Guia de la Menorca arquitectònicament patètica.

Benvolguts xalandriers (si és que hi ha qualcú),

recollint en part el testimoni d’en Nacho Martín, que volia fer una Guia de los bodrios arquitectónicos de España, us propòs de fer aportacions per a l’elaboració d’una guia amb tot allò que val més que no s’hagués construït mai a la nostra illa ( o que no es construeixi, si encara és un projecte). Crec que és el nostre deure com a ciutadans conscienciats el de contribuir a la difusió d’aquest patrimoni que també, malauradament, és nostre.


Per començar us suggeresc tres bodrios arquitectònics. La seu del Consell Insular a Maó, conegut com el búnker, un bloc enorme de ciment que fa de mal mirar i símbol de més d’un despropòsit, com ho demostra el fet de tenir la porta principal encarada a tramuntana (ja han hagut de canviar- la un munt de vegades). El segon bodrio arquitectònic és el Cavall de la rotonda de Ciutadella, una escultura megalòmana i d’un gust més que discutible, que només serveix per a enfilar-s’hi per Sant Joan després d’haver fet uns quants gins. I, finalment, els dos macro hotels de Son Bou, símbols d’un model turístic suïcida, que somiï veure esbucats en un plaç de temps prudencial.

Estic convençut que el tema pot donar molta teca (si és que hi sou i no només us limitau a llegir)

Ismael Pelegrí i Pons

Mifsudsalordià. No podem perdre mai!

Visits: 6

24 comentaris a “Guia de la Menorca arquitectònicament patètica.”

  1. Respecte a Sant Maria, una reflexió que ja fa anys que em volta pel cap: vos imaginau quins Jaleos de Gràcia si fotéssim baix Santa Maria?

  2. M’agradaria afegir a la llista les parets alçades de qualsevol manera, els grans ‘setos’ i altres construccions dissenyades per tapar la vista. L’exemple més espectacular que hi ha es troba al camí de Biniparell un poc abans d’arribar a Biniparell gran, venint de Llucmaçanes a la dreta. No he vist mai una paret tan cutre com aquella. L’obsessió per alçar parets diu mou la nostra psicologia col·lectiva: la necessitat psicològica de demarcar la propietat privada fins a l’extrem de bunkaritzar-la, el despreci cap als veins i els vianants… són petits exemples de com el paisatge humà és cada vegada més hostil, més militaritzat, més privatitzat, menys obert.

    La veritat és que el nivell de “bunkerització” és molt baix si ho comparam no ja amb Amèrica sinó amb Múrcia Mallorca o Benidorm. Tanmateix hi ha signes ben preocupants. No sé si us heu fixat mai amb les cases bioclimàtiques que hi ha Binisafuller. Que jo sepi són el primer i de moment únic exemple a Menorca de allò que a America es coneix com “Gated communities” (comunitats tancades), comunitats on el carrer ja no és public sinó que està vigilat per un guarda de seguretat. És el obsessió americana per la seguretat, la privacitat i l’individualisme.

  3. Dins d’aquesta secció, crec que seria encertat encetar un debat sobre facanes de cases, deixant de banda edificis públics. N’hi ha per fer un estudi molt extens amb aportació de documentació visual (fotos). És un projecte que na Laura i jo tenim en ment de fa molta estona. Si perdeu una mica el temps mirant els enfronts de les cases trobareu qualque sorpresa. A Ciutadella, la tirada cap a l’estètica kitsch és realment preocupant; però sempre que pens en façanes lletges em ve al cap l’enfront que hi ha al carrer de Santa Victòria, gairebé arribant a la plaça Eivissa -quan el carrer tomba a l’esquerra-, tota plena de rajoles (“racholas” en castellà) que fan dos colors, entre groc i marró, que fan córrer.

  4. Jo també crec que no podem confondre “modernisme” amb “modernitat” o “postmondernitat”. Jo qualificaria els hotels de Son Bou de “moderns ” o “postmodern” però no “modernistes”. (de totes formes si podeu consultar es nou diccionari de la llengua catalana potser mos ho aclarirà).
    Estic també d’acord amb que Santa Maria de Maó és una cosa lletja, lletja i per cert, sí, Cice, sí que he vist una cosa igual de lletja, de fet, per aquí a Catalunya també hi ha qualque iglèsia igual o pitjor. Però no pens lo mateix des Claustre del Carme, crec que ha quedat prou bé, igual que sa Plaça des Rei d’Espases.

  5. Hola Joan,
    ja que parles de Santa Maria, vul comentar un cas que encara me sembla més bèstia: la façana de la catedral. Ara que hi han fet obres, es podia observar que davall del “pastiche” neoclassicobarroc hi havia un enfront original gòtic. Sempre he considerat una llàstima que aquest afegit espatllés d’aquesta manera la Seu de Menorca. El trob un bluff a la mateixa alçada que el de la catedral de Barcelona (amb el seu nefast cimbori neogòtic). Seria partidari, sempre que tècnicament fóra possible, d’esbucar l’actual façana de l’església ciutadellenca i deixar al descobert la fesomia original de l’edifici.
    Respecte al que dius del búnker, cal reconèixer que les opinions són com els culs, que tothom té el seu o, com diuen per Espanya, “Sobre gustos no hay nada escrito”. Quan el van inaugurar, vaig sentir gent que es pensava que encara l’avien d’emblancar, és a dir, no podien concebre que el color del ciment fos definitiu. Açò lliga amb el que apunta en Jordi sobre la singualritat arquitectònica de l’illa i el que hi representa el color blanc.

  6. Crec que és una entrada prou heterogènia i no tenc gaire clar què dir. En tot cas, en primer lloc, Pau, parlam català, i ens inserim dins dins un context cultural català. D’aquesta manera, el Palau de la Música Catalana és modernista, però un gratacels no. Alerta amb els suposats internacionalismes.
    D’altra banda, pel que fa al Consell Insular, que és l’edifici que més controvèrsia veig que crea, jo hi apostaré. No pens que sigui lleig. En aquella mateixa plaça hi ha edificis cinquanta vegades més lletjos. Criticaria essencialmet el tema de la porta, que es pot estrapolar com a comentari d’arquitectura general a Menorca. M’afegesc a pràcticament tots els altres edificis que assenyalau.
    Estic d’acord amb en Cice sobre Santa Maria. Es veu que allà davall, abans de construir-ne una de nova en el segle XVIII, hi havia una església preciosa, documents anglesos de l’època assenyalen que era de gran bellesa arquitectònica. La caparruteria dels bisbes, que no es duien bé amb els anglesos, va fer que allò es convertís en el que veim avui: l’avantsala de les naus industrials. Ha estat una església que, a més, ha anat creixent amb empentes, cosa que explica que quedi descentrat amb l’Ajuntament i que el carrer que va a la Conquesta sigui tan estret.
    Per acabar, heu assenyalat uns quants edificis per separat, però jo ho ajuntaria: tot allò que és militar és horrorós (bateries, quarters, hospitals, comissaries de la Guàrdia Civil…).

  7. Ep!

    Continuaré per Maó, però és que crec que és el que més coneixem, els blocs de pisos d’Andrea Doria, totes les escoles públiques i, aquí no crec que estigueu tots d’acord, l’església de Santa Maria. Heu vist, per fora, una església mes lletja que aquesta? Qualcú sap què es va fer primer: l’ajuntament o Santa Maria? Perquè qui fes el segon es va lluir també, posant un edifici davant de l’altre.

    Per cert, a mi el consell no m’agrada, però l’edifici de davant (on hi ha tràfic i un parell de cafeteries) m’agrada molt, per açò, si faig una valoració global no és del tot negativa. Ala idò, Salut!

  8. No és cap broma. Però aquí hi ha un projecte artístic/editorial ben interessant.

    Fa poc vaig comprar una “mis-guide” d’Exeter, una guia alternativa d’Exeter. La guia és el resultat d’un projecte artístic que inclou rutes per les geografies quotidianes de la ciutat. Enlloc de proposar-te llocs espectaculars ‘turístics’ per visitar, una “mis-guide” proposa maneres diferents de veure llocs que ens són familiars. Es tracta descobrir les altres geografies que coexisteixen amb la geografia oficials.

    http://www.mis-guide.com

  9. Moi,

    Estava pensant també en els xalets de Malbúger fa una estona i sobretot aquells que hi posen unes columnes enormes de marbre de “voler i no poder”, total per després no poder ni posar cortines perquè s’ha acabat el pressupost previst!!! i no n’hi ha un ni dos.

    Diana

  10. Ja hi tornam!

    Tal vegada s’actuació arquitectònica més patètica de Menorca sigui sa des Claustre del Carme (Sa plaça) de Maó.
    Fer “malbien” es pati i destrossar sa Cisterna que hi havia per soterrar un supermercat em sembla un atemptat al nostre patrimoni històric. A més, així com a quedat el pati amb ses rajoles grises (quasi negres) i es tancat de vidre des Xiringuitos… Jutjau voltros mateixos.

    Podria estar hores xerrant des Claustre, des de es color rosat de les parets a les lletges rajoles, (podreu observar la meva obsessió per aquestes) passant per les horroroses rampes mecàniques…

    Es poden fer ses coses millor o pitjor, però tant malament no!

    Me molesta que tot ho justifiquin en que s’ha de combinar lo antic amb lo modern.

    Per mostra també el Teatre Principal de Maó, que està molt ben restaurat per dins, pero que al hall i escales s’ha deixat el ciment a vista al sostre. Que sembla estar sense acabar, però no, és modern!

    I per acabar per avui:

    M’afegeixo a els que heu mencionat la nova seu del consell Insular, Però afegint també els seus “alrededores”. S’està construint un nou xalet entre la plaça biosfera i sa rotonda de ses algues que és cosa de mal gust.

    Ah! Heu vist a s’altre banda des port l’horrible xaletàs en forma de quilla de vaixell?
    Dons ha rebut premis internacionals d’arquitectura.
    Ver para creer…

    Seguiré.

  11. Pau, l’edifici aquest que hi ha davant de mateu Fontirroig (el lleig, no pas l’altre, que a mi també m’agrada prou) l’anomenen popularment “la pantera rosa”. Com de sàvia és la cultura popular. Hi ha altres edificis a l’illa amb noms populars: un dels més evidents d’allò que significa és “el coloso”.
    Avui, passant pel port, contemplant l’skyline de Maó sobre el penya-segat, he recordat que “sa residència” (l’antic/actual hospital), també podria figurar dins del llistat dels despropòsits.
    Veig que ens centram massa a Maó i, la veritat, tota l’illa en va plena de boutades arquitectònicourbanístiques: heu vist la nova fàbrica de Coinga, a Alaior? I l’estàtua del Sant Crist de dalt el Toro?, o l’exdiscoteca Nura (?) dalt de sa costa nova? M’estic plantejant de començar a fer fotos de tots els edificis, estàtues… que proposau.

  12. Tot seguint amb el debat, faré tres propostes més. En primer lloc, ca mon pare a c/ Sant Esteve 3-5 de Maó. Des de petit que els blocs actualment sobre l’estanc m’havien semblat molt estranys, amb tantes aristes i corbes i aquella mena de falsa balaustrada. Així i tot, he de dir que com a vivenda està molt ben estructurada i aprofita força l’espai i la llum. En segon lloc, a la rotonda de Depaso de Maó, aquella casa feta amb còdols que fa cap de cantó. Tal velgada algú li trobarà certa gràcia pètrea, però arriba a un punt de kitsch que l’allunya de tot concepte orgànic. Finalment, a la rotonda d’Andrea Dòria amb l’escola -estic obsessionat amb les rotondes!- estan construint un edifici que sols veure els pilars de ciment fa fredar. Supòs que, quan hi torni, veure acabada tal perpetració.

    Per acabar, dos comentaris. Potser no és cap bòdrio per si mateix sinó per planificació urbana, però l’emplaçament de les vivendes de protecció que en altre temps les anomenàvem Detroit o Harlem -al capdavall del carrer del Ramis amb J. Mª Quadrado- demostra com es poden crear guettos a baix cost. Per altra banda, reprenent el tema de la singularitat arquitectònica que esmenta en Pau, trob que l’element característic de “l’illa de la llum” sempre ha estat la igualtat d’alçada dels edificis, els boinders i les finestres verdes i la blancor de les facanes, les quals reflecteixen els raigs de sol d’una manera absoluta conjuntament amb la mar i creen una atmosfera lumínica ben nostra. Qualsevol innovació al respecte provoca una disfunsió visual massa evident.

  13. Ep aquí!

    Bé, jo de moment vull comentar que m’ha molta gràcia veure la furgoneta de PONILANDIA a la foto que ha adjuntat n’Isma.

    D’arquitectura patètica ja en parlaré amb més calma (que en tenc molt a dir).
    Per començar, de moment:
    Perquè a tots es carrers de Maó (i demés pobles) han de possar ses putes rajoles vermelles de un dit de gruix que no duren més que quatre dies fins que passen es cotxes per damunt? (patètica també l’actitut dels conductors)
    I és que ho són lletges!

    seguiré…

  14. I ses parceles des Polígon nou? no se si heu tingut l’oportunitat de veure tota aquella zona des de l’avió, però haig de reconèixer que l’altre dia quan tornava de Palma me va fer molta impresió!!! i a jo que m’han fet tota l’explicació turística (per qüestions de feina) d’aquella zona, més espantada estic només en pensar que tot allò encara continuarà uns quants metres quadrats més enllà i on es menjaran una gran quantitat de més zona verda…per caure de cul!!!

  15. Crec que teniu raó aquells que deis que el cavall de Ciutadella és un pet a la cara de la gent -i ho dic convençut perquè tenc la desgràcia de passar-hi cada dia, encara que amb el temps arriba que no el veig- però jo no l’inclouria en aquest apartat perquè no és una mostra d’arquitectura patètica sinó d’escultura patètica, que és una mica diferent.
    Més arquitectura patètica: els quarters de la guàrdia civil de la carretera de Sant Lluís (per la seva estètica i el seu simbolisme).

  16. No faig feina al soterrani del consell, però l’edifici no em desagrada tant. Pel meu gust és un edifici un poc massa fred -massa bunker, massa funcionalista- però molt ben proporcionat comparat amb el que es fa actualment.

    En relació a la terminologia: El català és l’únic idioma en què idea de modernitat s’associa amb edificis com la sagrada família, amb elements historicistes molt clars. En general la modernitat (i per tant modernisme) s’associacia amb estils de caire funcionalista. El que millor representant de l’esperit “modernista” avui és IKEA

    Estic d’acord amb en Jordi que s’haurien de respectar molt més la singularitat dels nostres pobles i ciutats (ex. finestra de guillotina). Fins i tot en àrees tan extraordinàries com el centre de Ciutadella, els ajuntament són massa permissius.

    Per altra banda, a Menorca l’arquitectura que es fa és a vegades massa nostàlgica, poc atrevida. És una arquitectura de camp de golf. Un exemple tonto. Davant fontiroig un poc cap a l’esquerra hi ha dos edificis un devora l’altre. Un és rosa amb balustrades blanques. És horrible. L’altre en canvi està prou bé. Si no ho record malament és de color vermell, disposa d’uns grans vantanals amb un poc de terrassa i unes grans persianes de llenya que es mouen. És més modern, més funcionalista i més ecològic .

    Tanmateix el problema no es només d’estil sinó d’ús. Ens hauríem de demanar no només sí ens agrada sinó si repon a principis que considerem adequats. Hi ha massa exemples en què el més important són els cotxex i no les persones, en què no es té en compte els infants ni el medi ambient. En paralrem

  17. Pel que fa al búnker, recordar allò que “menys és més” no va amb ell. Tampoc és qüestió que l’hagués de projectar un de la Bauhaus, però hi vaig estar el dimecres passat i no el vaig veure ni funcional ni agradós. Té un punt de claustrofòbic que espanta.

    Per que fa a la resta hi estic d’acord, però m’agradaria destacar un exemple menys famós. En una de les rotondes de Es Mercadal, no en sé el nom, han construït una sèrie d’adossats on cadascun d’ells és d’un estil diferent, per no xerrar de colors i línees arquitectòniques. No dic que tot s’hagi d’edificar rotllo Eixample, però m’agradaria saber fins a quin punt els regidors d’urbanisme de qualsevol ajuntament tenen veu i vot per establir un límit/mínim d’homogeneïtat urbana. ¿O es pensen que amb unes finestres de guillotina ja n’hi ha prou encara que una vivenda sigui d’estil victorià, l’altra tengui teulada alpina i la següent sia ovalada?

  18. El pitjor de tot és, per jo, el cavall de la rotonda de Ciutadella. Segurament és perquè el veig cada dia, però també perquè els horribles hotelots de Son Bou, generen, almenys, llocs de feina. El cavall en canvi, té una única funció: fer lleig.
    Jo propòs que el pintem de retxes blanques, convertint-lo així en una zebra. Almanco així seria un poc divertit.

  19. Pau: modernista és la Sagrada Família, o si vols, a Maó, la fabrica Codina o la casa Mir… Hem de ser terminològicament primmirats.
    De fet, estic d’acord amb els tres exemples que poses. Si vaig posar els que he posat, és perquè volia animar la gent a participar-hi, amb exemples que no necessàriament són compartits per tothom, perquè del debat en surt el profit. Per exemple, havia pensat de citar un poble sencer que trob molt lleig, de Menorca, però m’he returat perquè no m’agradaria que m’hi vetassin l’entrada. Però que consti que ho pens.

  20. No compartesc la fòbia als edificis alts de caire modernistes. A mi no m’apassionen però crec són molt més honestos que els estils turístics actuals amb tons rosats i estil pastiche. És molt pitjor l’Insotel de punta prima que el Milanos Pinguinos de Son Bou.

    Amb voluntat de ser polèmic voldria afeguir a la llista tres exemples:
    – La Salle, l’escàndol urbanístic més gran de Maó dels darrers 60 anys. A qui se li va ocórrer fer una escola en una carretera sense aceres just per allà on havia de passar una via ronda? (sé del cert que la via de ronda estava dissenyada abans que la Salle)
    – El pont de la salle: qualsevol de nosaltres podria dissenyar un punt més artístic i sobretot menys voluminós.
    – La valla que protegueix l’estació marítima. Quan baixes les escales del port ja no et trobes la mar. Ara et trobes amb una valla verda que protegueix l’estació marítima de sé ben bé quin perill. És només una valla però està just al davant de la façana marítima de Maó, tapant una de les més guapes del món.

  21. Sí que hi som, Isma.

    Jo que em pensava que tirarien definitivament s’Hospital Militar… sembla que no. Aquests dies es pot veure com estan començant a refer les parets de la part de darrera. S’edifici estarà destinat a un nou macro – súper, per si no en tinguéssim prou.

    Jo personalment propòs com a xapussa capital, s’Esplanada de Maó, una harmoniosa combinació de ciment, ferro i terreta que s’alça quan fa vent. Més valdria que no l’haguessin tocada mai….

  22. I del futur dic, què me’n deis? No és una realitat, encara, però tots el tenim en ment. I també hi podríem afegir l’Insotel de Punta Prima i l’hotel Ferragut de Cala en Blanes. Per cert, a part de tenir una entrada principal mal orientada, jo crec que la seu del Consell no està malament del tot.

  23. Hi som, hi som.
    Jo propòs també 3 grans construccions que en aquest cas es troben molt a prop entre elles (una zona realment horrible de Maó): S’antic Hospital Militar, s’edifici de La Salle i ses passareles per salvar sa rotonda de La Salle. Un bodrio!!

Els comentaris estan tancats.