Dubrovnik
Per primera vegada m’he decidit fer un viatge tot sol per plaer. Amb l’excusa d’un congrés a Sarajevo he aprofitat per fer una setmana a cavall de Croàcia, Bòsnia i una miqueta de Montenegro. A l’avió de camí cap a Dubrovnik tot són preguntes. Que fas quan viatges tot sol? I els fosquets no t’avorriràs com una ostra? Sóc potser massa gran per fer una petita aventura com aquesta? Coneixeràs gent o estaràs sempre tot sol? El primer vespre el pas a Dubrovnik una ciutat més italiana que Balcànica. M’he reservat una habitació individual a un hostal amb molt bona reputació a tripadvisor. I sí la gent en general era més jove que jo però amb un vespre faig conversa amb un anglès d’uns 30 anys que viatjava sol d’alberg en alberg per la costa balcànica; un canadenc super cool que feia Europa després d’un any a la Índia; tres al·lotes una mica més joves d’Alemània, Gernsey i Anglaterra, un Novaiorquès que després de fer muntanyes de diners a Wall Street havia obert un hostal a Dubrovnik. Vam acabar el vespre a una terrassa impressionat als peus de la muralla amb una lluna plena d’escàndol. Allà vaig conèixer un islandès d’Akureyi que va anar a classe amb un bon amic meu. Feia un parell de setmanes que viatjava pels Balcans preparant cròniques culturals. Prova superada
On s’acaba la mediterrània i comença els Balcans
A la introducció del magnífic llibre Mediteranski Brevjiar (Mediterranean a cultural Landsacape) Pedrag Matvejevic es qüestiona la possibilitat de definir els límits de la Mediterrània. No hi ha manera de determinar on comença i on acaba el mare nostrum tant des d’un punt de vista geogràfic com cultural. Hi ha àrees on la Mediterrània penetra terra endins mentre que n’hi d’altres zones en què no. Els Balcans és una d’elles. La costa de Croàcia és una regió prima i allargada que no s’endinsa massa més de 3 o 4 Kilòmetres. Just al darrera de la ciutat de Dubrovnik tens una serralada ben alta, darrera de la qual hi ha els Balcans pròpiament dits. Agafam la carretera de la costa. Les vistes són espectaculars amb un mosaic d’illes, caps, ports i muntanyes. Arribam a Neum i giram a la dreta. I el paisatge canvia de cop, primer sec i muntanyós i una hora més tard gairebé alpí. El paisatge cultural també canvia. La costa croata té un deix italià molt fort que desapareix ràpidament quan penetres l’interior. Homes forts, vaques al mig de la carretera, pobles una mica atrotinats. Un altre món obre la porta, és la terra dels eslaus del sud.
Visits: 5
