Dinarot a La Cova

Al·lots!!!!

Diumenge dia 6 de decembre dinarot a La Cova! Sa cosa va d’arròs amb tords. Tords caçats i cuinats amb maestria per en Bep. Sembla que en David durà esclatassangs si la terra menorquina li ho permet i jo em puc encarregar de comprar es vi. Ja ens organitzarem per comprar la resta, coses per picar, herbes, gel, postres, etc….
Hauriem de dur guiterres i altres…

Estem tots convidats, només heu de dir que vindreu i ja està.
Aquest dinarot el teniem pendent des de fa mooolt de temps, però em perdonareu, enguany he anat més de cul del que és habitual.
Una abraçada a tots!

Impactes: 0

Més cine

Molt breu,

ahir vaig tenir s’oportunitat de veure Volver de Almodovar. Em va semblar senzillament patètica, em vaig quedar fins el final per que simplement no m’ho creia. A algú de voltros, amb més i millor sensibilitat que sa meva (que no és gens difícil, sa meva germana, i d’açò en sap un troç, diu que estic a punt de l’autisme) li ha agradat? me la podeu explicar? No sé si és qüestió de cultures i que sa meva no hi arriba, potser és que Castella és molt més enfora del que em pensava i per açò no som capaç d’entendre res. Però alhora aquesta peli ha rebut quantitat de premis tant a Europa com a USA. Pau, tu des de les british i el teu esperit sociològic què ens pots dir (en una pàgina) del cas Almodovar al món?

Recoman Infiltrados, en Joel i jo la vam veure a Barcelona just abans del gran concert de S’albaida a Cerdanyola, i vam xalar. Scorsese en plenes facultats, Jack Nicholson magnífic, un guió rodó, hi ha acció, intriga, és entretinguda, divertida, i amb unes frases per a no oblidar. Per cert, és un remake d’una producció de Honk Kong traduïda al cast. Juego sucio dirigida per Wai Keung Lau. Després de veure aquesta primera versió Infiltrados, sense deixar de ser molt bona, perd un poc de mèrit, en canvi per la seva banda Scorsese en surt reforçat, el seu toc és de mestre.

Salut a tothom.

Dijous vaig a veure Babel, alguns de voltros la vau recomanar. Ja en xerrarem, si és com 21 gramos o Amores perros m’agradarà.

Impactes: 0

El Roto

Com que no estic inspirat…… que pensin els altres!!!!!! 

I un dels que pensen bé és Andrés Rábago, El Roto, que publica diàriament a El País un vinyeta. Aquí no podem reproduir els dibuixos però sí algunes de les seves frases. Jo les he extret del seu llibre El libro de los desórdenes. Recoman la seva lectura.

 

“Las armas sólo se las vendemos a asesinos de toda confianza”. 

 La existencia de varios canales de tv garantiza la diversidad de cultos. 

 “Lo peor de mi es lo que me da de comer” (ho diu un empresari mentre mira els seus treballadors/esclaus). 

 “Cuando alguien me habla de posibles enemigos…. sé que el enemigo es él”. 

 “Les estamos dando un escarmiento por lo que aún no nos han hecho”. 

 “Con lo que costó la bomba que le mató podría haber vivido tres mil años”. 

 “¡Qué curioso, a partir de cierta altura sólo se ven datos!” 

 Mundo: Países desarrollados- Países arrollados. Países bombardeados- Países en vías de bombardeo. 

 “La fuerza nos dará la historia y la historia la razón”. 

 “Lo de la lucha obrera se os ha quedado en peleas para conseguir un puesto de trabajo”. 

 “Se necesitan inmigrantes para construir cárceles para los inmigrantes”. 

 Licenciados en derecho (del más fuerte). 

 “¡Perfeccionemos las democracias, elijamos los gobernantes a los electores, y no al revés!” 

 “En nuestro mundo robar en las calles es vergonzoso, pero no desde los despachos”. 

 “La clave del bienestar social consiste en que la gente no se entere de lo mal que vive” 

 “¿La Alhambra de Granada y la Mezquita de Córdoba, tendrán papeles?” 

 “El gas y el petróleo también somos inmigrantes”. 

 “Occidente morirá de un atasco al corazón”. 

 

Impactes: 0

Campament Jesús i Pieces of April

Fa uns dies vaig tenir s’oportunitat de veure es documental Campamento Jesús a Canal +, pocs dies després el nominaven als Oscar en la categoria de millor documental, la qual cosa en sí mateixa no és que digui molt però el positiu d’estar nominada és que tindrà una amplia difusió. I açò sí que crec que és important i necessari. El documental és simplement excepcional tant formalment com estètica. El contingut és encara molt millor. Poques coses he vist tant terrorífiques com el que ens explica aquest documental dirigit per Heidi Ewing y Rachel Grady. A els Estats Units estan emergint una sèrie (molt gran) de campaments on s’instrueix el cristianisme evangèlic a milers de fillets (de 3 a 14 any aprox.) amb la missió de conquerir Amèrica per a Crist, on són entrenats literalment com a “soldats de Crist”. Estan construint un exèrcit de Deu. El rentat de cervell està assegurat. El documental ens mostra el que passa a un d’aquests campaments “Kids on fire” a Dakota. Esgarrifós. Ens podem preparar!

Crec que no us el podeu perdre de cap de les maneres. Jo el tenc gravat en vídeo i qui vulgui o pugui el pot baixar d’internet segurament.

Joel, perfectament podríem afegir aquest documental a sa llista de pel·lícules per passar a classe.

I per contrarestar de mal rollo vos informo d’una pel·lícula petita i alhora excepcional amb sa que vaig topar s’altre dia per casualitat i em vaig quedar clavat a n’es sofà. Pes qui són amants de pel·lícules independents, petites, humils, i sense gaires pretensions ni parafernàlies, però precioses en tots els sentits (i per començar sa protagonista Katie Holmes). Sa pel·lícula és Pieces of April (Retrato de April, en cast.) i és la primera dirigida per Peter Hedges (guió també seu), guionista de Quien ama a Gilbert Grape? o Mi mapa del mundo. Pel·lícula de molt baix presupost (menys de 500.000 dolars) i rodada en només 16 dies. Si no l’heu vist crec que vos agradarà. Molt bon guió i només, i justs, 76 minuts de bon cine.

Impactes: 5

Dia memorable a La Cova

Amics!!!!!!!!!!

Les 00:12 ja del diumenge 31 de decembre.

Només fa uns minuts que els darrers xalandriers supervivents, Domenech, Pau, Jane, Santi, Gemma i Nico, han deixat La Cova després de un dia realment preciós. Hi hem estat molts, ho hem passat bé, i han faltat alguns, vos hem trobat a faltar. Haiiii, Joel!!!!!!!!!!

Pes qui se l’han perduda, que sapigueu que al final hi ha hagut sobrasqada frita, i de sa bona! En Borja se’n ha encarregat de preparar-la amb perícia inigualable.

Sa fideuà, impresionant de veritat. Hi ha poques veritats tant veritat com aquesta. David, Isma, Joan, enhorabona, sou uns mestres, i acompanyada amb un allioli deliciós amb història i final feliç gràcies a un esplendit equip format per na Laura, na Laia i en Fonso, ¡que me quiten lo bailao!

Dies com aquests fan que un pugui dir que la vida val la pena.

Gràcies a tots! Una abraçada molt forta. I ens veiem demà vespre, vespre de cap d’any. Aprofit per desitjar-vos el millor en el 2007!!!!!!!!!!!!! tots vos mereixeu el millor del millor!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

p.s. Na Berta diu que vol que torneu, que quan veniu es posa ses botes. I jo també!!!!! tornau prest!!!!!!

Impactes: 3

Pensaments

Abans que res, el nom del físic teòric del que vos vaig parlar és Javier Tejada, en aquell moment no recordava el seu nom, perdonau la incorrecció.

Ara intentaré afagir un arxiu del text de Heidegger que vos vaig dir. He trobat la traducció castellana a la web i és la que vos adjunt. Si cercau “Heidegger en castellano” a google arribareu a una excel·lent web sobre Heidegger, amb una bona part dels seus textos així com comentaris de profesors i altres filòsofs sobre la seva obra, inclou fotografies (no vos perdeu la seva mirada), fins i tot podeu sentir la seva veu.

http://www.heideggeriana.com.ar/textos/epoca_de_la_imagen.htm

Què voleu que vos digui al segle XX hi ha bons pensadors emperò n’hi ha dos molt per damunt de la resta que són Heidegger i Wittgenstein. S’estalvia molt de temps i esforços llegint aquests dos pensadors. No crec que digui cap burrada si dic que la resta de la filosofia del segle XX no deixen de ser comentaris sobre els textos d’aquests dos autors. Així que si voleu canya aneu directament a visitar a aquests dos monstres. No són fàcils, però val la pena fer l’esforç. Xerren del que xerram noltros, de tu i de jo, d’ahir i de demà, de pau i de guerra, de vida i de mort…

Els filòsofs estan amb els peus a terra, no hi ha hagut ningú tan aferrat a la terra com ells, sóm noltros que deambulam pels móns de Yuppi, a noltros sí mos dominen metafísiques estranyes i el pitjor és que no mos hi adonam (i pensam que són ells els qui hi estan justament perque no els entenem). Sempre hem pensat que el boig és l’altre.

Obro aquesta entrada pensant que pot estar bé que hi penjem textos, articles, poesies, imatges d’obres d’art, fotografies… que ens hagin fet pensar, que ens hagin conmogut o trasbalsat, que ens hagin fet plorar. Si ho trobau bé, perfectè, si no, història i a una altre cosa.

Venga va, compartim vida!

Impactes: 2