Anàlisi Electoral (III) Unitat sí, UTE No !

El projecte d’Unitat ha estat un fracàs. Amb poc més de 25.000 vots, un 5, 4% ha quedat molt lluny de les expectativas que s’havia marcat (45.000 vots i un 11%). Els resultats han estat especialmente dolents a Palma un 3,67% Eivissa 1,35% i Menorca 3,30%. Val a dir que no és el pitjor resultat de la Història del nacionalisme a les Illes Balears. Així per exemple al1979 el PSM va treure el 3,3%, el 1982 el percentatge va davallar al 2,3%, que és el mateix percentatge que va treure el 1989.

De la campanaya electoral en voldria destacar un únic element positiu. En Pere Sampol ha estat capaç d’introduir de manera sòlida i ben documentada al debat el tema del finançament i l’expol·li fiscal. Si en aquestes eleccions s’ha parlat del tracte injust que rebem de l’Estat ha estat gràcies a n’en Pere i Unitat. Fins i tot en Rajoy i en Zapatero han reconegut el problema del finançament.

En aquest tercer escrit m’agradaria articular una valoració honesta d’aquesta experiència.

Una valoración honesta ha de tenir en compte el context polític i social actuals. Vivim en unes illes sense massa orgull propi, en un moment molt marcat per un bipartidisme gairebé insultant i antidemocràtic. El PPSOE si presentessin mobles enlloc de persones de carn i ossos treurien 4 diputats cadescú (Seria interessant saber que faràn els 8 diputats que hem elegit els propers Quatre anys). Les análisis politiques s’obliden massa sovint de tot això.

Qualsevol valoración hauria de tenir present també les dificultats tècniques de l’empresa: una coalició feta massa a corre cuita que ha tingut molt poc temps per presentar-se a la societat, una presència molt minoritària als mitjans de comunicació, un detall important és la inexistència dels logos del partits (no tenc cap dubte que si s’hagués presentat el PSM enlloc d’Unitat, a Menorca el percentatge hauria estat superior, senzillament perquè el PSM és una marca més coneguda que Unitat), el carácter mallorquín de la coalició (això ha fet molt de mal a Eivissa i Menorca que no s’han sentit la coalició), un missatge molt correcte però no extraordinari,…El que no acab d’entendre és que el PSM de Mallorca (i d’ERC) es tiressin a una piscina sense aigua, flotador ni paracaigudes. No era massa difícil preveure moltes d’aquestes dificultats.

Tanmateix cap d’aquest arguments és suficient per explicar el fracàs. Cal considerar qüestions més substancials.

  • Les estratègies fratricides dels partits petits mallorquins. Unitat va sorgir d’una estratègia d’ERC, UM i un grup d’escindits del PSM que es diu Entesa x Mallorca que per pur interès purament partidista volíem trencar l’estratègia de la nova direcció del PSM de Mallorca. El PSM de mallorca es va trobar entre l’espasa i la peret i va intentar reconduir l’operació tot fent una fugida endavant a l’estil Naffaroa Bai. Per cert el PSM va defensar fins el final la participació d’EU que s’ho va pensar seriosament però que finalment no hi va entrar (governar amb UM vale però anar en una mateixa ja no). En definitiva ningú més que en Sampol creia en la coalició. És trist que es dediquin tantes energies a destruir-se uns amb els altres.
  • La fragmentació del mapa polític mallorquí. A Mallorca existeixen fins a 6 partits polítics d’obediència no estatal (PSM, UM, ERC, Entesa x Mallorca, EU i els Verds) 4 partits d’obediència no estatal (PSM, UM, ERC i Entesa x Mallorca) i 2 que encara no s’ho han plantejat o si ho han fet no ho diuen (EU i els Verds). Aquesta fragmentació no té sentit i s’ha de reconduir. Només hi ha espai per a 2, una formació d’esquerres i una formació de dretes (s´hi m’apurau hi podríem afegir un tercer espai ecologista). El problema és que ningú està disposat a refundar-se en un nova formació d’esquerres d’obediència no estatal. Enlloc d’articular polítiques de converèngia política reals a l’estil Nafarroa Bai, ERC, EU, Els Verds i el PSM s’han dedicat a formar coalicions que els assegurin la seva continuitat quatre anys més. Tothom té el seu grau de responsabilitat, en aquest cas EU i ERC en tenen més que els altres.
  • La disjuntiva nacionalisme o esquerra. La discusió ens porta ha una disjuntiva no resolta (i que ha fet molt de mal al PSM de Mallorca). Uns argumenten que es traca d’articular una coalició de progrés que incorpori la qüestió nacional com un color més de l’arc de Sant Martí. Els altres opinen que es tracta d’articular un pol d’obediència no espanyola que treballi per transformar l’estat i fins i tot separar-se´n. Per mi la primera opció –la unitat de l’esquerra- no té cap futur. Si del que es tracta és d’aconseguir la unitat de l’esquerra per això ja existeix el PSOE (sinó mirau que ha passat amb IU). Per mi del que es tracta és d’articular un pol polític d’obediència no espanyola i fer-ho des d’una perspectiva d’esquerres i ecologista, tal com ho han fet el BNG o Naffarroa Bai. No es tracta de deixar de ser radicals sinó d’articular un país des de la radicalitat.


Unitat es va presentar com la Unitat de diferents famílies nacionalistes. Alhora de la veritat, només ha estat la unitat d’una sola família l’antic PSM de Mallorca. Fixau-vos que els resultats del 2000 i del 2008 són gairebé els mateixos. UM no hi tenia cap interès i la restat eren capalletes que giren a l’entorn del PSM. La presència d’UM no ha estat el problema. Els que han votat EU perquè el PSM s’havia coaligat amb UM han estat molt pocs. Han estat molts més els que han votat al PSOE perquè creuen que encara que presenti 4 mobles defensarà millor els interessos de les Illes Balears.

Unitat sí, UTE´s no.

Pau Obrador

Views: 0

5 comentaris a “Anàlisi Electoral (III) Unitat sí, UTE No !”

  1. Amics,
    Vaig tenir ocasió de dinar amb en Sampol fa ben poc a Barcelona, abans d’eleccions, i crec que no descobresc cap secret d’Estat si dic que es palpaven dubtes profund sobre la operació Unitat.
    La clau és preguntar-se si l’objectiu d’assolir escó -i fer front a les dificultats de la Llei d’Hont amb les forces petites- mereix fer una coalició on les costures ideològiques es forcen fins a extrems elevats. La resposta ha estat òbvia.
    Vist des de Barcelona, els resultats, ja ho sabeu, obliguen els que feien proclames de Dret a decidir, de crítiques al PSC per l’EStatut i les Rodalies, etc, a reflexionar. Tambe al PP.
    Pos sobre la taula idees obertes: en què basau el catalanisme del segle XXI? I el nacionalisme de les Illes? Tenim prejudicis sobre el PSOE i sobre el PP que cal revisar? Val la pena seguir discutint si és abans nacionalisme o les esquerres (un debat, dit amb respecte, molt vell)?
    Pos dues o tres idees més damunt sa taula:
    Anam a dos grans espais polítics, a Europa, com als Estats Units, com vaticinen Maragall, Veltroni, etc?
    Què es fa dia a dia en les esquerres, a les institucions de les Illes, per a fer possible que les diverses opcions autoanomenades de progrés després siguin premiades electoralment?

    Una abraçada.

  2. És que donar el vot al PSOE com a mal menor no ho acab d’entendre. Si un és d’Unitat vota Unitat i punt. El vot útil l’entenc d’una altra manera. Una manera una mica estranya, per cert. Algun dia ho explicaré

  3. Francesc,

    No estic defensant posar el nacionalisme per danvat l’eix esquerra dreta. El que estic defensant és articular el país (la nació) des de l’esquerra. Si m’ho deixes dir en la terminologia de la guerra civil. NO es tracta tal com deien els comunistes de primer guanyar la guerra i després fer la revolució, sinó com deia gent com n’Andreu Nin, lluitar en la guerra com com a primer pas de la revolució. Estic disposat a articular procés unitaris amb tota aquella gent que hi estigui disposat, encara que no pensi com jo. Tanmateix no estic diposat a elegir entre esquerra i catalanisme, per mi les dues coses van juntes i alhora.

    Per altra banda, en aquest país a vegades pateix d’una manca compromís. i orgull propi. EL fracàs d’Unitat és el fracàs d’unes forces polítiques, però també d’un país que no s’acaba de sentir orgullós del seu país.

    La relació entre Catalanisme i PSOE (a catalunya i Menorca) és certament la clau de volta. És un error regalar-ho tot al PSOE amb l’argumetn que “si tu no hi vas ells venen”, també és un error pensar que el PP i el PSOE són el mateix.

    Per cert l’slogan de campanya que millor resumeix l’estat de la qüestió: No saps a qui votar? Escola la cope”

  4. Molt ben dit. El dubte és: per què molts no hem anat a votar? I encara n’hi ha més, per què no posam per davant del concepte esquerra-dreta el sentiment nacional? Primer el país, després ja decidirem com governar-lo.

    I mentre no arribi el moment: serenor i ètica. Cal foragitar la impressió que els nacionalistes han aprofitat la seva força a Menorca per col·locar un munt de gent.

    Som partidari de mantenir Unitat i de deixar-nos de rondalles com “Si no hi vas ells tornen”. M’importa ben poc que tornin o no. Tal vegada a la llarga fóra millor que tornassin. Açò serviria per unir-nos. Què hem d’agrair al PSOE? Res de res. Bé, no vull exagerar: poca cosa.

  5. Bons anàlisis estàs fent des d’aquí Pau. M’he registrat només per felicitar-te per aquestes reflexions que estàs fent.

    Crec que, efectivament, un dels problemes d’Unitat ha estat la precipitació amb la que s’ha format. I amb la mateixa precipitació ja se’n volen desfer. Una nova precipitació que segurament s’haurà de repensar en un futur…

Els comentaris estan tancats.