Navega per la categoria

Política

Joana Barceló Martí

Aquest matí quan ha obert l’ordenador després de dos dies de no fer-ho m’he trobat amb la sorpresa que na Joana Barceló ha dimitit i que si no hi ha res de nou Marc Pons serà el nou president de Menorca – el sisè. Pels qui els hi agradi el trivial, es podria destacar la distribució geogràfica gairebé perfecta dels presidents i presidentes de Menorca. El primer president fou d’Es Castell, el segon de Maó, el tercer de Ferreries, el quart d’Alaior, la cinquena de ciutadella i el sisè serà d’Es Mercadal,…. Quan tindrem un president d’Es Mitjorn i de Sant Lluís?.

Na Joana ha estat una bona presidenta, segurament la millor que ha tingut Menorca fins ara. Treballadora, ambiciosa, incansable, amb les idees clares, de Ciutadella, na Joana un animal polític com no n’hi ha d’altre ha deixat el llistó molt amunt. La seva presidència ha estat globalment positiva per Menorca. M’agradaria destacar-ne tres elements.
Continua llegint

Share Button

Barack Hussein Obama

Divendres matí des de la l’habitació de l’hotel on m’allotjava vaig escoltar en diferit per la CNN el discurs sencer de Barack Obama a la convenció demócrata de Denver. Davant 85000 persones i amb tota la perafernàlia americana, Obama va esbossar la seva proposta electoral en un discurs brillant.

Com entendre el fenòmen Obama? Fins a quin punt la seva candidatura suposa un canvi polític real? Es tracta d’un Zapatero a l’Americana -un oportunista que només creu amb enquestes i els assessors d’imatge – o d’un líder de veritat amb un programa de canvi real i radical “a change we can believe in”?
Continua llegint

Share Button

Entre vint i quaranta mil milions de peles (cada any)

Així, a sac i en pessetes, que encara sembla més, aquest és l’import aproximat del dèficit fiscal de Menorca l’any 2005, d’acord amb la informació oficial -i per tant no gens susceptible de tendenciosa- del minsiteri d’hisenda espanyol, agafant les xifres més prudents i les més agosarades. Com que els anàlisis seriosos ja se n’han fet a manta aquests dies, per exemple aquí, aquí i també aquí. Us propos de fer anar l’enginy i proposar alternatives per fer servir aquests doblers que cada any volen o naveguen mar enllà. Primera ronda:

1.- l’ecologista: comprar Son Parc i Son Bou, tirar baix els hotels Milanos y Pingüinos i llaurar el camp de golf.

2.- el malalt de càncer: enviar a tots els menorquins malalts a tractar-se al Johns Hopkins

3.- el liberal: deixar de cobrar a cada família menorquina impostos per valor de un milió de pessetes cada any per tal que puguin decidir fer amb aquests doblers, guanyats amb l’esforç de la seva feina: estalviar, consumir, pagar hipoteques, invertir, col.laborar amb ONG’s,…

4.- el lasallista: compar una llicència de la NBA i poder veure a Maó el millor bàsquet del món.

5.- l’estudiant: matrícules, bitllets, costos de residència, gin, i porros de franc per dues carreres i un postgrau a qualsevol universitat del món.

6.- el desenvolupista: autovia Maó-Ciutadella, segon aeroport a Ciutadella i ampliar el dic de Son Blanc.

7.- L’hoteler d’ASHOME: regalar un bitllet d’avió de franc a cada família de turistes perquè tornin.

segur que n’hi ha moltes més, d’idees. Qui segueix?

Share Button

Terrorisme urbà a Ciutadella

L’Ajuntament de Ciutadella ha decidit que el millor lloc per fer l’aparcament subterrani tan desitjat és la Plaça des Pins, en ple centre del poble. Ha aconseguit el que sembla tan difícil, que és unir el poble contra seu, sota el lema “Volem es Pins!”.

El passat dijous 29, va tenir lloc un succés desafortunat: Després que el dia anterior sortís a IB3 un reportatge sobre el moviment ciutadà contra aquesta iniciativa, de bon matí, van llevar el brollador de la font des Pins sota el pretext que “queia a troços i s’havia de restaurar”. Aquest fet va desencadenar la fúria d’entre 600 i 1000 ciutadellencs, que van interpretar el fet com una provocació/demostració de força/terrorisme urbà, i es van manifestar el capvespre assaltant l’Ajuntament de Ciutadella.

El moviment ciutadà ha esdevingut en una pàgina web sobre el tema: http://pins.moviment.info/ en la què es recopilen informacions diverses: videos, articles, fotos, i maneres de col·laborar amb la causa. Diversos blocs han acollit el tema, i han servit d’eina organitzativa per moure masses. Per exemple, el bloc de la regidora del PSM a Ciutadella, Maite Salord: http://maitesalord.cat/ o Can Lluri: http://canlluri.blogspot.com/

Els diaris insulars menorquins també se n’han fet ressò, omplint pàgines i pàgines de declaracions, cròniques i foc creuat entre l’equip de govern per una banda i l’oposició i el moviment ciutadà per una altra.

De moment, hi ha unes 4000 firmes recollides contra aquest projecte en poc més d’una setmana i la lluita continua.

Share Button

Ho veig així

He esperat que en Pau acabés d’escriure la seva sèrie sobre les passades eleccions espanyoles per fer també jo un post breu sobre el tema i el debat sanament generat -entre els de sempre, clar- a Xalandria.

En Pau escriu moltes coses i, en algunes, mostra perspectives diferents de les que esteim acostumats quan llegim sobre temes electorals o de política. Emperò pens que en algun cas molt concret, la seva manera d’observar la política feta aquí baix no concorda sempre amb la meva, i com que el debat d’idees sempre és bo, cap açò vaig.

Crec, Pau (i molts altres), que tens una obsessió amb Esquerra Republicana i la seva presència fora de les quatres províncies. Per si encara algú no ho sap, jo dec ser dels principals culpables d’obrir el que en Pau anomena la voluntat d’ERC per substiruir el PSM. Primera cosa, ara mateix i des de fa més de deu anys no tenc res a veure amb ERC. No he sentit mai a cap menorquí que s’ha queixat de la presència democràtica i cívica d’un partit català fora del Principat, queixar-se tres segons d’intrusisme referint-se als dos grans partits espanyols (fins al punt que en Pau fins i tot situa EU com a partit de no obediència espanyola en un d’aquests anàlisis xalandriers). Esquerra representa, a hores d’ara i mal pesi a molta gent, una opció matisadament nítida per la independència. Una opció que jo percep com a única (per tant no es vol subtituir res que no sigui igual). I reblant: algú sap quin model d’articulació política proposen PSM o EU? Jo no, ho dic de tot cor. La indefinició ambigua d’uns i el federalisme espanyol d’altres no crec que siguin bon discurs per engrescar el futur. Tot mena a Espanya.

La presència de Joan Tardà a Maó per donar suport a aquest jove ferrerienc no és cap història de voler suplantar el PSM. Joan Tardà (veterà independentista del Baix Llobregat que ens pot donar amb cullereta a molts) té el dret a fer campanya on vulgui i per al que vulgui. No serà ni la primera ni la última vegada que dirigents d’ERC dónen suport explícit a qualque menorquí en la seva lluita pacífica contra el túrmix espanyol. M’agradaria saber, idò, quina por té el PSM d’ERC? Podria rallar ara de quan ERC era present a Menorca sent-ne jo el cap de la secció local (1993-1996). Ara mateix, i ho ha assenyalat el mateix Pau, Unitat neix en bona mesura per la iniciativa d’ERC a Mallorca. Ara prest hi haurà qui començarà a dir que els no bons resultats d’aquesta proposta són responsabilitat d’ERC, en Carod i la Verge de Montserrat? Jo he votat Unitat i des de ja apost per mantenir les intencions i expectatives que van generar fa mesos aquesta coalició. La bona feina té sempre els seus fruits i la constància en casos de suplementació nacional com la dels Països Catalans ha de ser full de ruta.

Pass molt de qui és el president dels espanyols, de si un partit o l’altre farà açò o allò o de veure si IU fa ui. M’és igual. Menorca tindrà ara al Senat algú que en principi pot fer qualque cosa per l’illa a Madrid, només que en faci una haurà fet molt més que els darrers senadors que hem escollit. La resta, Espanya, Espanya i més Espanya. Comencem a articular des de la política Països Catalans que ells no ens faran la feina, i ens hi va el futur.

Share Button

Anàlisi electoral (i IV). RIP IU (1986- 2008)

M’agradaria acabar aquesta sèrie amb un comentari sobre Izquierda Unida. Aquestes eleccions han confirmat la desfeta d’IU, que gairebé ha desaparegut de l’arc parlamentari. Dels 21 diputats que tenia el 1996 ha passat a 2, un dels quals pertany a IC, un partit totalment independent d’IU. En 12 anys ha passat de 2.639.000 vots a 963.000. Ha perdut 1.6 milió de vots, 300.000 dels quals els ha perdut en els darrers quatre anys. No hi ha dubte que la llei electoral espanyola ha accentuat la desfeta. Tanmateix no n’és la causa. Quan un partit només treu un 3,8% de vots allà on es presenta ho té fomut sigui quina sigui la llei electoral. Continua llegint

Share Button

Anàlisi Electoral (III) Unitat sí, UTE No !

El projecte d’Unitat ha estat un fracàs. Amb poc més de 25.000 vots, un 5, 4% ha quedat molt lluny de les expectativas que s’havia marcat (45.000 vots i un 11%). Els resultats han estat especialmente dolents a Palma un 3,67% Eivissa 1,35% i Menorca 3,30%. Val a dir que no és el pitjor resultat de la Història del nacionalisme a les Illes Balears. Així per exemple al1979 el PSM va treure el 3,3%, el 1982 el percentatge va davallar al 2,3%, que és el mateix percentatge que va treure el 1989.

De la campanaya electoral en voldria destacar un únic element positiu. En Pere Sampol ha estat capaç d’introduir de manera sòlida i ben documentada al debat el tema del finançament i l’expol·li fiscal. Si en aquestes eleccions s’ha parlat del tracte injust que rebem de l’Estat ha estat gràcies a n’en Pere i Unitat. Fins i tot en Rajoy i en Zapatero han reconegut el problema del finançament.

En aquest tercer escrit m’agradaria articular una valoració honesta d’aquesta experiència. Continua llegint

Share Button

Anàlisi Electoral (II): Repensar el catalanisme.

L’editorial de vilaweb d’avui comença tot dient que “Elis qui volem que aquest país sigui més lliure no podem estar contents amb els resultats electorals d’ahir. Són dolents a tot el país i preocupants”. Hi estic d’acord. Amb l’excepció de CIU tots els partits d’obediència catalana han sofert una important davallada. La desfeta més important és sens dubte la d’ERC (d’Unitat i el PSMen parlaré en un escrit proper). ERC ha passat de 652.000 a 296.000 vots. És a dir que ha perdut uns 360.000 vots, aproximadament un 60 % del seu electoral. Són uns resultats que només es poden qualificar de molt dolents.

Paradoxalment la desfeta d’ERC es produeix quan més gent que mai es declara sobiranista o independentista. A diferència del comunisme, el catalanisme d’esquerres no està en crisi. El que està en crisi són les forces que el representen.El milió d’independentistes no han desaparegut ni han disminuït sinó que senzillament s’ha quedat a casa, han votat en bloc o han votat circumstancialment al PSC o al PSOE. El mateix ha passat al País Basc (Arrassate 40% d’Abstenció).

“Com és possible que havent-hi mes sobiranistes que mai, els resultats en conjunt de les forces nacionals són tan minsos?”, es demana l’esmentada editorial de vilaweb. La raó d’aquesta desfeta cal cercar-la certament en una desorientació de l’electorat “nacionalista” així com en la poca consistència de l’espai catalanista d’esquerres. Intentaré aportar alguns elements per entendre aquest desencís.

Continua llegint

Share Button

Anàlisi Electoral (I): En Rajoy també té motius per estar content

En aquestes eleccions no hi ha hagut grans sorpreses. Així i tot hi ha moltes coses a comentar. Des d’aquest bloc m’agradaria fer una reflexió sobre la (nova) situació política a Espanya, Catalunya i Menorca. Dividiré aquesta reflexió en quatre parts. Començaré tot parlant del PPSOE

Primer va sortir Zapatero. Se’l veia satisfet, relaxat i optimista. Feia cara de triomfador. Tal com preveien les enquestes havia guanyat les eleccions, encara que sense arribar a la majoria absoluta. Uns moments més tard va sortir Rajoy. Tot i que no havia guanyat les eleccions, en Rajoy també feia molt bona cara. No tan sols no hi ha hagut desfeta, sinó que havia millorat el resultat. El PP ha reforçat les posicions sense modificar ni un milímetre el seu discurs tan ferotjament reaccionari. Tal com molt bé diu en santi representa una caverna de 10 milions de vots. Poca broma.

En Rajoy té motius per estar content: Continua llegint

Share Button

Una caverna de 10 milions de vots

Sens dubte el que més m’ha sorprès de les passades eleccions ha estat el número de votants del PP: 10.169.973 Sincerament, tenia l’esperança, o tal vegada la il.lusió, que la seva radicalització ultradretana els hi passaria factura, que sacrificar en Gallardón en públic tindria consequències, en definitiva, que els “Legionarios de Cristo Rey” perdrien força dins el PP. Però no, la frase del día al PP és que “si la niña no ha podido llamarse Victoria, se llamarà Esperanza” (Aguirre, és clar). Ja mos podem preparar, si la cosa finalment va cap aquí

Share Button