb sobrassada frita

Ja fa dies que us volia parlar d’un dels plaers culinaris més genuïnament menorquins que existeixen: el pa amb sobrassada frita.

Llevar-se un dematí de diumenge i encendre la paella amb una miqueta d’oli, mentres escalfes un got de cafè amb llet… tallar unes llesques de sobrassada i posar-les a fregir (encenent s’extractor de fums, esclar)… i en pocs segons ja pots disfrutar d’aquella flaire, d’aquell aroma tan especial. Només cal que la posis en una llesca de pa per gaudir d’aquell gust tan exquisit que és el pa amb sobrassada frita!

Sa versió més “heavy” recomana sucar el pa amb l’oli de la paella encara calent, i així obtens unes llesques de pa cruixent i gustós que acompanyen millor que cap altre aquest deliciós menjar.

Bon profit.

Share Button

Teràpia Familiar Sistèmica

Fa uns tres anys estic realitzant un curs de Formació en Teràpia Familiar Sistèmica. Aquesta formació la duim a terme diferents professionals de l’administració local de Menorca i m’agradaria donar-vos a conèixer quatre pinzellades d’aquestes tècniques d’intervenció en famílies.

Amb aquests darrers anys m’he adonat de la importància de treballar amb les famílies quan algun fillet o adolescent presenta problemàtiques conductuals, o altres símptomes dificils de treballar de manera individual amb la persona i prou. No és que hagi descobert la panacea, ni que abans no en fos conscient d’aquesta importància de la família, però he après que poc podrem fer per treballar,per exemple, un cas de psicosis, transtorns conductuals, o anorèxia, sense conèixer a fons la família i treballar el sistema que produix aquest símptoma.

La intervenció sistèmica planteja el pas de l’individu al sistema, de l’intrapsíquic al interpersonal. Així no interessa un individu “malalt” sinó les maneres d’organizació del sistema en el què un individu demana atenció. La intervenció sistèmica utilitza així la interacció com element de traball i comunicació. És així que no atén el “perquè?” un individu reacciona de determinada manera sinó en el “com?” ho fa.

Una tècnica que destacaria de les que utilitzam i que ara faig servir a l’hora de treballar amb els meus alumnes, i que per tant remarc que no només és exclusiu de les teràpies i la psicologia, és el genograma familiar. Vull puntualitzar la gran informació que aquest ens pot donar, ens permet tenir una vista de la història d’una família i els seus avantpassats. Una tècnica que és capaç de desvetllar possibles conflictes i/o coalicions que poden estar incidint en l’actual problemàtica familiar. El context i els diferents sistemes familiars ens porporciona una gran base per fer unes primeres hipòtesis en el diagnòstic de la problemàtica que ens presenta la família.

Amb açò vull enlleçar amb l’article d’en Santi que parlava de la problemàtica del sistema educatiu i amb els comentaris que han anat sortint sobre la dificultat d’atendre aules tant massificades i professorat poc format, jo afegiria que una de les coses que més té abandonades el sistema educatiu és l’atenció i el treball amb les famílies dels alumnes; i ara aquí em surtiran els mestres amb les urpes que açò és impossible amb la quantitat d’alumnes que tenim i el poc temps del que disposam. Sí, és ver, jo som la primera que s’em fa molt dificil atendre a totes les families que tenim, però potser, de les poques vegades que podem treballar amb elles hi treballessim a consciència, des del no-jutjar, des del coneixement contextual on es mou la família, des de la recerca constant d’idees perquè la intervenció amb elles sigui més fàcil i accessible, etc, pot ser llavors, algunes problemàtiques que se’ns presenten entre el nostre alumnat seria solucionable, o si més no, reconduït al no fracàs, i no només em referesc a l’escolar.

Share Button