Vull començar amb el recull de tres titulars de la mateixa notícia:
Ramon Ferrer, nou president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
L’AVL tria un blaver
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/477189-lavl-tria-un-blaver.html
Ramon Ferrer, procedent del secessionisme lingüístic, nou president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
http://www.ara.cat/cultura/LAcademia-Valenciana-Llengua-Ramon-Ferrer_0_593340825.html
Independentment del contingut de la notícia, que tracta de l’elecció del president d’una Acadèmia que mai s’ha pogut llevar, i amb tots els mèrits, de ser una institució polititzada fins a límits vergonyants, i que sembla que així continuarà, el tractament que se’n fa des d’aquests tres mitjans (per l’enllaç ja es veu que són Vilaweb, l’Avui i l’Ara respectivament) ens donen idea de per on van els tirs, i ens obre a un debat molt llarg, però que sembla que no solucionam mai. Només amb els titulars ja basta per fer l’anàlisi. Les notícies, després, no difereixen tant entre elles, tot i que van en acord a cada titular. L’Avui (o El Punt, que és el mateix) i l’Ara, des d’una òptica estrictament principatina, tracta la notícia des de la perspectiva de la condescendència amb els germans (o, millor dit, dels fills) del sud, i demostrant com de malament estan al País Valencià, amb un PP que arriba a qüestionar fins al moll de l’os la veritat científica. Però no demostren cap voluntat d’entrar en el terreny de la comprensió de l’entramat social, polític i cultural de les terres amb qui comparteixen nació i de la dificultat que comporta moure’s en aquestes coordenades. Una passa que podria ser considerada com quelcom normal, al sud de l’Ebre pot ser una passa enorme, una mostra de coratge. Però açò no els importa, la finalitat, de fet, és el de dirigir-se als lectors del nord de l’Ebre i en aquella banda de la mar, els més nacionalistes, a més, perquè es desgarrin les vestidures amb les decisions dels feixistes valencians perquè… què se’n pot esperar de qualcú que ha perseguit la identitat catalana de València i són un cultiu de corruptes? Mesquins, els valencians…
Vilaweb, en canvi, essent una iniciativa amb clara voluntat nacional, però que sorgeix del País Valencià, mira de tractar-ho amb més asèpsia, malgrat sigui conscient de la gravetat de la situació, i en aquest cas de la decisió en concret d’elegir algú que ha defensat el secessionisme lingüístic des de postures radicals i polititzades, com a president d’una acadèmia lingüística.
No vull fer cap defensa ni crítica d’uns mitjans en benefici d’altres. Però volia constatar que aquest és el debat que s’obre. Em dóna la sensació que cada vegada hi ha menys consciència de treballar cap a un mateix objectiu nacional, i les reivindicacions de Catalunya són cada vegada més aïllada, com si la idea dels Països Catalans ja fos renunciada. Parl a nivell polític, però també en àmbit molt genèric, cultural, intel·lectual… La situació de l’AVL, i tot el tema lingüístic i cultural, per extensió, és dura, i aquesta notícia ens ho demostra. Però tal vegada no és dolent que s’acostin postures com les que representen Lo Rat Penat, valencianista i catalanista en els seus inicis i passat al regionalisme més ranci a partir dels 80, i el catalanisme cultural. Pot ser un desastre, també, però probablement no hi ha altre remei que fer-ho i treballar molt. Però clar, és més fàcil dir que amb el PP què se’n pot esperar, o dir què se’n pot esperar dels valencians, que a la fi tenen el que es mereixen votant qui voten. Cosa semblant al que passa quan parlen dels mallorquins o menorquins (les Illes) i del desastre que suposa en Bauzá. Si ens volem sortir de forma digna en el debat polític i en la batalla, si voleu, necessitarem els catalans estrictes. Però no els salvadors, sinó els que són com nosaltres. No podem fer més passes enrere, i açò vol tendir la mà amb humilitat a cada banda. Ho sabrem fer?
Visits: 0