R. de Santos

Hola família,

Com va tot? Després d’aquesta col·lecció d’entrades de temàtica política, veig que n’Isma recondueix el blog cap al seu terreny, la literatura. Idò, jo també faig el gir cap aquest àmbit, i us propòs un joc. Hem d’escriure una novel·la o, si no volem ser tan pretensiosos, un conte. El tema ens el dóna l’actualitat -la política, per no perdre del tot el fil amb les darreres entrades de Xalandria-.
Heu sentit que hi ha un senyor que s’ha vist immers en un escàndol de dalt de tot, que ja el voldria en Ferran Torrent per a qualsevol novel·la seva? Idò sí, aquest senyor se n’ha anat de putes (o putos) “amb sos doblers des poble” i s’ha gastat 45000 euros, que es diu deveres. Però açò no és tot, n’hi ha més. Resulta que aquest senyor era regidor del PP, casat, amb quatre fills i, segons sembla, membre dels Legionarios de Cristo.

No em direu que açò no és de novel·la.

Propòs encetar una mena de joc consistent a escriure, entre tots, un conte, partint d’aquestes dades. Pot ser divertit

David

Vaig néixer, que ja és molt

Visits: 0

6 comentaris a “R. de Santos”

  1. “Per sort, la perplexitat de l’avió li va fugir deveres en trobar-se amb els responsables de la promotora immobiliària amb qui havia de discutir els termes de la requalificació del nou palau de congresos. Era un gust fer negocis amb Gaspart i Navarro, sempre tan generosos tot i la fama dels catalans.
    Al vol de tornadà però, li van retornar l’ansietat i els remordiments per les sensacions sens dubte pecaminoses però sobretot torbadores de tot just unes hores abans en un avió com aquell. Hi havia de posar remei, de manera que en arribar a casa li va donar la bona nova a la dona i als nins: al juny anirem a veure el sant pare a València. Això i una sessio doble de cilici el diumenge següent van semblar deixar-li l’ànim asserenat…”

  2. “…i així va ser com, un bon, dia n’R. de Santos, després de llegir la biografia d’un tal Rasputin, va enfilar cap a s’aeroport i agafà es primer avió que partia cap a Son Fideputa. En ser dalt s’avió, mig endormiscat pes tec-tec dels motors, va notar cosa damunt ses cames i just va entreobrir un ull. Es retgiró el va deixar sec: es passatger que seia devora seu havia amollat una mà per damunt sa seva cama, i, com qui no fa la cosa, s’atracava subtilment cap a s’entrecuix. I li va agradar, a n’R de Santos, que el tocassin i el freguessin. No va pensar ni per un moment en sa immaculada dona, en els seus fills innocents i ben conduits pel camí de la saviesa, en els seus tantes vegades repetits discursos sobre la demoníaca aberració de la homosexualitat, en la fèrria convicció que l’adulteri era una de tantes altres degradacions de la societat moderna. Mentre l’homenot de devora li fregava allò que per ell ja no tenia nom, no va pensar en cap dels matrimonis gay que es va negar a celebrar, en els uniformes impecables de les seves dues filles, ni en els seus companys de la legión. I s’anà encenent i lliurant, i just l’avió va aterrar a l’aeroport de Son Fideputa, n’R de Santos va descobrir el pecat amb els pantalons molls i La Razón a una mà…”

  3. “Però açò no li acabava d’omplir prou…necessitava una mica més de joc a la seva vida. Ja feia temps que la seva dona no li acabava de respondre a les seves demandes, com ho diríem, més eròtico-sexuals. De fet, quan hi pensava, no recordava quan s’ho havia passat bé amb ella. Sempre havia pensat, encara que no reconegut, que li anaven un altre tipus d’històries, … i…

  4. Podria començar així (ja sé que és molt tòpic, però..)

    ” R. de Santos no era un sant. Però s’ho creia, per açò anava cada diumenge a missa puntual, net i afaitat. Sa seva feina a Cort li permetia tenir estonetes lliures, que dedicava a resar i a estar amb sa família. I qualque cosa més…”

  5. Molt bo, Àlex.

    S’admeten altres propostes. No cal que escriviu un conte sencer, ni fer-s’hi prop, sinó de contribuir entre tots a crear un relat per divertir-nos.

    (no sé si ho veis, però estic intentant mobilitzar la gent que habita, de manera totalment invisible, aquest petit món nostre que es diu Xalandria)

  6. Jo amb una novel.la no m’atrevesc, però si amb un remake d’un famós anunci comercial:

    Tiquet per ses torrades de Sant Sebastià: 3,50€
    Coc de sobrassada i cafè amb llet al Bar Bosch: 4,40€
    Capsa de durex (de dotze): 7,50€
    Cubata a la barra d’un puticlub: 25€
    Dar per cul uns quants nins netets i ben depilats: no te preu

    Hi ha coses que els doblers no poden pagar.
    Per tot lo demés, la visa oficial de Cort.

Els comentaris estan tancats.