La mili de Joan Daniel Bezsonoff

La resta de la setmana jo ensenyava francès a l’École de Guerre. Entre els meus alumnes hi havia un menorquí, el comandant Lluís Alejandre. En l’entrevista que havia gravat el professor Schwob, el comandant Alejandre explicava que parlava francès, espanyol i, amb un somriure, català… De seguit, me li vaig adreçar en català i vam simpatitzar. Em donava copets a l’esquena repetint:

– Joan, ets de poble. Com jo…

Ell m’imaginava més llest del que era. Compartia la meua admiració per la bellesa de Jayne Mansfield i de Gina Lollobrigida tot sorprenent-se que conegués actrius dels anys 1950.

– A sa teva edat, jo també anava boig per ses dones…

Malgrat les seves idees franquistes, sabia reconèixer el talent dels enemics. Havia confiat al capità de vaixell Ugarte la seua admiració per Lluís Llach.

Este tío lo tiene todo… Es rojo, separatista, maricón perdido pero es un músico maravilloso… El mejor de España…

Considerava la sida com un “càstig de Déu” i parlava de la presa de Barcelona de 1939 amb termes inaudits. “Quan Barcelona va ser alliberada…”

Em va regalar una guia de Catalunya bilingüe català-castellà destinada als oficials espanyols amb pròleg de Sa Majestat don Joan-Carles I. El meu catalanisme no li xocava pas i es mofava de mi amb les mateixes paraules que el padrí.

– Joan, tu menges, beus, somnies i cagues en català…

Vint anys després, don Lluís va acabar cap de l’estat major de l’exèrcit de terra espanyol… Quan el van jubilar prematurament, va declarar que volia ser propietari dels seus silencis més que esclau de les seues paraules. Ha publicat un assaig històric, La guerra de la Cochinchina. De tant en tant, ens cartegem. En castellà.

Més enllà de les idees i de les creences sempre hi ha l’home.

Joan Daniel Bezsonoff, Un país de butxaca, p. 99-100

Share Button

Un comentari

  • àlex

    4 abril, 2010

    Veig, estimat, que seguim amb les mateixes obsessions de sempre. I ho dic, que consti, per la tirada que li tens als autors i temàtiques del Rosselló.
    Calcul de totes maneres, que en aquest cas en Bezsonoff t’haurà d’agraïr la difusió menorquina de la seva obra. De ben segur que més d’un i més de dos el descobriran gràcies a la teva cita. I no descart fins i tot que qualque exemplar seu acabi a l’ila de la sang.
    Salut i deixau espigar qualque espàrrec!

Els comentaris estan tancats.