Categoria: General

Quan, a classe, amb els alumnes de segon de batxillerat, comentam el poema «Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany», de Carles Riba, no puc evitar de formular-los una pregunta. Com que estan passant per un any acadèmicament molt exigent —podríem resumir-ho amb un tòpic: la vida és allò que passa mentre toca fer exàmens, treballs i deures—, sotmesos a una pressió que no tothom és capaç de gestionar, més d’un es sorprèn quan els deman: «i vosaltres, sou feliços?» Com a resposta, sempre hi sol haver qualque cara que és un poema.

Continua llegint «De beatitudine»

Impactes: 13

Parlàvem, fa un parell de setmanes, de les quatre novetats poètiques que s’havien publicat a Menorca poc abans de Sant Jordi. De llavors ençà, caldria afegir-hi encara un altre títol, a la collita, perquè hem sabut aquesta setmana de l’aparició d’Aprenentatge de silenci, de Gustau Juan Benejam, un llibre editat per l’Iris. Si ampliam retrospectivament la mirada, encara podríem afegir uns quants títols més a la llista, d’entre els quals voldria centrar-me en el debut literari de Bartomeu Obrador, aparegut no fa ni mig any, Plaquette de Préveza. He tingut el gust de participar un parell de vegades en la presentació del llibre i m’agradaria compartir amb els lectors del blog la lectura que n’he fet.

Continua llegint «Un enfilall de (bons) poemes»

Impactes: 10

Ja fa unes quantes setmanes que es respira l’ambient de Sant Jordi. Per exemple, el bombardeig de novetats editorials és constant i, fins i tot, abassegador. Amb tants de títols promocionats —sobretot aquells darrere dels quals hi ha grans grups editors—, ens poden passar desapercebuts llibres que realment són importants, obres que defugen la caducitat gairebé immediata que envolta molts d’aquests «productes de temporada». I, que, a més, ens conviden a pensar. Per açò, aprofitaré aquesta finestra oberta al món per a parlar-vos d’un llibre menorquí d’aquells que no només cal adquirir. S’ha de llegir. Em referesc a Època de muda, de Miquel Camps.

Continua llegint «Un llibre necessari (per al canvi)»

Impactes: 8

En termes de sistema literari, Nadal i Sant Jordi són dies assenyalats. Aprofitant aquestes dates, el mercat s’omple —es satura, fins i tot— de novetats llibresques. Menorca que, fins a un cert punt, s’havia mantingut al marge d’aquest fenomen, s’hi ha acabat imbricant del tot, més per a bé que per a mal: un engranatge més que funciona. Enguany, idò, hi ha hagut collita primaveral i, en el camp de la poesia catalana que es fa a la nostra contrada, podríem afirmar que ha estat esponerosa. Almenys quantitativament. Ho dic perquè, en el moment d’escriure, a la correguda, aquestes quatre ratlles, encara no n’he pogut llegir cap. Però la xifra ja és prou significativa per ella mateixa.

Continua llegint «La collita (poètica) menorquina d’enguany»

Impactes: 6

He de reconèixer, de bon començament, que no tenia clar si parlar-ne o no, del tema, perquè la darrera cosa que voldria és donar-los una importància que no es mereixen ni tenen o, pitjor, acabar arrossegant-me pel fang, tot jugant al seu joc, que és l’única manera amb què poden mantenir-se visibles. M’estic referint als que, emprant un anglicisme actual, podríem anomenar els haters de l’Institut Menorquí d’Estudis. Ara bé, i d’altra banda, sabent qui són i com actuen, de cada vegada tenc més clar que l’entitat de què som part no només va pel bon camí sinó que, avui dia, és més necessària que mai a la nostra illa.

Continua llegint «El desenvolupisme i el discurs científic»

Impactes: 4

 

 

Imagino un poble

on les persones són poemes.

Jo vaig pel carrer llegint la gent.

(Sílvia Pons)

 

La lectura, a casa, del poema «La llar», de Gumersind Gomila, pot generar-nos, a través de la imaginació, una imatge d’allò que ens diuen els versos: una casa no gaire alta, amb els dos forats a l’enfront… Ara bé, fer el mateix exercici davant del número 53 del maonès carrer de Gràcia, on va néixer el nostre poeta, pot ser tota una altra cosa. L’experiència lectora s’enriqueix. Açò també passa a l’inrevés: passejant per Ciutadella, potser hem transitat per davant de la rellotgeria Carles més d’una vegada, sense fixar-nos-hi gaire. Ara bé, després de llegir el que Pau Faner ens conta d’aquest personatge en algunes de les seves obres —es veu que roncava de manera tan excepcional que el sentia tothom que passava pel carrer de Santa Clara!—, en tornar-hi segurament veurem aquella casa amb uns altres ulls.

Continua llegint «Carrers que es llegeixen»

Impactes: 4

En nom de Déu i començ.

A Menorca, dia primer d’abril tornarà a ser una data assenyalada. Ara bé, a més de celebrar com toca —és a dir, amb alguna facècia divertida— el dia d’enganar, la versió illenca de l’april fool’s day que la dominació britànica va dur a l’illa, enguany hi afegirem el fet que podrem veure el retorn de S’Albaida als escenaris en un concert, al Teatre Principal de Maó, en què celebraran el vint-i-cinquè aniversari de la creació de la formació. Poca broma idò amb aquest esdeveniment, ja que parlam d’un grup musical imprescindible a l’hora d’entendre la música d’arrel feta aquí i, en general, al conjunt dels Països Catalans.

Continua llegint «Vint-i-cinc anys de S’Albaida»

Impactes: 7

La primera vegada que vaig visitar València va ser amb motiu dels Premis Octubre, ja fa una bona colla d’anys. A part de l’activitat acadèmica, un dels interessos del viatge va ser conèixer el bar Negrito, a la plaça del mateix nom —del Negret. El motiu era, entre d’altres, literari: els amics —en Joel i n’Àlex— havien llegit Ferran Torrent i volien conèixer el bar que feia aparèixer a una de les seves novel·les. En parlàrem amb un cambrer, que no record si també feia part del corpus literari o no, i n’estaven contents, d’aquell protagonisme. Descobrir que, per acabar-ho d’adobar, en aquell local del barri del Carme hi servien gin Xoriguer va acabar de lligar-nos-hi. Amb el Lisboa, es va convertir en objecte de visita diària durant els dies que duraren les jornades.

Continua llegint «Llegir Ferran Torrent»

Impactes: 4

Hi ha poemes que, enllà de l’impacte inicial, que també és important, et conviden, a través de la relectura, a especular, és a dir, a pensar teòricament. És el que em passa, per exemple, cada vegada que llegesc «En la meva mort», de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Amb només onze versos, fa temps que aquest text m’empeny a reflexionar al voltant d’allò que podríem definir com viure el límit. Així, sense preposició.

Continua llegint «Viure el límit»

Impactes: 3