Ismael Pelegrí i Pons – Pàgina 51

Presentació de L’alè de les cendres, de Maite Salord

12 octubre, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

Maó, 10 d’octubre de 2014

De la darrera novel·la de Maite Salord, L’alè de les cendres, editada per Editorial Arrela, se n’han fet ja tot un seguit de presentacions. La primera, a l’agost, dia 20, a Ciutadella, va aconseguir una assistència com, segurament, mai no s’havia vist a l’illa. Una fita: més de dues-centes persones reunides al voltant d’un llibre. També s’ha presentat a Mallorca i, en doble sessió, a Barcelona, i sempre amb un èxit de públic més que notable. Finalment, el tour de presentacions de L’alè de les cendres arriba a Maó.

Llegiu més

Equator

5 octubre, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

Mai no he acabat d’escatir quina és la pronuciació correcta del nom d’aquest grup, Uriah Heep. Aquest detall, en un text escrit, no té gaire importància. Més en tindria si l’hagués de pronunciar en alguna botiga anglòfona de discos, tot i que per ara no n’ha estat el cas.

Llegiu més

De lleis i àmbits d’ús (i XI). La situació sociolingüística actual. Institucions públiques i projecció exterior.

28 setembre, 201428 setembre, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

El darrer punt que tracta l’informe de la Xarxa Cruscat, que ens ha servit de fil conductor en l’anàlisi de la situació actual de la llengua catalana, és el de les institucions públiques i la projecció exterior. La conclusió més important a què arriba és que hi ha una evident descohesió de la comunitat lingüística, entre d’altres motius per la poca fluïdesa en les relacions administratives (difícils per se des del moment en què hi ha un impediment constitucional a la feina conjunta entre diverses comunitats autònomes).

Llegiu més

De lleis i àmbits d’ús (X). La situació sociolingüística actual. El consum mediàtic

21 setembre, 201421 setembre, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

Pel que fa a la presència de la llengua catalana en l’àmbit del consum mediàtic, l’informe de la Xarxa Cruscat palesa una dinàmica positiva en premsa, ràdio i televisió a Catalunya i Andorra. En canvi, el consum és minoritari a les Illes Balears i al País Valencià (recordem que en poc temps, els valencians han vist desaparèixer dels seus receptors els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i els de Ràdio Televisió Valenciana). Finalment, és a la xarxa, a internet, on hi ha les dades més favorables a la llengua catalana, especialment a la Wiquipèdia o a Twitter.

Llegiu més

De lleis i àmbits d’ús (IX). La situació sociolingüística actual. L’educació

14 setembre, 201414 setembre, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

Pel que fa a l’àmbit educatiu, l’informe de la Xarxa Cruscat destaca les amenaces que suposen per a la llengua l’entrada en vigor de la nova Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa, la LOMQE, ja vigent parcialment i que, entre d’altres punts, preveu que només la llengua castellana sigui vehicular de l’ensenyament. A més, des dels poders autonòmics valencià i illenc s’han endegat sengles projectes, pretesament multilingües que, amb l’excusa de millorar l’aprenentatge de l’anglès, han fet baixar significativament la presència de la llengua catalana als centres educatius.

Llegiu més

De lleis i àmbits d’ús (VIII). La situació sociolingüística actual. El context sociopolític

7 setembre, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

El segon eix de l’informe de la Xarxa Cruscat ens mena al context sociopolític, àmbit que, amb l’educació, ha concentrat les majors amenaces pel que fa a l’estat actual del català. En una situació de contacte de llengües, amb una d’elles minoritzada, com és la catalana, són importants la política i la planificació lingüístiques dels lideratges institucionals, com també ho són les accions de la societat civil.

Llegiu més

De lleis i àmbits d’ús (VII). La situació sociolingüística actual. Demolingüística

31 agost, 201431 agost, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

Pel que fa al context demogràfic, amb una crisi ben activa que condiciona una taxa elevada d’atur i en què s’han aturat els fluxos migratoris i no hi ha gairebé un creixement natural de la població, l’informe estableix que 13,6 milions de persones viuen als territoris del domini lingüístic de la llengua catalana. D’aquests, a partir de diferents enquestes d’usos lingüístics, un 72,5%, és a dir, 10,1 milions són catalanoparlants. És a dir, són persones que manifesten la competència de poder parlar en català (si ho fan freqüentment o no són figues d’un altre paner). La xifra crida a l’optimisme: mai no n’hi havia hagut tants. Amb aquests números, el català ocupa el lloc setzè en l’Europa dels vint-i-set. Malgrat aquesta realitat, però, com ja hem dit, el català no és oficial a les institucions europees (en què sí ho són 11 lengües que tenen menys parlants) i és l’únic cas, dins de l’espai Shengen, de llengua parlada per més d’un 10% dels ciutadans que no és reconeguda com a oficial de tot l’estat.

Llegiu més

De lleis i àmbits d’ús (VI). La situació sociolingüística actual. La xarxa Cruscat, l’Obsam…

24 agost, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

Un cop acabada l’anàlisi del marc legal de la llengua, ens centram a veure quina és la situació del català en altres àmbits d’ús, pocs però prou representatius, per tal d’escatir-ne la realitat sociolingüística. En aquesta part de l’exposició, agafarem com a fil conductor l’Informe sobre la situació de la llengua catalana que, cada any, elabora la Xarxa Cruscat, tot i que hi anirem incorporant altres dades complementàries per centrar-nos, sempre que sigui possible, en indicadors menorquins i illencs.

Llegiu més

De lleis i àmbits d’ús (V). El marc legal. La Llei de Normalització Lingüística

17 agost, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

Si ens centram en la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, arpovada pel parlament illenc el 29 d’abril de 1986, cal, en primer lloc, llegir l’exposició de motius. Aquesta part del text no té valor legal, però explica moltes coses.

Llegiu més

De lleis i àmbits d’ús (IV). El marc legal. Els estatuts d’autonomia

11 agost, 201410 agost, 2014 per Ismael Pelegrí i Pons

El Domini Lingüístic de la llengua catalana, dins de l’Estat Espanyol, abasta les comunitats autònomes de les Illes Balears, Catalunya, País Valencia, Aragó i Múrcia. Si analitzam els respectius estatuts d’autonomia veiem que no tots desenvolupen allò que preveu l’article 3.2 de la Constitució.

Llegiu més