Xalandria

Em disculpareu que rompi el silenci polític que m’he imposat durant la darrera setmana i mitja. I que ho faci en un dia com avui – de reflexió, de dol i d’impotència. La raó d’aquest trencament és l’editorial que publica avui The Guardian – el diari que compr a Anglaterra. L’editorial que porta per títol An Unconvincing contest val la pena tot i que es deixa coses importants.És un bon exemple de com es veu Espanya des de l’exterior. He traduït un parell de fragments que em semblen interessants. Perdonau si la traducció no és gran cosa i disculpau que faci una entrada un dia que no toca. Tanmateix si no ho feia avui, no ho hauria fet.

“Si Zapatero hagués decidit convocar les eleccions el passat mes d’octubre no hi hauria hagut massa dubtes del resultat. L’economia gaudia d’una dècada de creixement, l’atur disminuïa i la meitat del ciment que s’usava a Europa es consumia a Espanya. Quan el país demà vagi a votar l’estat d’ànim serà molt diferent. L’economia d’alta velocitat espanyola està en dificultats. El país ha d’escollir entre un titular mediocre i un aspirant desacreditat (…)”

“Els dos debats televisius no han ajudat a millorar l’estat d’ànim (…) Era una ‘tribuna’ única pels dos candidats. Tanmateix aquests l’han emprada per discutir sobre gràfics i reproduir un intercanvi parlamentari que va tenir lloc fa quatre anys. Si hi havia una perspectiva més global, una visió més ampla de les coses, aquesta es va perdre pel camí. El debat semblava confirmar la impressió que polítics de segona estan encarregats d’un país amb multinacionals de primera.”

Llegiu més

Visits: 0