Poesia menorquina a Barcelona.
XII Com la clavellina de l’aire que brosta penjada del ferram, no em cal terra on créixer. Sols vull un balcó esquerdat d’on penjar l’arrel aèria i esdevindre en un mur l’eternitat d’una resistència. Aquest poema pertany a una obra que ha passat molt desapercebuda: Tres poemaris (Empelts), de Jordi Florit Robusté, editat per l’IME … Llegiu més