Xalandria

Ahir, com molts supòs que sabeu, no es podia veure el barça per sa tele, qüestions de imatge…I vaig decidir, innocent de jo, posar la Ser per escoltar com anava i…sí, hi havia el senyor Minguella comentant el partit (no sé amb condició de que, perque expert, expert, baix el meu punt de vista no ho seria).

He de reconèixer que no vaig poder més, que feia molts dies que volia escriure unes linees sobre aquest personatge suposadament culer fins a la mèdula.

Ho diré amb una sola frase: ” Calli d’una vegada sa boca, tengui un poc de dignitat, marxi a jugar a domino (amb tot el respecte per aquest joc) i ens deixi a tots tranquils!”

L’únic que ha fet pel barça aquest especímen és lucrar-se a la seva costa a base de traspassos de jugadors hipervalorats per ell mateix per aconseguir una millor comisió per la seva butxaca.  Aquest que es fa dir culer, el mes d’agost va concedir una entrevista a televisió de Catalunya on expresava el seu malestar per la falta de temps per preparar les eleccions del septembre, doncs una recomenació: en comptes de fer entrevistes a la seva residència amb un gintònic al costat, si realment creu que és una alternativa real pel barça es posi a fer feina, i sigui un poc més previsor, que feia bastants mesos que s’intuia que hi hauria eleccions.  Fa tres anys que l’únic que fa és criticar la gestió del barça, i quan té l’oportunitat de fer alguna cosa per millorar aquest suposat desastre, s’excusa amb la falta de temps.

Dos mesos després d’aquest paperot, ja hi torna, a criticar el que es borina, amb el discurs, un altre cop, de que les coses no es fan bé i que ell ho faria tot millor…Ja està bé!

L’únic que fa aquest senyor és anar al programa de torn a criticar, i això és molt fàcil, ja n’hi ha prou de que es doni veu a aquest tipus de gent que l’únic que volen és el seu lluiment personal, no fan falta.

PD: he de reconèixer que he quedat descansat! Era una necessitat interna.

Impactes: 2

Avui capvespre a les 18:30 juguen al Camp Nou en un partit amistòs les seleccions nacionals de Catalunya i Euskadi. Cap de les dues estan reconegudes per a res que no siguin aquest tipus de partits, fins i tot aquesta vegada la RFEF ha donat l'”enterado” al partit sota la condició que no es reivindiqui l’oficialitat des del terreny de joc. La Plataforma proSeleccions Catalanes havia ideat que les dues seleccions saltessin avui a la gespa amb una pancarta en català i basc reclamant Oficialitat. És per açò que ahir les dues seleccions van reivindicar el reconeixement oficial després dels entrenaments. Els bascos, amb Aitor López Rekarte (capità d’Euskadi i de la Real) i Mikel Aranburu (jugador de la Real) al capdavant i en roda de premsa, van deixar claríssima la demanda de tots els components de l’equip per a l’oficialitat d’Euskadi en competicions internacionals; i no es descarta que ells sí surtin al terreny de joc amb pancarta.

Açò sembla que hauria fet espavilar els catalans que just després de l’entrenament es van fotografiar amb una pancarta amb el lema “Una nació, una selecció” i després el seleccionador Pere Gratacós va mostrar-se d’acord amb el gest dels d’Iribar, i Oleguer Presas va deixar clar el compromís dels jugador amb la selecció i el partit.

Però un cop més, els bascos ens van per davant. En diferents aspectes: a) en convicció i fermesa, no s’estan de proclamar la seva fidelitat amb la seva selecció nacional; b) Euskadi no és només Biscaia, Guipúscua i Àlaba, avui jugaran navarresos amb la selecció nacional basca amb normalitat; c) l’actual seleccionador José Ángel Iribar té un passat clar també de compromís amb el seu país.

Avui jo seré al Camp Nou esperant veure un bon partit de futbol que potser qualque dia podrem veure tots com a oficial, que vol dir que Catalunya i Euskadi es jugaran alguna cosa més que guanyar un partit amistós.

PD: Em va alegrar la victòria sueca d’ahir però molt més la d’Escòcia contra França. Suècia i Escòcia a l’Eurocopa!

Impactes: 2