Xalandria

Avui m’han publicat una nova entrega de les cartes des de Newcastle a Diario Menorca però només en l’edició paper. Aquí la teniu en format digital per si algú la vol llegir.

El 2013 serà recordat per la involució democràtica que ens ha portat. Amb una fredor pròpia d’altres èpoques hem vist com ens arrabassaven cada setmana un bocí més de la nostra llibertat. La llei de símbols que promou el Govern Balear és un dels exemples més recents encara que potser també és el més banal. La llei és un vertader nyap jurídic que re-introdueix el concepte d’autorització prèvia, és a dir de censura, per fer ús de símbols (quadribarrats) en edificis públics. Molt més preocupant és la llei mordassa que promou el govern d’Espanya i que restringeix drets bàsics com el d’expressió i manifestació. Mentre tragèdies com la Metro de València i el Madrid Arena continuen sense culpables, dormir al carrer serà penalitzat amb 750 Euros. A la llista d’exemples destaca la sanció arbitrària i injusta als tres directors de Maó.

Com molt bé saben els mestres s’ha consolidat una dinàmica política que creiem enterrada basada en una lògica repressora del poder. A diferència del que passava als primers anys de la transició l’actual govern del PP no té cap interès en seduir-nos, fer-nos partícips o buscar consensos. El poder és ara exercit d’una manera coercitiva i repressora. És un poder que expedienta, prohibeix i amenaça. Rajoy ha renunciat a liderar, per ell governar és l’art d’imposar, “de hacer lo que hay que hacer”, és a dir d’obligar als ciutadans fer coses contra la seva voluntat. Prohibeixen tot el que poden inclòs el català, tanquen mitjans de comunicació que els fan nosa, amaguen realitats incòmodes – una caixa B, quina caixa B?- mentre manipulen la realitat fins el límit, judicialitzen la discrepància alhora que indulten els amics que la sabien llarga.

El PP sembla decidit a recuperar el malson agre i gris que George Orwell va descriure a la novel·la 1984. La novel·la d’Orwell dibuixa una distòpia autoritària en la qual un Estat Omnipresent encapçalat pel gran Germà cerca la supressió de la identitat dels seus ciutadans mitjançant un control absolut de l’individu. La premissa orwelliana és que serem vençuts per una opressió imposada externament. El PP s’ha instal·lat al 1984. Tenen la convicció que només els obeirem si els tenim por. Ho hem pogut comprovar en el camp de l’educació on Bauzà i Wert han introduït per reial decret una cultura de la por i la mentida. Creuen que tot prohibint el català la nostra llengua desapareixerà i a base d’expedients els mestres obeiran. Benvinguts al ministeri de la veritat.

Llegiu més

Views: 0

Article publicat divendres 27 de Septembre a Diario Menorca

T’adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense” (Ovidi Montllor)

Menorca viu un dels conflictes més agres que es recorden. Tota la comunitat educativa s’ha revoltat per un decret de llengües pedagògicament insostenible que condemna els alumnes a la ignorància. El decret ha estat impulsat sense diàleg per un president amb tics autoritaris i una consellera que no té cap experiència en el món educatiu. Des de Newcastle seguesc amb atenció el conflicte, orgullós amb la fermesa de la comunitat educativa, molt preocupat per la intransigència de Bauzà i Camps i profundament decepcionat amb la inactivitat de Santi Tadeo i Àgueda Reynés, sempre amagant el cap davall l’ala.

EL TIL és una passa més per eliminar el català de l’escola. Els ideòlegs de l’espanyolisme fa temps que situen l’escola pública com el principal culpable de la deriva moral i nacional de l’estat espanyol. La seva recepta per redreçar la situació passa per acabar amb l‘adoctrinament nacionalista i transformar l’escola en un exercici més de formación del espiritu nacional. Com a bon deixeble, Bauzá ha posat l’educació d’aquestes illes al servei d’un projecte neo-franquista amb l’esperança que Madrid li agraeixi amb un ministeri. Fins ara aquesta croada es feia en nom de la llibertat. La idea era que els pares poguessin elegir la llengua de l’escola. Com que els pares han elegit majoritàriament el català, l’argument ha canviat. Ara la croada es justifica per la necessitat de millorar l’anglès. Ens diuen que el català és la culpa del fracàs escolar i que els anti-TIL no volen que els nostres fills aprenguin anglès. Mentida podrida.

Llegiu més

Views: 0

Estimats amics i amigues de Llucmaçanes.

Des de fa unes quantes setmanes, hi ha una qüestió que em fa ballar es cap. Com es fa un pregó? Ho he demanat a amics i coneguts i ningú m’ha pogut recomanar cap manual del bon pregoner. I com que Llucmaçanes cau abans de Gràcia, tampoc em puc inspirar amb la pregonera d’aquest any. Podria mirar de fer-vos riure. Ara bé si ho intent crec que sortireu tots deveres cap as bar a fer un ginet. Només hi quedarà na Pili aguantant sa ruixada. Fa una pila d’anys que visc al Regne Unit, tanmateix d’humor anglès encara res de res. Em sap greu però no sé fer riure i tampoc sóc de llàgrima fàcil.

Tot i la meva ineptitud he acceptat aquest envit sense pensar-m’ho ni un minut. I és que ser pregoner del teu poble, de la teva pàtria, és per ventura un dels honors més grans que et poden fer. I sí Llucmaçanes és, en es sentit més literal de la paraula, la meva pàtria, açò és, la terra dels pares, la que han treballat i han estimat els meus avantpassats. Com diria es gran poeta d’Es Castell n’Àngel Ruíz i Pablo la pàtria és la terra que estimes i coneixes millor

És la meva, i la sospir.

La conec, la pàtria mia,

de lluny, com coneixeria

la mare que em va nodrir.

Des de l’estima que tenc cap el poble que m’ha vist créixer us voldria proposar un petit recorregut per Llucmaçanes. Aquest recorregut ressegueix el nostre paisatge entranyable. Us parlaré de les pedres, les plantes i els camins, de les cases, les piscines i els jardins que donen forma al nostre paisatge. Us parlaré també de persones que habiten, cultiven i estimen aquesta terra. Amb aquest pregó us voldria convidar a fer el turista per Llucmaçanes. Perquè aquest és un paisatge modest però bell on passen coses extraordinàries. Segur que em deixaré moltes coses sense dir. Disculpau-me pels silencis i inexactituds que hi pugui haver.

Llegiu més

Views: 2

Article Publicat a Diario Menorca dia 3 de Juny de 2013

Era un diumenge al matí del 2004 dies abans d’unes eleccions europees. Encara no teníem cotxe i havíem agafat un autobús per anar a la platja. En sortir d’Exeter, la ciutat on vivíem, vam passar davant una casa on havien penjat una pancarta electoral que deia “NO TO EU MASS MIGRATION” (No a la migració massiva d’Europeus). Estava firmada per un partit fins llavors desconegut – United Kingdom independence Party més conegut com UKIP. Tot i que la pancarta anava clarament dirigida als polonesos, en veure-la em va entrar un calfred. Si no existís la UE jo no hauria agafat mai aquell autobús. Vuit anys més tard UKIP ha deixat de ser una anècdota anti-Europea i és ara una força ascendent a Anglaterra. Sempre amb una pinta de cervesa a la mà, l’inefable Nigel Farage ha situat el seu partit al centre del debat polític.

Llegiu més

Views: 0

Na Nena va néixer al camp. Era una madona que, després de viure en diferents llocs (a Morella Nou hi van néixer els fills, a Rafal Vell va veure la gran nevada…), es va establir, amb l’avi i els quatre fills, al maonès carrer des Frares, on van tenir-hi botiga de queviures. A ca s’àvia, de petits, berenàvem coques d’Alaior amb nocilla casolana (feta a base de llet condensada i nestquick). I, amb el mos a la boca, vèiem, a la tele, La cometa blanca i, els dissabtes, en Rocky Torrebruno.

Llegiu més

Views: 1