acampats indignats i el trencament del consens social

per

No és cap secret que la meva simpatia pels acampats indignats és limitada. Ni em convenç el seu mètode – revolucionari en l’estètica més que en el contingut- ni el seu discurs – molt especialment la crida gens dissimulada a l’abstenció. No em deixa de sorprendre que un grup que s’anomena democràcia real ja encara no tengui massa clar això del dret a l’autodeterminació (que no és el mateix que la independència). He seguit una mica tota la moguda a través del Twitter i els debats sovint s’assemblen més a les tertúlies d’Intereconomia que als discursos d’en Manuel Castells o n’Arcadi Oliveras.

Tanmateix com diu en Miquel Maria no menyspreem els indignats. Aquest moviment és important i s’ha de tenir en compte. El que és important però no són les acampades en sí mateixes sinó el malestar que visualitzen. Tal com diu en Jordi Armadans “no tornem a equivocar-nos: el moviment del 15 M i les acampades no són importants en si mateixos. Ho són perquè posen el dit a la nafra de moltes coses que no funcionen bé. Encara que hi hagem fet tant poc, fa temps que sabem que no funcione”. De moment els acampats han aconseguit canviar els termes del debat polític i això té molt de mèrit.

Llegiu més

Views: 0

Que ha passat?

per

EL PP governarà Menorca i la majoria dels seus ajuntaments. També governarà el govern de les Illes Balears. Ho han decidit democràticament amb total llibertat els menorquins i menorquines. És una victòria contundent, de les que fan història. Enhorabona! Però com hem arribat aquí? 1- Per mi el més important de tot és que el … Llegiu més

Aire fresc

per

Haig de reconèixer que el nivell dels aconteixaments que s’estan produint des del 15-M m’ha agafat per sorpresa. Havia vist nàixer les reivindicacions a la xarxa, però no em pensava que acabessin saltant al carrer amb la força que ho han fet. Segurament hi ha tingut a veure que molts, a més d’indignats, comencen a estar ofegats per la crisi econòmica i les poques perspectives de futur.

M’he decidit a escriure aquest article després de llegir molts comentaris de gent políticament activa que ara sembla que preferirien que aquesta joventut, fins ara acomodada i consentida, no hagués aixecat la veu. Molts els critiquen perquè diuen afavorirà l’entrada de la dreta més rància, d’altres perquè diuen que són anti-sistemes animats per l’esquerra radical, uns tercers perquè les reivindicacions no són coherents, i finalment els nacionalistes els critiquen perquè, segons ells, la culpa de tot la té el dèficit fiscal i no el sistema polític. Bé, deixim dir-los que van tots errats, els partits i els seus afiliats no han entès res, o no ho volen entendre.

Benvolguda Aurora Herráiz

per

Carta publicada al Diari Menorca el 10 de maig (sense voluntat de fer la competència a la maginifica resposta d’en Miquel). La carta contesta un escrit d’una candidata del PP al Consell He llegit amb atenció la seva resposta al magnífic article d’en Miquel Camps “És el PTI o és el preu?”. Li agraesc el … Llegiu més

Democràcia real ja

per

Ja va unes quantes vegades que m’arriben noticies d’aquesta iniciativa, així que al final he entrat a mirar. He llegit el seu catàleg de propostes, que us enllaç aquí mateix. Seria intererssant conèixer opinions i obrir debat. A jo el catàleg m’agrada en gran part (hi ha punts que directament no), però peca del mateix … Llegiu més

Salvem Acció Cultural del País Valencià

per

Tal com deveu saber pels mitjans de comunicació, el govern de Francisco Camps ha aconseguit finalment, contra tota raó i amb legalitat més que dubtosa, tancar els repetidors de TV3 gestionats per Acció Cultural del País Valencià. Després de més de vint-i-cinc anys d’emissions, sempre plenes d’entrebancs, i després de quatre anys de persecució brutal, … Llegiu més