General

La casualitat ha volgut que, mentre a l’institut treballàvem, amb els alumnes de segon de batxillerat, el Noucentisme, a Madrid es celebrés una nova edició de Fitur, la Fira Internacional de Turisme, la més important de totes les que es fan i es desfan al nostre Estat. M’ha resultat inevitable trobar-hi una sèrie de punts de contacte. Hi ha ajudat el fet que, com que els menorquins depenem excessivament de la indústria turística, durant els dies que ha durat l’esdeveniment, la presència de representants illencs, sobretot institucionals, per les instal·lacions d’IFEMA ha estat més que esbombada per la premsa local, insular i autonòmica. Tot plegat m’ha semblat hiperbòlic. N’hi havia per quedar embafat.

Llegiu més

Views: 3

Per gentilesa d’algun dels múltiples virus emprenyatius que roden pel món aquests dies, he passat la setmana del 17 de gener i, per tant, la Diada de Menorca, prenent te de llençol. Així, no vaig poder celebrar, el dissabte de Sant Antoni, la festa organitzada a l’institut on faig feina, ni assistir, el vespre, al glosat que es va fer a la plaça de l’Esplanada, a Maó; tampoc no vaig poder anar al dinar de vesins que, dijous, es va fer a Ferreries —en què es van lliurar els premis del concurs de codolades, de què era jurat—, ni vaig assistir al concert santlluïser de Cris Juanico, dues activitats amb l’empremta indeleble de Joan López Casasnovas, a qui retien homenatge. Van esdevenir anotacions sense efecte a l’agenda: entre febre, mal de cap, tos i el coll irritat, la decisió de romandre a casa va ser forçada.

Llegiu més

Views: 1

Acabam d’encetar un nou any i, com sortosament ha esdevingut costum, s’ha presentat el poemari guanyador de la darrera edició, la tercera ja —cosa que vol dir que ja el començam a tenir consolidat—, del Premi de Poesia per a Joves Gumersind Gomila. El llibre Amb la melsa a la butxaca, d’Eva Ortega Puig (Campdevànol, 1987), agafa el relleu de Corpus, d’Alba Camarasa i de Plaquette de Préveza, de Bartomeu Obrador-Cursach, que es van endur la primera i segona edició, respectivament, del certamen. Els tres títols han estat publicats per AdiA, editorial capdavantera en el panorama de la poesia catalana actual, en unes edicions que, també estèticament, fan goig. Una aquarel·la del poeta maonès que dona nom al premi és la base del disseny de cada volum, que entra pels ulls. Ara bé, allò que els fa valuosos és el que hi trobam imprès, els versos.

Llegiu més

Views: 26

D’un temps ençà —de fet, des del setembre passat, quan realment va començar l’any, l’acadèmic, i no ara, en què, a pesar d’allò que indiqui el calendari, tot just hem fet una petita pausa en el camí que iniciàrem fa tot just un mal anomenat trimestre de gairebé quatre mesos—, m’he fet el propòsit d’atenuar l’adquisició de llibres. Les raons d’espai han esdevingut imperatives i, a casa —a les cases!, amb una no n’hi ha prou— comença a ser complicat trobar lloc on col·locar-los. Sortosament, és una situació incipient. Per açò mateix, cal ser previsor i, com a mínim, toca davallar el ritme per evitar haver de prendre mesures més dràstiques a mitjà termini. Tal com està el mercat immobiliari a Menorca, la idea de comprar una casa al camp, amb un bon bouer per reconvertir-lo en biblioteca particular, està totalment descartada.

Llegiu més

Views: 4

Fa unes poques setmanes va anar d’un pèl que no publiqués el xalandrot. És ver que no hauria passat res i que el món, per variar, hauria continuat girant. Però la causa de tot plegat, crec, mereix de fer-ne la crònica. La qüestió és que tenia una idea que em feia ballar el cap des de feia uns dies. Concretament, des que em va arribar un paquet amb els darrers exemplars de L’Avenç, els de la nova etapa de la revista, tot just reanudada després de l’estiu. Per no perdre el costum, vaig començar a fullejar-la pel final. Sortosament, hi vaig tornar a trobar un article de Jordi Puntí, que vaig començar a llegir. Hi explicava el costum de fer servir com a punts de llibre qualsevol mena de «papers que duen incrustat algun instant del meu passat», «sense cap lligam» amb el volum de què passarien a formar part. No va ser necessari arribar al punt i a part del primer paràgraf perquè prengués la flama que m’havia de dur a escriure un nou article al blog.

Llegiu més

Views: 4

Els diccionaris normatius són, per definició, conservadors. Fins que un mot —o una accepció— no està plenament consolidat, no hi sol entrar. Açò vol anys i, per aquest motiu, hi ha més d’un canvi social que triga molt a veure-s’hi reflectit, a través de les paraules que en fan referència. És el que ha passat enguany amb la darrera tongada de mots que han entrat al DIEC. Un d’ells, al qual voldria dedicar l’atenció, és donassa.

Llegiu més

Views: 8

Alguna vegada —poques— m’ha passat que, en llegir un llibre, hagi pensat que m’hauria agradat escriure’l. El cas més recent en què açò ha succeït ha estat amb Qui toca aquesta nit?, de Ricky Gil, publicat per Rosa dels vents, un segell de Penguin Random House, el setembre d’enguany. El vaig adquirir, de rebot, després de localitzar-lo, gairebé al final de tot de la darrera de les paradetes que vaig visitar, a la Fira del Llibre en Català de Menorca, que enguany es va celebrar —finalment— a Ciutadella, després d’una sèrie de turbulències prèvies que n’havien fet témer la continuïtat.

Llegiu més

Views: 2

Dijous vaig participar en una taula rodona —a l’IES Josep Maria Quadrado de Ciutadella— organitzada per la Plataforma per la Llengua al voltant de la següent temàtica: «Llengua i escola: reflexions al voltant de la nova proposta del govern de les Illes Balears». M’hi van convidar al costat de Josep Carreras Carre, mestre del Col·legi Concertat Sant Francesc d’Assís de Ferreries, Maria Camps, representant del sindicat STEI i Susagna Torres, mare i membre de l’APIMA del CEIP Pintor Torrent de Ciutadella. Rosa Gornés, voluntària de l’entitat organitzadora, es va encarregar de presentar l’acte; la correctora i traductora, Gemma Ferrer, el va moderar.

Per començar, es van plantejar tres preguntes que, breument —dos minuts per a cadascuna: vam fer el que vam poder— havíem de contestar tots els participants. Eren aquestes: quina valoració feu de la proposta de la Conselleria d’Educació del govern de les Illes Balears anomenada «lliure elecció de llengua a les escoles»? Considerau que la proposta obeeix a una necessitat pedagògica real o es fa un ús polític de la llengua? Com pot afectar aquesta mesura a la integració lingüística i social dels nouvinguts en minvar o eliminar les hores d’aprenentatge en català? Per si qualcú el pogués trobar interessant, transcric el text de la meva intervenció.

Llegiu més

Views: 2