General

Una de les primeres conseqüències dels canvis de color polític derivats de les darreres eleccions autonòmiques i locals ha estat molt vistosa. Alguns departaments del Consell Insular de Menorca i l’ajuntament des Castell, a partir de la nova constitució de les corporacions, han fet servir públicament un model de llengua molt significatiu, darrere del qual hi ha una sèrie de polítiques lingüístiques i culturals preocupants, en què potser destaca la presència en àmbits formals de l’article salat, tot i que aquesta no és l’única innovació introduïda: pel que fa al lèxic, també hi ha més d’una perla (les fetxes assenyalades, el mes de juriol). Només cal veure, d’una banda, la targeta amb què els primers convidaven a l’exposició dedicada a l’empresa gelatera La Menorquina o, de l’altra, el programa de les festes de Sant Jaume i els missatges que apareixen al grup de difusió de WhatsApp de l’ajuntament castellà, per a comprovar la magnitud del despropòsit.

Llegiu més

Visits: 160

Acostum a llegir amb un llapis o amb un subratllador a mà. Aquests dies, per exemple, en què m’he submergit en la narrativa de Blai Bonet, Mercè Rodoreda o Joan-Lluís Lluís, no he pogut evitar de marcar, en el text, frases que m’han semblat impactants, pel motiu que fos. No sempre tenc clara la finalitat d’aquest exercici, perquè potser no hi retorn, al text, tot i que hi ha vegades que aquests subratllats m’activen. Immediatament. És el que m’acaba de succeir durant la relectura de Mon oncle, que podria haver fet acompanyada d’alguna copeta de licor de chartreuse verd. Es tracta d’una bona novel·la de Màrius Serra, de 1996 —almenys en l’edició que tenc, del Cercle de Lectors—, la lectura de la qual aprofit per recomanar encaridament. I no perquè una part de la narració succeeixi a l’illa de Menorca, que també, sinó perquè l’obra està ben aconseguida. Enganxa.

Llegiu més

Visits: 90

És força coneguda la locució llatina in vino veritas. En el vi hi ha la veritat. Si no vaig errat, aquests mots fan referència a la capacitat que l’alcohol té a l’hora de fer-nos més loquaços i, es suposa, més sincers. Jo ho diuen, dels fillets i dels borratxos: sempre diuen la veritat. Ho podríem discutir, tot i que val més deixar-ho per a un altre moment. Si de cas, m’agradaria de parlar d’altes aspectes amb què podem relacionar el vi, a part d’aquesta suposada sinceritat.

Llegiu més

Visits: 120

I si aprofitàssim la jornada de reflexió per a fer un exercici que no hauria de ser puntual, és a dir, limitat al dia abans de dipositar una papereta dins d’una urna? Practicat de manera regular, el fet de tornar a pensar les coses de manera rigorosa i aprofundida ens hauria de permetre ser més crítics —és a dir, tenir criteri— davant del món que ens envolta i de què formam part. Així, podríem actuar-hi conseqüentment. Potser d’aquesta manera, esdevindríem, d’acord amb Joan Francesc López Casasnovas, una ciutadania que no s’inhibiria a l’hora de fer política, entesa aquesta «com a servei, com a cultura; la política entesa aristotèlicament com la dignitat més alta per a un ciutadà», per a dir-ho emprant les paraules del savi ciutadellenc.

Llegiu més

Visits: 64

Publicat al diari Menorca dia 9 de juliol de 2023

A les classes d’història, quan es parlava de l’Antic Règim i del final d’aquesta etapa apareixia sobretot la idea que s’havien acabat els privilegis per a un sector que en realitat era minoritari dins la societat: la noblesa. L’aristocràcia tenia uns avantatges davant la llei i davant l’Estat que els altres no tenien: no pagaven impostos, les rendes eren per ells sense que haguessin de fer feina, etc.

Vist en la distància, quan ho estudiàvem semblava que era una època rocambolesca, i que no podia ser que això existís, perquè, clar, ara tothom és igual i té els mateixos drets, no podem pensar una altra cosa. Però tot ben enfora de la realitat.

Llegiu més

Visits: 93

Hi ha hagut, aquestes darreres setmanes, molt d’enrenou al voltant de qui serà –si les decisions que venen de fora no ho impedeixen: vistes les coses no es pot descartar res en aquest sentit– el nou conseller de cultura del Consell Insular de Menorca, la primera institució de govern de l’illa, sempre i quan a Palma o a Madrid no decideixin el contrari. Se n’ha parlat molt, d’aquest personatge, sobretot perquè la trajectòria dels darrers anys s’ha caracteritzat per deixar anar una caterva de declaracions als mitjans i a les xarxes –sobre la diversitat sexual, els vaccins o la llengua, entre d’altres–, que han generat molta polèmica. Segurament, perquè darrere hi traspuava una ideologia clarament ultraconservadora.

Llegiu més

Visits: 328

La Revista Posidònia va publicar no fa gaire una entrevista a Miquel Camps. Tenim sort de disposar de mitjans alternatius com aquest, que donen veu a opinions que difícilment es poden llegir a la premsa escrita insular, almenys amb un tractament tan seriós. En aquest cas, s’hi aborden diferents temàtiques relacionades amb la defensa del medi ambient, però també amb la importància que té la mobilització ciutadana a l’hora de millorar la qualitat democràtica de la societat.

Llegiu més

Visits: 1303

En referir-se a La mar tancada (la primera novel·la publicada pel menorquí Xec Pons, darrere de la qual hi ha l’editorial Llentrisca, el braç literari de l’associació Far Cultural), Laia Malo, a més de la temàtica, en destaca el fet que està escrita emprant «el català del seu carrer —hiperdialectalitzat, amb barbarismes, anglicismes i neologismes no acceptats, i ric en paraulotes i renecs.» Encara no l’he llegida —roman a la llista de pendents per a l’estiu—, però el model de llengua que presenta la novel·la, que ha comptat amb l’assessorament i correcció de Ciceró Pasqual, m’interessa i molt. És aquest, per a mi, un aspecte fonamental de les obres literàries i, en casos aparentment extrems com el cas que acabam de citar, encara ho és més. Dèries de filòleg, tot plegat.

Llegiu més

Visits: 93