Desembre

Junt amb el fred i la foscor de febrer, desembre és dels mesos que manco m’agraden. Igual que gener és un fals, perquè el primer diu acabar l’any i l’altre diu que l’enceta quan ja tots sabem que setembre ho és tot, en aquest sentit. Vénen uns primers dies festius encarcarats en un pont incomprensible, que no té res a veure amb la nul·la importància festiva que molts i moltes atorgam a la Inmaculada Constitución del Reino de España (res a celebrar, altra vegada). Després, una setmana i mitja de classes i una altra interrupció (de 17 dies) perquè és Nadal i vénen els reis. És el pitjor mes per recordar i tenir presents les absències, sobretot les més recents, obligats com estarem a celebrar la joia familiar i la de l’amistat. Desembre, mes del consumisme desenfrenat que tornarà a omplir les cases d’inutilitats, els fiets i fietes de maldecaps davant tants regals desproporcionats, i els carrers i les places de llums i cançonetes nadalenques.

Però hi haurà les ganes que faci fred de ver, fred viu. Que el Barça ens continui fent la vida més amable i manco agra. Que els fiets i fietes sentin el neguit innocent dels reis i la seva màgia oriental. Que hi ha ganes, sempre n’hi ha!, de tornar i abraçar. I de música de fons, We shall overcome, cantada pel Boss.

Share Button

2 comentaris

  • Joel

    4 desembre, 2011

    El temps vola, cert. Tenc seriosos problemes per comprar diaris. Compartesc del tot la teva visió i pass moltíssim de creure’m que a can Godó apostin pel català. Es pot ser un cretí en totes les llengües del món.
    I no em facis empegueir.

  • Ismael Pelegrí i Pons

    4 desembre, 2011

    El temps passa volant.
    Tenia pendent el comentari de l’entrada de novembre i, ai las, ja som a desembre. No podré dir-te, idò, que de cada vegada estic més decepcionat amb el DiAra de Balears, aquest híbrid periodístic en què 1+1 no dóna 2 sinó 0,6 (i som generós), o amb un diari com El Punt, un mitjà comarcal en el sentit pejoratiu de la paraula.
    Bé, és igual. Compartesc, en general, el contingut del text desembrer, especialment el desig dels retrobaments i les abraçades i el gust per aquest disc del boss, gran part del mèrit del qual és Pete Seeger (bo de ver!), i de la cançó en particular (perquè no podem perdre mai!). És un plaer llegir-te.

Els comentaris estan tancats.